21.124.381,20€ per millorar el dia a dia d e les persones

Ja tenim pressupost. Calella afronta el 2017 amb un pressupost consolidat de 21.124.381,20€. Sempre s’ha dit que l’aprovació del pressupost és el tràmit més important que qualsevol govern ha d’afrontar. És la garantia de poder seguir executant l’obra de govern amb la que ens comprometem en el moment d’assumir les funcions.

Seria un error limitar-nos a interpretar aquest pressupost des de la fredor de les xifres. Un pressupost públic no son simples xifres; son diners que els ciutadans aporten a les arques públiques per garantir el benestar i el progrés de les persones. En som conscients. No és casual que hàgim augmentat la partida destinada a Polítiques Socials en 72.000€ per millorar l’atenció a les persones, amb especial incidència en les atencions assistencials, els Serveis d’Atenció a Domicili, els Serveis Comunitaris i el PADAH (Programa Atenció Domiciliaria Alta Hospitalària), creat recentment. Les actuacions de Protecció i Promoció Social reben un import proper al 1.200.000€. Més d’un milió d’euros destinats, directament, a millorar la vida de les persones que més ho necessiten.

Tampoc hem passat per alt la importància de mantenir la ciutat en bones condicions. L’espai públic on convivim tots els ciutadans rebrà 200.000€, 150.000€ més que l’any passat, que serviran per arranjar carrers com Cervantes, Costa i Fornaguera, Sant Antoni, Bruguera o Plaça Pompeu Fabra, entre d’altres. Fins al 2019, invertirem 600.000€ en seguir fent manteniment de carrers per fer efectiu un autèntic canvi positiu en l’estètica de la nostra ciutat.

Tampoc ens hem oblidat dels espais verds que representen el pulmó de Calella. Destinarem 40.000€ del Parc Dalmau i altres zones enjardinades de la població.

Hem incrementat en 128.000€ la partida destinada al manteniment d’equipaments públics, en 70.000€ el pressupost destinat a garantir la seguretat als nostres carrers i en 45.000€ l’aportació a la promoció de l’economia productiva, incloent des del Mercat Municipal fina a l’Associació de Comerciants de Calella, passant per les accions públiques de dinamització comercial.

Turisme, cultura, comunicació i participació ciutadana rebran 55.000€ més que l’any passat i a recollida de residus i la neteja viària es beneficiaran d’un increment del seu pressupost en 33.000€.

No son xifres fredes, no és un simple pressupost. És el detall de com volem fer del servei a les persones l’eix de la nostra acció de govern assegurant, a l’hora, un espai públic propi d’una ciutat amb voluntat de capitalitat.

Compromís #ambtothom

Progressar, renovar-se, refundar... Digueu-ho com vulgueu. Arriba un moment en tot òrgan amb vida pròpia –i això inclou empreses, institucions i partits polítics- en que s’han d’afrontar canvis. Canvis que, de vegades, requereixen un replantejament complet de la nostra pròpia identitat.

Fruit de molts mesos de treball, ha nascut el Partit Demòcrata Català (PDC). Ho fa amb la intenció de donar respostes noves a situacions noves. De deixar enrere un model obsolet per dotar-nos de les eines que ens han de permetre afrontar amb garanties els nous reptes que la història ens posa al davant. Som soldats al servei del President Puigdemont i del Parlament de Catalunya, que defensarem el full de ruta que es va votar amb la investidura del President, i obeirem el mandat popular expressat a les urnes i representat pel Parlament.

Les persones que acompanyem la Marta Pascal i en David Bonvehí a la candidatura #ambtothom a la direcció executiva nacional del PDC, estem convençudes de que el procés que viu Catalunya exigeix que ens dotem d’un model d’organització àgil i connectat permanentment amb la societat, superant el concepte de “militància” per avançar cap a un model que permeti a qualsevol persona propera i interessada en el nostre projecte, treballar al nostre costat sense dependència orgànica o organitzativa. N’hi ha prou amb la voluntat de sumar esforços per avançar amb pas ferm cap a l’assoliment d’un dels nostres principals reptes; eixamplar la majoria a favor de la independència. No volem, no podem perdre el pols a la societat en cap moment. Ara, no.

Calen canvis. Catalunya necessita un model d’organitzacions polítiques que respongui a les exigències d’una societat que demana més transparència i implicació. Toca donar resposta a aquestes demandes. Assumir una nova organització i dotar-nos d’uns nous estatuts que han de ser respectats fil per randa sense posar en risc l’estabilitat de les nostres institucions.

Serà bo que anem prenent consciencia de les virtuts de simplificar allò que fins ara ha estat incomprensiblement complex. Volem que tothom tingui el dret a decidir en tots els aspectes de la vida, en coses tant simples com poder escollir entre l’escola pública i la concertada, entre comprar un pis o viure de lloguer o en escollir quin model de família vol tenir. Perquè, el dret a decidir, comença amb les coses més quotidianes.

I amb el PP a un escàndol de la majoria absoluta

És recomanable i, m’atreviria a dir que saludable, deixar passar unes hores per tenir una perspectiva adequada dels resultats d’unes eleccions generals difícils d’entendre des del sentit comú.

L’eix esquerra dreta ha saltat pels aires per deixar pas al vot de la unitat indissoluble de l’Espanya de la Gürtel, Noos, Palma Arena, Barcenas, Bankia i Fabra. Guanya l’home impassible, aquell que no ha fet res, i que no ha tardat a rebre el cop a l’espatlla de l’ex militant d’Alianza Popular i president socialista de la Junta de Extremadura, Guillermo Fernández Vara, demanant una gran coalició PP/PSOE.

Per cert, no em voldria deixar de recordar que en unes generals mai havia guanyat el sobiranisme... fins ara. Aquest 26J, els partits que formem Junts pel Sí al Parlament, vàrem sumar més diputats que la candidatura més votada.

No havien passat ni 48 hores del 26J quan, entre converses furtives del ministre de la policia i del director d’Antifrau, coneixíem la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de tancar la instrucció del 9N i deixar-ho tot a punt per decidir si asseu al banc dels acusats a Mas, Ortega i Rigau.

“Això del procés, ja cansa...” Quantes vegades heu sentit aquesta expressió per part d’amics, coneguts i saludats? El lògic. Tot allò que es fa més llarg del que seria desitjable, tendeix al cansament. Potser és això el que esperen els nostres adversaris (enemics, en l’argot de Daniel de Alfonso). Potser esperen que ens cansem de fer us de les eines que ens dona la democràcia.

El cansament no ens pot fer perdre de vista que allò que en diem procés ja no és una qüestió d’independència, ni de pacte fiscal, ni de DUI, ni de RUI, ni tant sols de xoc de trens. Això ja és una qüestió de democràcia.

Cansa sentir el ministre parlant d’administrar la munició contra els enemics (nosaltres) amb actitud colonialista, creient-se dipositari del dret de conquesta que els dona haver guanyat una guerra. “No sabemos como actuara el enemigo”, diuen aquests estrategues dignes de la T.I.A per la que treballaven Mortadelo y Filemón, tot planificant l’opressió de la revolta dels somriures.

Cansa veure com imputen i porten a judici els nostres governants criminalitzant l’ús d’urnes per conèixer l’opinió d’un poble, a l’hora que a la Carrera de Sant Jerónimo, PP, PSOE i Ciudadanos, incapaços de pactar la governabilitat d’Espanya, els és summament fàcil posar-se d’acord per evitar que comparegui un ministre enxampat planificant posar al servei de la seva ideologia policies i fiscals amb l’objectiu d’abatre el seu adversari utilitzant mètodes predemocràtics. 

Només ens faltava veure com la CUP bloqueja el pressupost de les polítiques socials, de l’ensenyament i de la sanitat, votant al costat del PP al Parlament de Catalunya, dient negre on va dir blanc després d’enviar “a la paperera de la història” el president català que l’Estat envia al jutjat després que el PP s’hagi quedat a un escàndol d’una nova majoria absoluta.

Cansa, i tant que cansa... Però encara ens queden forces per recordar orgullosos que som Convergents, els que hem perdut un president, dues conselleres, un conseller i l’alcalde del cap i casal, per haver fet, el que algú havia de fer; posar les urnes.

Finalment ha arribat un altre juny, i seguim treballant amb l’eina ben esmolada avançant amb pas ferm cap a un estat propi que, de ben segur, Europa acollirà sense recances. Una Europa que, després del “Brexit”, ha obert les portes a una Escòcia independent. Que fa pensar que nosaltres no rebríem el mateix tracte?

Del fracàs al cansament, passant pel ridícul

Molts encara recordem com el president Rajoy criticava obertament el procés de formació de majories al Parlament de Catalunya després de les eleccions del 27S, tot explicant com era de perjudicial que a Catalunya es fessin eleccions amb tanta freqüència. Ja ho veieu... Poc es podia imaginar que al cap de poques setmanes d’aquelles declaracions, veuria com al Congreso de los Diputados eren incapaços de gestionar la complexitat i es veurien abocats a convocar dues eleccions en sis mesos.

Haurà passat mig any en que el govern ha estat en funcions a l’hora de comparèixer a les sessions de control parlamentari, però que ha funcionat com un rellotge a l’hora de portar lleis catalanes al Tribunal Constitucional. Sis mesos d’una posada en escena sobreactuada amb escenografia de “postureig” i teatralització exagerada que inclou arribada caminant de Sánchez i Iglesias per la Carrera de San Jerónimo davant d’un exercit de fotògrafs immortalitzant un moment propi d’una pel·lícula del Hollywood més èpic, mentre Rajoy, tancat a La Moncloa, feia gala d’una barra sense límits acusant als espanyols d’equivocar-se a l’hora de votar.

Portem quatre mesos de declaracions i contradeclaracions, sessions d’investidura estèrils i sense cap actitud en positiu dels qui haurien d’entendre com ningú el concepte “sentit d’Estat”, incapaços de posar-se d’acord; allò de renunciar a algunes coses a canvi d’unes altres en pro de l’interès comú, que vol dir, el de tots.

No ha estat un problema d’aritmètica. Si es volia un govern d’esquerres en contraposició a les polítiques del Partit Popular, la suma era possible. El que ha impedit una entesa d’esquerres ha estat –egos a banda- la falta d’acord a l’hora de contemplar la possibilitat de que els catalans poguéssim expressar-nos en referèndum.

En aquests darrers mesos, hem sentit parlar fins al cansament de la “gran coalició”, una mena d’eufemisme per referir-se a un “govern de resistència” per mantenir vigent el bipartidisme a qualsevol preu, evitant un procés català que prefereixen deixar de banda, no fos cas que molestin als electors que els queden.

Si hem de fer cas a aquelles enquestes que ningú es creu però que tothom es mira, res fa pensar que el panorama canviï gaire d’aquí a l’estiu. Si les eleccions son el 26 de juny, podem esperar poc dels mesos inhàbils de juliol i agost i la tornada a la realitat del setembre ens abocarà –en el millor dels casos- a veure els resultats reals d’aquestes eleccions al mes d’octubre.

Veurem com s’allarga una campanya electoral que va començar el desembre. Si tenim en compte que ja coneixem els seus programes, que del que es tracta és de saber quines aliances estan disposats a fer i que les últimes eleccions van costar als espanyols 130 milions d’euros, potser s’haurien de plantejar si no seria millor un debat televisat entre tots els candidats per explicar amb qui estan disposats a pactar i amb qui no, a partir del 26 de juny. Ah, no, que Rajoy ja ha dit que no pensa participar en cap debat.

Estem davant del fracàs de la política entesa com a eina de negociació. El nostre sistema electoral ens ha portat “de facto” a unes eleccions a dues voltes. Davant de la seva incapacitat per arribar a acords, ara seran els ciutadans els qui decidiran, a les urnes, quins pactes son possibles i quins no.

Als qui encara creiem en el sistema, només ens queda creuar els dits perquè els electors no es declarin en funcions i es quedin a casa. Segur que al minut zero, després de conèixer els resultats del 26J, les quatre “vedets” de les forces majoritàries competiran per veure qui compareix primer en seu electoral acusant l’adversari de ser el culpable d’una abstenció massa alta.

No és un simple canvi de guinguetes

El dimarts 16 d’abril del 1991, molts vàrem quedar sorpresos per les imatges d’excavadores enderrocant les guinguetes de la Barceloneta en aplicació de la Llei de Costes que feia inviable l’existència d’aquelles construccions que, fins a aquell moment, van ser escenari d’excepció de bona part de la vida social de la Barcelona de la transició i que, per sempre més, han estat presents a la memòria de tots. Allò era el preludi del que, setmanes després, passaria a moltes platges del litoral català.

Recordo com el recent proclamat alcalde de Calella aquell any, en Joaquim Rey, no va tenir ni temps de posar ordre al seu despatx quan li van comunicar la presencia, a la platja de la ciutat, de la maquinaria que faria passar a la història les guinguetes que van ser testimonis del naixement del fenomen del turisme a Calella i on tots els calellencs havíem tingut l’oportunitat de gaudir d’una bona paella a prop del mar.

En un temps record, es van encarregar noves construccions que complissin amb les exigències de la Llei de Costes d’aquell moment i que, fins l’estiu passat, van caracteritzar l’”skyline” de la platja de Calella que ha fet la volta al món. Han passat 24 anys, que aviat es diu.

Tocava una renovació a fons. N’he estat conscient des de fa molt temps. Però la indefinició del Ministeri sobre allò que podíem fer i el que no a la nostra platja, no ens ha permès posar fil a l’agulla fins a la tardor del 2014. Teníem els deures fets. Sabíem el que volíem fer, però un retard en reglament de la nova Llei de Costes, ens ha impedit avançar.

Aclarits els dubtes, i sense massa temps per treballar, el govern municipal que presideixo es va posar a treballar de valent per impulsar el disseny i construcció d’unes noves guinguetes que, mantenint la imatge que ha caracteritzat el litoral calellenc durant l’últim quart de segle, donés un impuls definitiu a un dels espais més estimats per tots i sobre el qual, paradoxalment, no hi tenim massa competències. Som on som, i mana qui mana.

No és un simple canvi de guinguetes, és un canvi de concepte. Un valor segur. A un bon emprenedor no li ha de fer por una concessió de 15 anys. No estem davant d’una renovació d’any a any. Estem convençuts que proporcionalment surt més a compte que quan era per a períodes de 6 mesos amb característiques ben diferents; 1.200 metres quadrats de serveis amb 180 dies, davant de 1.100 metres quadrats de serveis durant els 365 dies de l’any.

Al final d’aquest 2016 podrem valorar, amb major coneixement de causa, quin ha estat el resultat d’aquest canvi de model. Mentrestant, és important no especular ni prejutjar uns serveis que encara no han començat a “caminar”.

Estem davant d’un canvi de model que marcarà una important diferència, també, en platges properes. Un model que, estic segura, ens permetrà situar-nos a la primera divisió de la restauració de platja durant –i això és importantíssim- els 365 dies de l’any, i això no és poca cosa. Disfrutem-ho!

#CalellaEsMesNeta

Ser alcaldessa implica, entre moltes altres coses, assistir i presidir molts actes de diversos tipus, entre els quals hi ha els de presentació pública de serveis i recursos per a una gestió més eficient de la ciutat. Aquest és el cas de l’acte que, divendres passat, va servir per presentar la nova flota de maquinària de recollida de residus i neteja de Calella.

Aquest no va ser un acte públic més. Per a mi, aquest acte va tenir una simbologia molt especial. Igual que molts de vosaltres, soc conscient de que els serveis de neteja d’un municipi son dels més importants que ha de gestionar un Ajuntament –si no el que més-, un fet que pren especial rellevància en poblacions com Calella, que durant un bon grapat de mesos veu com la seva població augmenta de forma considerable, arribant-se a multiplicar per tres. Això te la seva inevitable repercussió en la gestió dels residus. Som una població que no arriba als 20.000 habitants, que ha d’estar preparada per donar serveis a un turisme que suposa 1.900.000 pernoctacions cada any i, creieu-me quan us dic que això no és gens fàcil.

La neteja d’una ciutat és, segurament, una d’aquelles matèries en les quals costa més satisfer a tothom, per molt que des dels ajuntaments fem tot el que estigui a les nostres mans per millorar-la cada dia. Calella, per la seva condició de ciutat turística, veu com les dificultats per donar un servei al gust de tots son especialment complexes. Però la dificultat, en si mateixa, ha de ser un repte que hem d’afrontar amb ganes i amb decisió.

El mes de maig de l’any passat, l’Ajuntament de Calella va signar un nou contracte  amb la UTE Urbaser/Arca del Maresme. Vàrem deixar escrit, negre sobre blanc, com volíem que fos el sistema de gestió i recollida de residus de Calella. El procés ha estat més llarg per la complexitat en el procés de producció de la nova maquinaria i per la singularitat d’alguns dels nous mitjans, les noves metodologies a aplicar, com la instal·lació de contenidors mòbils que substitueixen la recollida porta a porta, i la incorporació de les tecnologies de la informació que han de permetre que tots i cadascun dels ciutadans es converteixin en part activa en els processos per tenir Calella endreçada i neta. Un cop vistos els resultats, estic en disposició d’afirmar que aquesta és una d’aquelles ocasions en que l’espera val la pena.

La nova flota incorpora una furgoneta més amb aigua calenta a pressió, un camió de 3500 kg per a recollir estris i bosses al carrer, dos tricicles elèctrics i 4 contenidors mòbils. A més, s’han substituït les màquines més antigues per noves màquines més modernes i eficients, com és el cas de la renovació de dos escombradores, així com els vehicles elèctrics, que milloren la sostenibilitat.

A banda dels equipaments tècnics, s’han incrementat els efectius, especialment a les tardes amb, allargant el servei pròrroga de servei fins a les onze de la nit en temporada alta. A més, per millorar la recollida de material que no es pot dipositar als contenidors, es desdoblarà el servei de deixalleria mòbil que fins ara era de cinc tardes a la setmana i, a partir d’ara, s’incrementa els matins de dilluns a dissabte.

Aviat es renovaran tots els contenidors de superfície i es continuaran posant tancaments per a embellir els nuclis de contenidors i se seguirà treballant per soterrar més nuclis de contenidors.

Però per molt que s’incrementi la presencia de treballadors de la neteja al carrer, és difícil estar a tot arreu. Aquí és on entra la col·laboració de tots i cadascun dels ciutadans que, a través d’una aplicació mòbil –disponible per a dispositius Apple i Android- podran alertar, a temps real, de qualsevol incidència a la via pública, tant si és de neteja com de qualsevol altra tipus. N’hi haurà prou amb fer una fotografia de la incidència i enviar-la als serveis municipals per què aquests es posin en marxa de manera immediata.

Cada any destinem 2.300.000€ a neteja, però tots els recursos son insuficients quan es tracta de lluitar contra l’incivisme.

Tenim les eines. Ara només ens cal la implicació de tots els ciutadans perquè Calella llueixi com es mereix.

Vull agrair els esforços de l’empresa concessionària del serveis i, especialment, a tots els treballadors que cada dia demostren una gran implicació durant els mesos que han passat des de la signatura del nou contracte de neteja i la renovació i l’ampliació de la flota.

Tots ens hi hem de posar de valent. Només així serem capaços de sortir-nos-en.