La
paciència i el sentit democràtic dels catalans són bíblics. És
sorprenent veure com el PP es passeja per casa nostra a demanar-nos
el vot sense que hi hagi un terrabastall.
És el
PP i els seus mitjans de comunicació els qui van endegar la campanya
anticatalanista més important dels darrers 30 anys, arran del nou
estatut de Catalunya. Una reacció tan desaforada que ha deixat una
petja anticatalana dins de l'opinió pública espanyola que trigarà
molts anys a diluir-se; una campanya que ha vorejat la xenofòbia i
que, a més, volia trencar la convivència dins del nostre país.
És el
mateix PP que s'entesta en voler desmuntar l'integrador sistema
educatiu català, elogiat arreu d'Europa. Al llarg de tres dècades
hem construït una escola catalana oberta, plural i amb igualtat
d'oportunitats socials i lingüístiques que ha esdevingut l'obsessió
del populars. Prefereixen escoles segregades i l'apartheid lingüístic
enlloc d'oferir solucions reals als nostres problemes econòmics.
Són
els mateixos que deixen que ens titllin d'insolidaris i avariciosos
enlloc d'agrair sincerament l'esforç immens que fa la societat
catalana amb el dèficit fiscal de 16.500 milions d'euros anuals.
Només som importants per a ells a l'hora de munyir-nos, quan demanem
una solució justa, El Pacte Fiscal, per poder crear ocupació i
benestar, miren cap el cel, xiulen i diuen que no saben que és això.
Ara en
Rajoy diu que recolzarà Catalunya. Quina Catalunya? La real, la
solidària, la integradora, l'explotada fiscalment o bé la
imaginaria, la que voldrien ells, feta a la seva imatge i semblança,
postrada i sense caràcter nacional?
Diumenge
és el moment de demostrar quina és la nostra reacció democràtica
enfront dels greuges rebuts pel PP. Cal un diluvi de vots en favor de
la única força política que pot representar el catalanisme
majoritari de forma eficaç a Madrid. Convergència i Unió.