Viure
una crisi és també una oportunitat. Posa al damunt de la taula les
fortaleses i debilitats de les persones, la societat i les
institucions. És el moment en quin deixem veure quina és la nostra
actitud davant del món.
És
el que està passant a Europa. La crisi ha deixat veure que hi havia
de real en l'economia d'aquells països que exhibien creixements
espectaculars, arrogants, sense haver fet els deures, sense preparar
la seva economia per a la competència global, endeutant-se fins a la
fallida. Són aquests països i el seu rescat el que està obrint un
debat sobre com ha de ser la veritable integració econòmica
d'Europa. A la UE no hi haurà “cafè per a tothom”.
De
la mateixa manera, aquest debat s'ha d'obrir dins de l'Estat
espanyol. La crisi ha deixat al descobert quina és l'essència de
Catalunya i perquè reclama més sobirania. El govern Mas no ha
trigat va trigar ni un mes a emprendre la primera tanda de mesures
necessàries per redreçar l'economia, ni ha esperat ni un sol dia a
endegar el segon lliurament de propostes dinamitzadores.
La
veritable vocació d'autogovern és aquesta. Catalunya no es resigna
ha ser un agent passiu del seu futur econòmic i social; està
convençuda de les seves forces, de les seves possibilitats, i vol
construir un futur millor.
El
cicle d'eleccions a Catalunya el darrer any és la mostra fefaent
d'aquest sentir majoritari dels ciutadans de Catalunya. Davant la
crisi, ha optat per votar a la força sobiranista de Convergència i
Unió. Ha expressat, sense ambigüitats, el desig de confiar el timó
de la nau a un executiu responsable i honest que exigeix major
capacitat per a autogovernar-nos en tots els àmbits.
És
l'actitud contrària de moltes comunitats autònomes espanyoles que
ha hores d'ara encara no han encetat el meló de les reformes
pendents. Sense una vocació real d'autonomia només esperen les
directrius del govern central per resoldre les seves debilitats. És
aquí on la crisi posa de manifest que “el cafè per a tothom”
només va ser una estratègia per diluir les aspiracions nacionals
dels catalans i dels bascos.
Per
molt que ho vulgui evitar, el govern del PP haurà de donar el pas
per resoldre aquesta situació anòmala. La reforma de l'estat de les
autonomies no pot ser simètrica perquè cometria el mateix error que
“el cafè per a tothom” i ofegaria la veritable locomotora
econòmica d'Estat, Catalunya.
El
pacte fiscal és la primera mesura per a la reactivació econòmica
espanyola i no una graciosa concessió a posteriori.