El dimarts 16 d’abril del 1991, molts vàrem quedar sorpresos per les imatges d’excavadores enderrocant les guinguetes de la Barceloneta en aplicació de la Llei de Costes que feia inviable l’existència d’aquelles construccions que, fins a aquell moment, van ser escenari d’excepció de bona part de la vida social de la Barcelona de la transició i que, per sempre més, han estat presents a la memòria de tots. Allò era el preludi del que, setmanes després, passaria a moltes platges del litoral català.
Recordo com el recent proclamat alcalde de Calella aquell any, en Joaquim Rey, no va tenir ni temps de posar ordre al seu despatx quan li van comunicar la presencia, a la platja de la ciutat, de la maquinaria que faria passar a la història les guinguetes que van ser testimonis del naixement del fenomen del turisme a Calella i on tots els calellencs havíem tingut l’oportunitat de gaudir d’una bona paella a prop del mar.
En un temps record, es van encarregar noves construccions que complissin amb les exigències de la Llei de Costes d’aquell moment i que, fins l’estiu passat, van caracteritzar l’”skyline” de la platja de Calella que ha fet la volta al món. Han passat 24 anys, que aviat es diu.
Tocava una renovació a fons. N’he estat conscient des de fa molt temps. Però la indefinició del Ministeri sobre allò que podíem fer i el que no a la nostra platja, no ens ha permès posar fil a l’agulla fins a la tardor del 2014. Teníem els deures fets. Sabíem el que volíem fer, però un retard en reglament de la nova Llei de Costes, ens ha impedit avançar.
Aclarits els dubtes, i sense massa temps per treballar, el govern municipal que presideixo es va posar a treballar de valent per impulsar el disseny i construcció d’unes noves guinguetes que, mantenint la imatge que ha caracteritzat el litoral calellenc durant l’últim quart de segle, donés un impuls definitiu a un dels espais més estimats per tots i sobre el qual, paradoxalment, no hi tenim massa competències. Som on som, i mana qui mana.
No és un simple canvi de guinguetes, és un canvi de concepte. Un valor segur. A un bon emprenedor no li ha de fer por una concessió de 15 anys. No estem davant d’una renovació d’any a any. Estem convençuts que proporcionalment surt més a compte que quan era per a períodes de 6 mesos amb característiques ben diferents; 1.200 metres quadrats de serveis amb 180 dies, davant de 1.100 metres quadrats de serveis durant els 365 dies de l’any.
Al final d’aquest 2016 podrem valorar, amb major coneixement de causa, quin ha estat el resultat d’aquest canvi de model. Mentrestant, és important no especular ni prejutjar uns serveis que encara no han començat a “caminar”.
Estem davant d’un canvi de model que marcarà una important diferència, també, en platges properes. Un model que, estic segura, ens permetrà situar-nos a la primera divisió de la restauració de platja durant –i això és importantíssim- els 365 dies de l’any, i això no és poca cosa. Disfrutem-ho!