Aquest
matí he participat al debat “Perspectivas y retos de futuro” que
organitzava el Foro de Infraestuctures a Madrid. He compartit la
taula rodona amb en Rafael Simancas, PSOE; Andrés Ayala, PP; Juan
Carlos Barrero, UGT; i Vicente Sánchez, CCOO. Una hora de debat més
tard he pogut constatar que ni el PSOE ni el PP parlen clar a l'hora
d'establir prioritats,molt especialment en el cas del corredor
mediterrani. El que és clar és que no es podrà acontentar a tothom
i que el cafè per a tots esdevindrà misèria compartida.
PSOE
i PP mantenen una veritable agenda oculta en aquestes eleccions. Fora
de propostes retòriques no expliquen de quina manera concreta
pretenen rellançar l'economia productiva de l'estat. Més enllà
d'amenaces populistes de retallades recentralitzadores a autonomies i
ajuntaments, no expliquen en cap cas quin és el camí real de
sortida de la crisi.
Aquesta
manca de planificació posa en perill una futura actuació econòmica
responsable i eficient del govern de Madrid. Si no saben on centrar
els esforços, la seva actuació esdevindrà erràtica i allargarà,
encara més, les perspectives de reeiximent econòmiques. I encara
pitjor, les actuacions poden ser guiades exclusivament pels
interessos partidistes del moment.
Insisteixo,
és el cas del corredor ferroviari mediterrani. Sense cap mena de
dubte, si un govern responsable vol centrar esforços i els recursos
en un projecte viable i de futur econòmic aquest és el corredor
mediterrani. Dins de la conca mediterrània hi ha una gran
competència per fer-se amb la capitalitat logística del sud
d'Europa i ser el punt de desembarcament de les mercaderies
asiàtiques enlloc dels port del nord del continent. Barcelona,
objectivament, té el perfil idoni per esdevenir aquest centre
logístic de primera magnitud i competeix, en d'altres, amb Marsella.
Quin
és el paper que jugaran en aquesta competència el PP i el PSOE?
Donaran un suport decidit al corredor del mediterrani? No ho sabem.
Si ens atenem a les declaracions dels seus dirigents han promès
donar prioritat als cinc gran eixos ferroviaris espanyols. No en
destaquen cap prioritat; es dediquen a la subhasta electoral de les
infrastructures.
Prioritzar
el mediterrani significa revitalitzar a Catalunya,la locomotora
econòmica de l'estat, i accelerar la recuperació de l'economia
productiva. La connexió fèrria amb França i els accessos als ports
de Barcelona i Tarragona són les millors cartes que té l'estat per
sortir de l'atzucac.
És
una decisió que transcendeix les visions partidistes o territorials.
És una decisió estratègica, d'economia global. És una decisió
que només pot garantir la força de Convergència i Unió.
Cal
parlar clar i no enganyar!