En
aquests dies, l'allau de notícies vinculades a la crisi econòmica
fa que molt sovint perdem de vista la perspectiva necessària per
afrontar-la eficaçment. Ha de quedar clar que és una crisi europea,
que transcendeix de molt en nostre àmbit nacional. Una
característica que és evident en el moment que es debat l'actual
unió econòmica europea i la necessitat de reformar institucions i
tractats de la UE.
Ens
trobem en una cruïlla històrica que pot canviar radicalment com hem
entès les relacions econòmiques i socials fins el dia d'avui. De la
transformació que s'esdevingui, sabem que caldrà mantenir i
augmentar la justícia social, una idea que ens conforma com a
catalans i europeus. En aquesta situació, la primera responsabilitat
és la de les institucions públiques, que d'una manera o una altre
no han estat prou diligents per evitar la magnitud de la crisi i
hauran de preservar els nostres valors col·lectius. Les seves
actuacions són imprescindibles però no són suficients.
Caldrà
un gran esforç col·lectiu inspirat per la solidaritat activa de
cadascun de nosaltres, més que pels sentiments de renúncia o de
pèrdua. És el moment en quin els ciutadans han de prendre els
protagonisme i posar les bases del seu propi destí individual i
col·lectiu.
Catalunya
a demostrar a bastament la seva capacitat de solidaritat. Només cal
pensar en el gran nombre d'ONG pel desenvolupament existents o l'èxit
de campanyes com la Marató de TV3 i el gran recapte del Banc del
Aliments. La solidaritat finalista, d'objectius concrets, té una
gran força a casa nostra.
Ara és
el moment de traslladar aquesta gran energia comuna cap cap a la
nostra vida quotidiana. Cal que exercim la nostra solidaritat activa
cap als nostres veïns, que obrim els ulls i actuem envers a les
dificultats econòmiques i socials que en envolten a casa nostra. Ara
més que mai cal enfortir els llaços ciutadans, de fer comunitat.
No es tracta d'eximir de responsabilitats als governs; tot el
contrari, de reforçar esforços en la justícia social i la creació
de llocs de treball.
Un bon
exemple és el de la feina. El Servei d'Ocupació de Catalunya està
fent un esforç per millorar l'atenció del ciutadans que cerquen un
lloc de treball; es pretén donar orientació per a que estiguin
millor preparats per poder trobar una oferta laboral, més que
esdevenir una secció administrativa que simplement registra aturats.
Malauradament, sabem que una bona part de les ofertes d'ocupació no
arriben mai al SOC o als serveis municipals de promoció econòmica
perquè empreses i emprenedors no les comuniquen. És el moment de
trencar amb aquestes inèrcies; vetllar perquè qualsevol oferta de
treball estigui inclosa en els serveis públics d'ocupació és,
també, solidaritat activa; fer que el major nombre de persones
aturades puguin tenir noticia d'un lloc de treball és treballar per
la justícia social.
Potser
no sabem quan sortirem d'aquesta crisi, però sí que podrem fer-ho
col·lectivament, sense deixar ningú enrere, si som solidàriament
actius.