Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escoles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escoles. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de febrer del 2015

Quan anàvem a “aprendre de lletra”



Un dels records d’infantesa que, per temps que passi, sempre troben un lloc a la nostra memòria, son aquells anys en que anàvem a “aprendre de lletra”. Temps en blanc i negre, de “pupitres” estrets i mestres vocacionals que ens cridaven pel cognom.

Allà hi vàrem fer amistats d’arrel fonda que encara perduren, que fan que ens busquem al Facebook i organitzem aquells sopars d’ex alumnes en que no podem evitar observar –amb més o menys discreció- la vida escrita en forma d’arrugues a la nostra pell i l’experiència que ha vestit de blanc als nostres cabells.

La vida ens ha fet professionals, amables, educats, pares i mares i, de vegades, els millors avis que hem sabut ser. I tot això te els fonaments a l’escola on anàvem a “aprendre de lletra”.

Es quan aquests records tornen al nostre pensament que prenem consciencia de la importància de donar als joves d’ara un entorn digne on puguin construir uns sòlids fonaments per les seves vides. Pensaments que em van acompanyar quan, ara fa uns dies, tècnics del Departament d’Ensenyament van venir a l’Ajuntament de Calella a presentar-nos el projecte de la futura Escola Dr. Carles Salicrú.

Classes de disseny modern, de sostres alts i inclinats, grans finestrals, vidre que permet l’entrada de llum natural i, el més important, espai per fins a 400 alumnes, una trentena més dels 370 que ara conviuen en un centre dissenyat fa 41 anys per acollir-ne 150.

Un centre que, a diferencia de l’actual, s’ubicarà a prop del casc urbà, fent possible que molts pares i mares que ara deixen els seus fills a la parada de l’autobús, els puguin acompanyar fins a la porta de l’escola i puguin, fins i tot, saludar i donar el bon dia als mestres que, amb paciència de sant, s’encarreguen de convertir els nens en adolescents.

No és un edifici, és un projecte de vida que molt aviat serà una realitat; la nova escola Dr. Carles Salicrú. És una d’aquelles coses que, d’aquí a un temps, donaran sentit a aquests anys que he tingut la fortuna de dedicar a aquesta ciutat.

dimecres, 21 de gener del 2015

Plantant cara a l’atur



Ja fa setmanes que sentim parlar de recuperació. Diuen, aquells que hi entenen, que la crisi enfila la recta final. Tots estem expectants a veure quan aquest efecte es notarà al dia a dia de les persones “normals”. Mentre això no passi, les xifres d’atur continuen provocant calfreds a tot aquell que troba el valor per dedicar-hi uns minuts.

Catalunya: 575.948 aturats. Barcelona: 422.935, Maresme: 36.133, Calella:1.587.

És important no oblidar que darrere d’aquestes xifres, hi ha persones. Només hi ha una cosa pitjor que comprovar aquests números; acostumar-se a la seva fredor.

Sempre he cregut que la millor política social que aquella que és capaç de generar llocs de treball.

Aquesta setmana hem sabut que la Diputació de Barcelona, a través del Programa complementari de foment de l’ocupació local, permetrà a l’Ajuntament de Calella destinar 376.816€ a fomentar l’ocupació de persones aturades i l’activitat econòmica del municipi. Això ens hauria de permetre contractar, en una primera fase, una trentena de persones que començarien a treballar a principis del mes de març.

No és una solució definitiva. Però representa una empenta, una oportunitat per a homes i dones de totes les edats que necessiten demostrar la seva vàlua i els seus coneixements. Una mena de bàlsam que ajuda a superar la xacra que representa l’atur, el costat més fosc de la crisi, capaç de convertir en vulnerable qualsevol persona; qualsevol.

divendres, 18 de novembre del 2011

Diari de campanya – … i diuen que plou


La paciència i el sentit democràtic dels catalans són bíblics. És sorprenent veure com el PP es passeja per casa nostra a demanar-nos el vot sense que hi hagi un terrabastall.
És el PP i els seus mitjans de comunicació els qui van endegar la campanya anticatalanista més important dels darrers 30 anys, arran del nou estatut de Catalunya. Una reacció tan desaforada que ha deixat una petja anticatalana dins de l'opinió pública espanyola que trigarà molts anys a diluir-se; una campanya que ha vorejat la xenofòbia i que, a més, volia trencar la convivència dins del nostre país.
És el mateix PP que s'entesta en voler desmuntar l'integrador sistema educatiu català, elogiat arreu d'Europa. Al llarg de tres dècades hem construït una escola catalana oberta, plural i amb igualtat d'oportunitats socials i lingüístiques que ha esdevingut l'obsessió del populars. Prefereixen escoles segregades i l'apartheid lingüístic enlloc d'oferir solucions reals als nostres problemes econòmics.
Són els mateixos que deixen que ens titllin d'insolidaris i avariciosos enlloc d'agrair sincerament l'esforç immens que fa la societat catalana amb el dèficit fiscal de 16.500 milions d'euros anuals. Només som importants per a ells a l'hora de munyir-nos, quan demanem una solució justa, El Pacte Fiscal, per poder crear ocupació i benestar, miren cap el cel, xiulen i diuen que no saben que és això.
Ara en Rajoy diu que recolzarà Catalunya. Quina Catalunya? La real, la solidària, la integradora, l'explotada fiscalment o bé la imaginaria, la que voldrien ells, feta a la seva imatge i semblança, postrada i sense caràcter nacional?
Diumenge és el moment de demostrar quina és la nostra reacció democràtica enfront dels greuges rebuts pel PP. Cal un diluvi de vots en favor de la única força política que pot representar el catalanisme majoritari de forma eficaç a Madrid. Convergència i Unió.