Amb el somriure, la revolta

Amb la il·lusió pròpia de qui espera l’arribada d’un dia especial, aquest dijous he participat, en qualitat de candidata, en el meu primer acte públic de precampanya sota les sigles de “Junts Pel Sí”, a Arenys de Mar, entre cares conegudes i algunes de noves, i amb l’emoció a flor de pell. És difícil descriure les sensacions que hom pot sentir veient persones convencent persones, mirades buscant complicitat. Quina onada d’esperança... Davant d’aquest espectacle de la democràcia, s’entén perfectament perquè alguns ho han anomenat “la revolta dels somriures”.

No és difícil entendre el desconcert dels partidaris del “No”. No només no esperaven que fóssim capaços de trobar una formula que unís en un mateix projecte societat civil i partits polítics, omplint una llista que reunís 135 noms, -un per cadascun dels escons del Parlament- sinó que, simbòlicament, s’ha deixat aquesta llista oberta perquè s’hi pugui afegir qualsevol persona que ho desitgi. Avui ja som 55.000. Mai una llista electoral havia tingut tants “suplents” com aquesta. I volem arribar als 100.000 candidats.

El dia 27 de setembre, quan s’obrin les urnes, no configurarem representacions parlamentàries; coneixerem la reacció de tot un país cansat de comprovar com la tercera via ens ha portat, sistemàticament, a la via morta. I això, il·lusiona. Però que la il·lusió no ens faci perdre el nord. Aquestes eleccions seran una comtessa entre els de “Junts pel Sí” i els de “Junts pel No”, i més enllà dels qui, democràticament, defensaran l’opció del “No”, hi haurà qui, de manera més o menys maldestre, intentarà intoxicar la realitat amb mentides i mitges veritats. Ja hi tenim experiència.

Romeva, Mas i Junqueras estaran al punt de mira d’aquells que temen la democràcia, i que aprofitaran la pluralitat de la llista de “Junts pel Sí” per fer aflorar contradiccions ideològiques, ignorant i fent ignorar que aquesta candidatura no la mou cap ideologia política, sinó les ànsies de tot un poble per tenir un país millor. Els que utilitzen l’excusa de la llei per negar-nos la llibertat, son aquells que han fet de la conquesta la seva ideologia, i això no sona gens democràtic.

Molts voldrien que l’independentisme català estes representat per una colla d’eixelebrats portats pel fanatisme que responguessin a impulsos irracionals i no per gent plural i diversa, de caràcter inclusiu, que veu la independència com un instrument i no com una finalitat. Que veu en el castellà un actiu i no un obstacle. Els aniria be que el nostre independentisme estes mogut per l’odi i la intolerància, que fos fruit del separatisme sense lògica. No els va be que aquest moviment hagi crescut de forma constant i sense incidents. No els agrada aquesta demostració de “radicalitat democràtica”. Que fàcil seria combatre l’adversari quan aquest es mostra hostil. I que difícil és fer-ho quan l’adversari somriu.

El dia 27 de setembre tindrem l’oportunitat de demostrar a un món que ens mirarà amb atenció, que la força de les urnes, a Catalunya, és imparable. El dia 27 de setembre anirem a votar i farem -com diu el candidat Lluis Llach-, amb el somriure, la revolta.

Intervenció al Ple d’investidura

Us adjunto el text integre de la meva intervenció al Ple d’investidura del dissabte 13 de juny.

Bon dia a tothom, Sra. Gómez, Sr. Torres, Sr. Catà, Sr. Pérez, Sr. Tejada, senyores regidores, senyors regidors, amics , amigues, poble de Calella.

Voldria fer un recordatori i agraïment als regidors i regidores d’aquesta darrera legislatura que ara ja no ens acompanyen en aquesta nova etapa parlo de : Xavier Pedemonte, Montserrat Cordón, Josep M. Juhé, Emili Pérez, Loida Serrano, Montserrat Mas, Lidia Font i Miquel Campoy i agrair-los-hi molt sincerament tot el treball i temps esmerçat des de diferents posicions però en defensa de la nostra població. Hem compartit esforços, projectes , moltes gràcies per tot.

Ara fa 4 anys vaig tenir l’honor de ser escollida per primer cop Alcaldessa d’aquesta magnífica Ciutat que és Calella, ja vaig dir-ho llavors que no hi ha tasca més digna en la vida política que servir a la gent del teu poble, de la teva Ciutat.

Aquests darrers 4 anys han estat dels més apassionants de la meva vida, tenir la responsabilitat de la governança de la comunitat a la qual pertanys és quelcom únic,  i  ho hem fet amb grans dosi d’il·lusió, d’esforç i de treball constant, sabem que no tenim temps amables ni pel context econòmic ni per la nostra condició de polítics, en vaig fer referència en l’anterior parlament d’investidura però vull insistir en aquest aspecte.

Vull reivindicar i posar en valor el compromís per part de totes les persones que avui formen part d’aquest Plenari, tots i cadascú d’elles i d’ells han renunciat a quedar-se a casa o donar l’esquena a la situació difícil que estem vivint, ans el contrari, amb la seva fortalesa moral i ideològica s’han compromès a treballar per una Ciutat, per una societat millor. És aquesta noblesa de l’acció política que vull remarcar , en un dia com avui, i en aquest lloc (el plenari) que és la casa del poble, la casa de la democràcia.

M’agradaria que aquest mandat que tenim tots i que s’inicia avui , fos marcat (malgrat els temps convulsos) per les idees, pels valors, per les actituds en positiu. No política de confrontació sistemàtica, no dogmatismes que l’únic que plantegen és el pensament únic, sinó política constructiva, política en positiu, tal  com no dubto que faran tots els representants dels diferents grups municipals avui representats.

Tenim molts reptes i moltes esperances dipositades en el futur de la nostra societat. La presa de consciència com a poble per parts molt àmplies de la nostra societat està provocant una autèntica revolució. La ciutadania ens vol organitzar sota paràmetres i sistemes de govern nous, més propers a la realitat, més lliures i més justos. Tenim el repte d’avançar i treballar plegats en la construcció d’aquesta consciència de llibertat i de nous sistemes de participació i de presa de decisions.

Soc plenament conscient que estem abocats no a una època de canvis sinó un canvi d’època , i un Canvi d'Època són paraules majors; ens convida a prendre consciència de la gran oportunitat i gran responsabilitat que tots tenim de dissenyar els fonaments del pont que cal construir entre l’antic i el nou paradigma, per tal que les futures generacions puguin viure una realitat en què el Progrés i l’Excel·lència vagin de la mà de més consciència col·lectiva  i de més qualitat humana i això ho hem de fer allunyant el ressentiment que proclama l’antiga política del sectarisme o dogmatisme .

Manllevo unes paraules de l’escriptor portuguès  José Saramago “Mai una generació havia tingut tanta responsabilitat sobre ella mateixa i sobre el seu futur com la generació actual “. Fem-ho possible doncs !!!

Estic convençuda que  més enllà dels acords per formar un govern sòlid podem trobar molts punts en cada una de la resta de les diferents forces polítiques, estaré/estarem a disposició sempre d’esmerçar el màxim de treball per aconseguir un consens gran en tots els temes que afectin a la Ciutat, com ho hem fet en aquesta darrera legislatura . Vull recordar que el 87% dels temes que han anat al plenari s’han aprovat per unanimitat. Cregui’m si els dic, i ho he demostrar en el passat que on hi hagi bones idees , no hi haurà fronteres.  Aquesta seguirà sent la nostra prioritat, la nostra actitud, la nostra manera de fer.

L’esforç, la responsabilitat , la dedicació constant amb la il·lusió permanent de veure realitat allò per què lluitem seguirà sent una constant. Picasso deia que “quan arribi la inspiració que m’agafi treballant” , doncs crec que és una expressió que identifica molt el tarannà d’aquests 4 anys passats i  que mantindrem intacta.

Us vàrem dir que faríem el màxim per impulsar una economia productiva  garantia d’una Ciutat d’oportunitats , som conscients que la conjuntura econòmica global no ha estat bona i tot indica que encara costarà poder empènyer amb major força una activitat econòmica més consolidada però també és ben cert que malgrat aquest context, hem treballat perquè aquesta Ciutat d’oportunitats a què sovint faig referència sigui amfitriona – com així ha estat-  d’esdeveniments importants, aquest resultat d’èxit  és la confirmació que hem de seguir treballant per fer d’aquestes esdeveniments una garantia de progrés i de millora del nostre estat del Benestar . L’atur que encara tenim ens exigeix a no baixar la guàrdia, hi lluitarem amb tota la nostra força.

La política social que hem garantit aquest temps és una mostra que per a nosaltres no hi ha progrés si aquest no va acompanyat de suport i de polítiques de protecció per als més vulnerables. Cap circumstància personal o familiar  difícil  sense atendre, són els nostres valors, és el nostre esperit, no entenem una altra manera d’assumir la responsabilitat de governar.

L’ajuntament que  lidero entén que un Estat del Benestar que pretengui realment esdevenir sòlid, hauria de fonamentar-se especialment en dos pilars:

Prosperitat . Pensada en clau de Bé comú i de Sentit de Comunitat

Benestar. Pensat com a Benestar integral. Societat amb riquesa personal i material

Un altre eix important que hem lluitat i que seguirem esmerçant-nos al màxim és un govern municipal en el qual  la transparència sigui un tret destacat del nostre fer de cada dia i així ha estat, 98 punts sobre 100, segons les ràtios oficials, ho millorarem, però també estarem disposats a compartir treball ( amb el desig de fer-ho el millor possible ) amb totes aquelles propostes que ens vinguin de forces polítiques amb voluntat real  de fer feina plegats . Hi serem, hi ajudarem, hi posarem tots els instruments necessaris .

Ahir va començar la nostra festa major de Sant Quirze i Santa Julita i que s’allargarà fins el proper dimarts. Estem per tant immersos en dies de celebració col·lectiva. La coincidència de la constitució del nou ajuntament com a resultat d’unes eleccions municipals democràtiques de les més plurals i diverses de la nostra història, no deixa de ser un acte més de celebració ciutadana. Un acte més de participació i de reivindicació com a societat lliure i participativa.

En tot aquest procés la cultura (per nosaltres ha estat i és molt important i llurs manifestacions festives en són una eina identitària de primera) perquè és allò que ens fa singulars, La singularitat es converteix en una peça clau per al manteniment de la identitat.

La identitat nacional comença per la identitat local, La identitat nacional és la suma d’identitats locals legitimades per la voluntat popular i avalades per les tradicions.

I de manera voluntària he volgut relligar , Festa Major, Tradicions i identitats per parlar també del País, del qual ens sentim fortament lligats amb sentiment i compromesos amb el seu futur, perquè Catalunya neix des de cada municipi .

Cal recordar les paraules i el  mestratge de Prat de la Riba quan deia : “Tenir els ajuntaments és també tenir Catalunya. Renovar la idea de les corporacions municipals , deslliurar-les de l’esclavitud de la vella política, fer-hi arribar la primavera de la nostra renaixença que vivifica i fecunda i regenera, és renovar i deslliurar i fecundar tot Catalunya “. Em faig meves aquestes paraules de Prat de la Riba .

Catalunya reclama una nova manera de fer política; els nous actors polítics i l’esclat de moviments socials que debaten sobre un nou país, ho demostren. L’ Ajuntament que assumeixo entén i pren la responsabilitat i l’oportunitat que té davant del Canvi d’Era en què ens trobem i de la demanda social d’un nou model d’Estat per al nostre País I ho fa amb la Confiança de saber que si tots hem estat en el passat Cocreadors de la Ciutat, del País i de la humanitat que coneixem, també podem ser en el present Cocreadors d’una Ciutat, d’un País, i d’una comunitat molt millor

L’Ajuntament de Calella contribuirà en la nova manera de progressar que la ciutadania reclama,  que no ho dubti ningú.

Sabem que la nostra tasca requereix mirar el futur en positiu , lluitar per fer les coses millor i treballar dur cada dia. Treballem-ho des de tots, fem-ho d’aquella manera que faci que les generacions futures,  quan pensin en prosperitat i esperança, pensin en la feina que vàrem fer entre tots nosaltres.

Calella, s’ho mereix.

Moltes gràcies.

Treballant per a tothom i, primer, Calella

La mateixa nit del recompte electoral, el llenguatge no verbal de tots els que hem estat candidats ja deixa entreveure la predisposició de cadascun a dialogar, pactar, fer govern o oposició. I en aquest sentit, Calella no és una excepció.

La tradició em feia responsable, com a candidata de la llista més votada, d’iniciar el diàleg amb tots aquells que volguessin parlar per trobar –o no...- vies d’entesa cap a governs sòlids. No són temps de confrontació. Són temps de col·laboració. De ma estesa a tots aquells que ens vulguin acompanyar, d’una manera o altra, en el mandat que comença el 13 de juny.

Amb ERC compartim la manera de fer en projectes específics i, especialment, el compromís de País. Amb les CUP compartim la voluntat de seguir millorant els processos de participació. Hi treballarem plegats, n’estic segura. Amb el PP ens trobarem –segur- en diversos projectes específics de ciutat, tot i que el model de País ens separa, i molt. Amb IC-V ha estat difícil. Hem topat amb un discurs propi de la “vella política”, la del frontisme, dels “bons i els dolents”. No és una actitud positiva per fer avançar la ciutat.

Amb el PSC tot ha estat molt més fàcil. Ja fa dues legislatures que compartim el relat de ciutat. Hem endegat projectes sobre la base de la coherència. Hem trobat agraïment i compromís. Hem sabut trobar punts de coincidència a l’hora que hem respectat els espais que cadascú necessita preservar.

Aquest dimarts, amb el futur tinent d’alcalde, Josep Torres, hem signat l’acord que permetrà que CiU i PSC compartim els pròxims quatre anys de govern a Calella. Un document que posa negre sobre blanc tot allò en el que ens comprometem a treballar plegats i -no menys important- allò en el que ens donarem plena independència i llibertat d’actuació; qualsevol qüestió que impliqui posicionar-se sobre el debat sobiranista.

Volem governar, a ple rendiment, des del minut 0.

No son unes municipals més, però son unes municipals

Trec temps d’on costa trobar-ne per escriure quatre ratlles en ple epicentre de la campanya. Son dies d’activitat intensa en que les hores duren menys i els candidats aprofitem per fer arribar el nostre missatge a uns ciutadans que diumenge que ve veuran com tornen les urnes.

Una campanya electoral és un temps de promeses, si, però no es prometre tot. Per a alguns, aquests son dies d’imaginar i fer imaginar una ciutat ideal amb projectes poc fonamentats, d’aquells que “queden be”, presentats en condicional, amb allò de “sempre que sigui viable”. Les persones que m’acompanyen i jo mateixa, preferim les promeses realistes, fetes sobre l’aval de quatre anys de govern en que hem sabut demostrar que som gent de paraula.

Encara no ha acabat la campanya electoral i ja podem demostrar que complim les promeses. Ja fa algunes setmanes que vàrem assumir públicament el compromís de fer una campanya austera. No podia ser d’una altra manera. Molts dels nostres adversaris varen aplaudir la iniciativa, només faltaria. Però res mes.

Des de CiU ens vàrem comprometre a no penjar cap banderola als fenals i a no col·locar més de quatre pancartes a tota la ciutat. No cal més. Calella és una ciutat petita, no cal empaperar-la de fotografies de persones que ja som conegudes per la majoria dels ciutadans. Al cap i a la fi, l’autentica campanya es fa a peu de carrer, parlant amb les persones.

Heu fet un tomb per la ciutat aquests dies? Us heu fixat en la propaganda electoral? No cal que us digui res més. Ho vàrem dir, i ho hem fet. Som gent de paraula que vol seguir governant la ciutat com ho hem fet durant aquests darrers quatre anys. Decidits a afrontar, des de Calella, uns anys que seran decisius pel futur de Catalunya.

Ens hem fet un tip de sentir que aquestes eleccions municipals seran una mena de primera volta de les catalanes del 27S. Jo no ho diria exactament així. Son un pas, una fase més d’un procés que finalitzarà quan els ciutadans puguin decidir com volen construir un país nou. Un país nou que començarem a construir el 24 de maig, des de la base, des dels fonaments de Catalunya, des dels municipis. Aquestes eleccions municipals no son unes eleccions municipals més, però son unes eleccions municipals.

Quan anàvem a “aprendre de lletra”

Un dels records d’infantesa que, per temps que passi, sempre troben un lloc a la nostra memòria, son aquells anys en que anàvem a “aprendre de lletra”. Temps en blanc i negre, de “pupitres” estrets i mestres vocacionals que ens cridaven pel cognom.

Allà hi vàrem fer amistats d’arrel fonda que encara perduren, que fan que ens busquem al Facebook i organitzem aquells sopars d’ex alumnes en que no podem evitar observar –amb més o menys discreció- la vida escrita en forma d’arrugues a la nostra pell i l’experiència que ha vestit de blanc als nostres cabells.

La vida ens ha fet professionals, amables, educats, pares i mares i, de vegades, els millors avis que hem sabut ser. I tot això te els fonaments a l’escola on anàvem a “aprendre de lletra”.

Es quan aquests records tornen al nostre pensament que prenem consciencia de la importància de donar als joves d’ara un entorn digne on puguin construir uns sòlids fonaments per les seves vides. Pensaments que em van acompanyar quan, ara fa uns dies, tècnics del Departament d’Ensenyament van venir a l’Ajuntament de Calella a presentar-nos el projecte de la futura Escola Dr. Carles Salicrú.

Classes de disseny modern, de sostres alts i inclinats, grans finestrals, vidre que permet l’entrada de llum natural i, el més important, espai per fins a 400 alumnes, una trentena més dels 370 que ara conviuen en un centre dissenyat fa 41 anys per acollir-ne 150.

Un centre que, a diferencia de l’actual, s’ubicarà a prop del casc urbà, fent possible que molts pares i mares que ara deixen els seus fills a la parada de l’autobús, els puguin acompanyar fins a la porta de l’escola i puguin, fins i tot, saludar i donar el bon dia als mestres que, amb paciència de sant, s’encarreguen de convertir els nens en adolescents.

No és un edifici, és un projecte de vida que molt aviat serà una realitat; la nova escola Dr. Carles Salicrú. És una d’aquelles coses que, d’aquí a un temps, donaran sentit a aquests anys que he tingut la fortuna de dedicar a aquesta ciutat.

Ara no són temps de confrontació, són temps de col•laboració

Ho he dit en més d’una ocasió i em refermo. Políticament, des de fa uns anys, vivim uns moments apassionants. Si fa uns anys, algú ens hagués dit el que estàvem a punt de viure, a molts de nosaltres ens hauria costat creure-ho.

El destí ha volgut que societat civil i classe política s’uneixin en una mena d’amalgama beneïda de la que no hauríem d’haver sortit mai. Hem tornat al camí de la lluita, pacifica i decidida, en el que Catalunya camina amb pas ferm i amb la mirada posada en el somni del president Macià; “una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa”.

Els catalans han pres la paraula i han sortit al carrer per exigir als seus polítics que els garanteixin el seu dret fonamental a decidir el país volen. Un fet insòlit a la nostra història recent que ha descol·locat a més d’un. Partits que després de veure’s expulsats del govern encara no han començat les obres per refer-se, formacions nascudes com a antisistema que es fan grans dins del sistema, enquestes que donen representació parlamentària a partits que ni tant sols existeixen...

I en aquest context de legitima exigència dels ciutadans vers la seva classe política, aquells que hem escollit el noble ofici de la governança estem obligats a donar respostes. Obligats -diguin el que diguin les enquestes- a estar a l’alçada d’un país que ha dit prou a un continuisme castrador. Els temps en que ens presentàvem a unes eleccions darrera d’unes sigles incompatibles amb les de l’adversari han quedat enrere. Catalunya ens demana unitat, i és responsable obligació de tots, els d’esquerres i els de dretes, els de centre i els “outsiders”, donar resposta a aquells que en un dia d’eleccions varen dipositar a l’urna una papereta valida per quatre anys. Una exigència valida tant per aquells que ens governen des de la no tant llunyana Brussel·les, com pels qui governem des dels ajuntaments, a peu de carrer.

En aquest sentit, em sento orgullosa dels deures fets per Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes de Catalunya de Calella.

Dies enrere vàrem renovar l’”Acord Estratègic de Ciutat”, un document que ens compromet a treballar plegats pel be dels ciutadans de Calella i que permetrà al govern municipal tirar endavant els tant necessaris pressupostos del 2015. Sense compromisos incondicionals d’estabilitat pel govern, sense acords que ens portin a un govern de coalició, sense xecs en blanc. Només pensant en el que és millor per la ciutat.

D’aquí a uns mesos, tots els partits ens posarem en “mode campanya”. El 24 de maig del 2015 ja està marcat en vermell llampant a l’agenda dels estrategues. Tots defensarem els nostres posicionaments i competirem esportivament amb els nostres adversaris. Tots desplegarem el nostre “armament” de campanya per competir els uns contra els altres. Tots criticaran allò que no els ha agradat dels darrers quatre anys de govern de CiU. És legítim. També ho farà el PSC, com ha de ser. També des de CiU farem mans i mànigues per demostrar als ciutadans com de millor és el nostre projecte davant del del PSC. Com ha de ser.

Però, com diria el mai prou admirat Miquel Martí i Pol, “amb discreció i respecte pels altres, que s'esforcen a representar dignament el seu paper. Però amb tenacitat. "Que em senti viure!" com deia en un poema. Que em senti jo. Que nedi, contra corrent, és clar, com sempre. I potser com tothom”.

Treballant per Calella, treballant per tu

L’any 1977 els ciutadans d’aquest país vàrem passar pàgina deixant enrere una de les etapes més fosques de la nostra història recent. Sembla que va ser ahir, però han passat 37 anys des de que vàrem recuperar el dret a escollir els nostres governants.

Molts recordem encara aquella Espanya en blanc i negre del “habla, pueblo, habla” liderada per un Adolfo Suárez que, de mica en mica, va anar obrint una porta tancada que el 1979 va permetre als municipis de tota Espanya escollir democràticament els seus alcaldes.

A Calella vivien la meitat de persones de les que hi vivim avui. Poc més de 7.000 persones varen tenir l’oportunitat d’escollir el seu alcalde i, ja en aquella època, van escollir la llista encapçalada per un jove Ramón Bagó, al capdavant de la candidatura de Convergència i Unió.

Ha passat molt temps. Durant els últims 35 anys, els ajuntaments han sabut consolidar el seu paper d’administració més pròxima al ciutadà. Des d’ells s’han transformat viles i ciutats, s’ha liderat el progrés de Catalunya i s’ha construït la societat catalana tal i com la coneixem. Reduir el paper d’alcaldes i regidors a simples gestors locals seria una gran injustícia.

Aquest cap de setmana, la gent de CiU de Calella hem volgut reconèixer la feina feta pels seus 44 regidors. 44 homes i dones –alguns ja no son entre nosaltres- que al llarg dels darrers 35 anys han dedicat una part de la seva vida al noble ofici de servir als seus conciutadans. Amb encerts i errors, però sempre amb la voluntat de contribuir a construir la ciutat, el país que tots desitgem.

Ho hem volgut fer des d’un lloc emblemàtic com el far de Calella, des d’on es pot veure una preciosa vista panoràmica de la ciutat per la que aquets homes i dones han treballat en algun moment de les seves vides. I hem volgut que fos un acte presidit per la persona de major representació dins de la Federació de Convergència i Unió, el President Mas, que ens va recordar que “moltes de les transformacions que ha experimentat aquest país, son responsabilitat de persones amb noms i cognoms”.

No podem obviar que vivim uns moments en que la política i l’actitud d’alguns polítics esta seriosament qüestionada, però no podem perdre mai de vista la feina d’aquells partits que exerceixen la seva tasca des del poder, amb responsabilitat, entomant tots els cops i assumint el desgast propi de l’acció de govern -especialment en els temps que vivim- però sempre amb la responsabilitat de treballar pel progrés general i, com és el cas de molts regidors i alcaldes, dedicant-hi, si cal, les 24 hores del dia.

CiU de Calella ha volgut fer aquest modest homenatge als actors de la política municipal desenvolupada durant aquests anys per la seva gent al nostre Ajuntament. L’única cosa que puc fer jo, com a alcaldessa, és agrair la feina, la lleialtat i el compromís demostrat per l’equip que, ara fa poc més de tres anys, van decidir acompanyar-me en aquesta “aventura” i, d’una manera especial, a aquells que em van acompanyar en els anys en que, havent guanyat unes eleccions, vàrem acabar a l’oposició. Gràcies al seu treball, tinc  la satisfacció de dir, amb veu ben alta i clara, que hem aconseguit anar més enllà del que vàrem escriure en el nostre programa electoral. I això no és poc.

Enfilem el darrer mesos de legislatura. Com molts sabeu, he acceptat el repte de presentar-me a la reelecció per seguir treballant per Calella. Per què encara queda molta feina per fer.

A tots i totes moltes gràcies per la vostra implicació i aportació al progrés de Calella al llarg d'aquests darrers 35 anys.