Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #PP. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #PP. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 de juliol del 2016

Carme Forcadell, acusada de permetre la democràcia



Espanya supera el mig any de govern en funcions amb el fantasma d’unes terceres eleccions sobrevolant el Congreso i un Rajoy acomodat en el paper de qui dia passa any empeny, acceptant el repte de buscar suports fent el que calgui, “salvo algunas cosas”.

La irresponsabilitat mostrada pels qui fa uns mesos feien mofa de les dificultats del Parlament per designar un nou govern, és prou greu com per recollir els bartols i deixar pas a persones que tinguin el sentit institucional més desenvolupat, però tot sembla indicar que, per a ells, és més important seguir buscant vots a l’Espanya en blanc i negre, portant al Constitucional qualsevol llei o proposta que surti del Parlament català.

Aquesta setmana, el cruel destí ens ha obsequiat amb “dues tasses” de Soraya Saenz de Santamaria; l’habitual de després del Consell de Ministres, i una altra just després del Ple del Parlament de Catalunya on es va debatre i assumir les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent. Objectiu: Denunciar els plans dels catalans dolents, molt dolents, que insisteixen en la seves intencions de trencar Espanya.

Però, que diu aquest document “terrible i infernal” que va debatre el Parlament de Catalunya desobeint la prohibició del Tribunal Constitucional. Fem-ne un resum.

- La única via possible per exercir el dret a decidir és per la via de la desconnexió

- El poble de Catalunya te la legitimitat per començar un procés constituent amb el suport de les institucions catalanes.

- Aquest procés compta amb l’aval de les experiències similars en altres països i ha de ser inclusiu, englobant totes les sensibilitats i ideologies socials.

- El procés constituent ha de comptar de tres fases; procés participatiu, desconnexió de l’Estat espanyol i eleccions constituents i ratificació popular mitjançant un referèndum.

- Caldrà un procés de participació ciutadana per definir el text del projecte de constitució.

- El Parlament de Catalunya haurà d’impulsar les corresponents lleis de desconnexió amb l’Estat espanyol. Aquestes lleis no podran ser suspeses ni impugnades per cap altre poder, jutjat o tribunal.

- La Cambra catalana haurà de crear una comissió de seguiment del procés.

- Caldrà crear una Assemblea Constituent que garantirà la participació directe de les persones en el procés de discussió i elaboració de propostes per el projecte de Constitució.

- El procés haurà d’acabar amb la convocatòria d’un referèndum constitucional en que el poble de Catalunya aprovarà o rebutjarà, de manera pacifica i democràtica, el text proposat a la Carta Magna.
Aquí ho teniu. Aquesta és la gosadia del Parlament de Catalunya. Aquestes son les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent debatudes i votades al Parlament de Catalunya per les quals l’Estat espanyol demana al Tribunal Constitucional que actuï contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per no haver-ho evitat.

A aquests “defensors de les lleis” els voldria recordar l’article 57 de l’Estatut, que diu que els membres del Parlament son inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec.


No cal dir res més.

dimecres, 29 de juny del 2016

I amb el PP a un escàndol de la majoria absoluta



És recomanable i, m’atreviria a dir que saludable, deixar passar unes hores per tenir una perspectiva adequada dels resultats d’unes eleccions generals difícils d’entendre des del sentit comú.
L’eix esquerra dreta ha saltat pels aires per deixar pas al vot de la unitat indissoluble de l’Espanya de la Gürtel, Noos, Palma Arena, Barcenas, Bankia i Fabra. Guanya l’home impassible, aquell que no ha fet res, i que no ha tardat a rebre el cop a l’espatlla de l’ex militant d’Alianza Popular i president socialista de la Junta de Extremadura, Guillermo Fernández Vara, demanant una gran coalició PP/PSOE.
Per cert, no em voldria deixar de recordar que en unes generals mai havia guanyat el sobiranisme... fins ara. Aquest 26J, els partits que formem Junts pel Sí al Parlament, vàrem sumar més diputats que la candidatura més votada.
No havien passat ni 48 hores del 26J quan, entre converses furtives del ministre de la policia i del director d’Antifrau, coneixíem la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de tancar la instrucció del 9N i deixar-ho tot a punt per decidir si asseu al banc dels acusats a Mas, Ortega i Rigau.
“Això del procés, ja cansa...” Quantes vegades heu sentit aquesta expressió per part d’amics, coneguts i saludats? El lògic. Tot allò que es fa més llarg del que seria desitjable, tendeix al cansament. Potser és això el que esperen els nostres adversaris (enemics, en l’argot de Daniel de Alfonso). Potser esperen que ens cansem de fer us de les eines que ens dona la democràcia.
El cansament no ens pot fer perdre de vista que allò que en diem procés ja no és una qüestió d’independència, ni de pacte fiscal, ni de DUI, ni de RUI, ni tant sols de xoc de trens. Això ja és una qüestió de democràcia.
Cansa sentir el ministre parlant d’administrar la munició contra els enemics (nosaltres) amb actitud colonialista, creient-se dipositari del dret de conquesta que els dona haver guanyat una guerra. “No sabemos como actuara el enemigo”, diuen aquests estrategues dignes de la T.I.A per la que treballaven Mortadelo y Filemón, tot planificant l’opressió de la revolta dels somriures.
Cansa veure com imputen i porten a judici els nostres governants criminalitzant l’ús d’urnes per conèixer l’opinió d’un poble, a l’hora que a la Carrera de Sant Jerónimo, PP, PSOE i Ciudadanos, incapaços de pactar la governabilitat d’Espanya, els és summament fàcil posar-se d’acord per evitar que comparegui un ministre enxampat planificant posar al servei de la seva ideologia policies i fiscals amb l’objectiu d’abatre el seu adversari utilitzant mètodes predemocràtics. 
Només ens faltava veure com la CUP bloqueja el pressupost de les polítiques socials, de l’ensenyament i de la sanitat, votant al costat del PP al Parlament de Catalunya, dient negre on va dir blanc després d’enviar “a la paperera de la història” el president català que l’Estat envia al jutjat després que el PP s’hagi quedat a un escàndol d’una nova majoria absoluta.
Cansa, i tant que cansa... Però encara ens queden forces per recordar orgullosos que som Convergents, els que hem perdut un president, dues conselleres, un conseller i l’alcalde del cap i casal, per haver fet, el que algú havia de fer; posar les urnes.

Finalment ha arribat un altre juny, i seguim treballant amb l’eina ben esmolada avançant amb pas ferm cap a un estat propi que, de ben segur, Europa acollirà sense recances. Una Europa que, després del “Brexit”, ha obert les portes a una Escòcia independent. Que fa pensar que nosaltres no rebríem el mateix tracte?