Aquest 2015 es compleixen 30 anys des
que l’Assemblea General de Nacions Unides va designar el 5 de desembre “Dia
Internacional dels Voluntaris per al Desenvolupament Econòmic i Social”, que
coneixem com a “Dia Internacional del Voluntariat”.
Ningú pot posar en dubte l’encert de
designar un dia de l’any a tenir present la tasca, sovint anònima, dels milions
de voluntaris que, a qualsevol racó del planeta, escullen lliurement dedicar
part del seu temps a treballar de forma altruista per fer un món millor.
El voluntariat forma part de la
nostra societat. Des d’aquells que marxen lluny de casa per fer més portable la
situació de persones víctimes de guerres o desastres naturals, fins als que
treballen per aconseguir portar a bon terme qualsevol prova esportiva que
s’organitzi a qualsevol punt del territori, passant per aquells que patrullen
els nostres boscos per prevenir incendis, els que regalen la seva companyia a
persones grans que viuen soles, els que participen en accions solidaries en
favor dels més vulnerables...
L’anonimat en el qual, moltes
vegades, desenvolupen les seves tasques, fa que sovint la seva feina sigui
invisible, tot i que molt notable. Com, si no, podríem haver estat capaços
d’organitzar esdeveniments de la talla d’Especial Olympics, la Gran Recapte, l’Ironman...?
Com hauríem aconseguit convertir Calella en Ciutat Gegantera, en Capital de la
Sardana...? Com podríem tenir l’orgull de tenir unes associacions de defensa
forestal reconegudes, constantment, per la seva tasca de preservació del medi
natural? I tampoc hem d’oblidar els centenars de voluntaris que aquests dies,
arreu de Catalunya, treballaran per fer arribar a cada poble la solidaritat de
la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio.
Voluntariat i solidaritat son dos
termes que, moltes vegades, es presenten indissolubles. Sembla que la
solidaritat, com a expressió que representa el sentiment de recíproc sosteniment, del sentiment de
pertinença a un mateix grup i en la consciència d'uns interessos comuns, no es pogués concebre sense el
voluntariat. I això es fa palès en aquells espais on sembla que la vida fa més
pujada, com els hospitals, on és habitual la presencia de voluntaris que posen
color als moments grisos de petits i grans, des dels Pallassos d’Hospital fins
als amics de l’Hospital, sempre al costat de persones grans, aquelles que
necessiten tant, el poc que necessiten. La gent d’Oncolliga, sempre intentant
retirar els rocs del costat més pedregós del camí de la vida... La llista
podria ser infinita.
La màgica formula que sorgeix de la
unió del voluntariat amb la solidaritat pren una dimensió molt especial quan
arriba el Nadal. Veure com autèntics exercits de persones anònimes surten al
carrer decidits a que ningú es quedi sense Nadal, provoca unes sensacions que
seria incapaç de descriure amb paraules.
Pel que significa el voluntariat, pel
que implica la solidaritat entre persones, per la seva imprescindible feina invisible,
és just que, ni que sigui un dia a l’any, ens posem dempeus i els aplaudim
llargament, com tindrem ocasió de fer, aquest divendres, a Calella, celebrant
com és de justícia el “Dia Internacional del Voluntariat”.
A tots vosaltres, milions de gràcies!