Són
moltes les sensacions i els pensaments viscuts des d'anit un cop
coneguda la victòria electoral de Convergència i Unió. Ha estat
fruit d'una campanya electoral especialment intensa i difícil, amb
un marc econòmic d'excepció i una majoria absoluta popular més que
prevista.
El
primer sentiment ha estat el d'agraïment a les 628.825
persones que
m'han donat la confiança per representar novament a Catalunya al
Senat. L'elecció directa i nominal de l'escó fa que augmenti la
càrrega de responsabilitat en el mandat dels electors, a quins hem
comprometo a correspondre amb tota l'energia i fermesa.
D'altra
banda, cal considerar aquest resultat com la victòria del seny i la
responsabilitat per damunt d'altres consideracions. A Catalunya, una
bona part de les formacions polítiques, davant de la seva impotència
a nivell estatal, han volgut convertir aquestes eleccions en una mena
de referèndum en contra de l'acció de govern de president Mas. Però
no han comptat amb la maduresa del poble de Catalunya, que ha volgut
premiar la honestedat, la responsabilitat i la coherència polítiques
en temps difícils atorgant aquesta victòria històrica a
Convergència i Unió. La feina ben feta no té fronteres i, a més,
guanya eleccions. La demagògia electoralista és la gran derrotada a
casa nostra.
Aquest
resultat referma el lideratge institucional i polític del
catalanisme polític a la nostra nació. Finalment, la força
majoritària a Catalunya normalitza la seva representació a les
Corts Espanyoles. La conseqüència immediata és una millor defensa
dels grans temes nacionals, els que apleguen transversalment a un
major nombre de ciutadans, com la immersió lingüística o el Pacte
Fiscal.
Als
ulls de món, anit Catalunya va fer una gran proclama de la seva
identitat nacional. Va quedar palès que no és una simple comunitat
autònoma espanyola. A banda, de la llengua i la cultura pròpies, va
exhibir un sistema polític singular, amb més diversitat política i
mes a prop dels ciutadans. Ahir els catalans van poder votar sense el
xantatge del bipartidisme estatalista de manera lliure i responsable,
que fa lluir especialment el triomf de Convergència i Unió.
Novament...
moltes gràcies!