La
prova del nou de la credibilitat del nou executiu espanyol serà,
sens dubte, el pagament dels 759 milions d'euros deguts a la
Generalitat. Més enllà de les prou crítiques finances dels
catalans, es tracta de veure la capacitat del govern espanyol de
respectar les seves pròpies lleis i els compromisos signats amb les
diferents institucions.
La
sortida no es farà a través de les declaracions grandiloqüents a
quines ens tenen acostumats el líders del partits majoritaris
espanyols. És temps d'acció, de mesures decidides i de reordenació
del aparells institucionals i econòmics de l'estat. En aquests
moments, cap discurs retòric pot tenir credibilitat si no va
acompanyat de fets.
Quin
crèdit pot tenir un govern davant de les institucions europees i els
mercats quan incompleix sistemàticament els seus compromisos amb les
lleis fonamentals del seu ordenament? L'Estatut de Catalunya és una
llei orgànica de l'estat, no ho oblidem, i el seu incompliment
compromet greument el crèdit del govern espanyol. Si l'executiu
espanyol és incapaç liquidar un deute de 759 milions del 2008, cal
pensar que no s'en sortirà amb el seguit de mesures que reclamen les
institucions europees per poder remuntar la crisi.
La
opinió pública espanyola ha estat molt diligent a l'hora de
degradar Grècia arran de la seva fallida. Els adjectius pel país,
les seves institucions i els seus polítics han estat molt durs;
entre d'altres coses, han estat acusats de falsejar l'estat del
comptes de l'estat sistemàticament. Una música que sona molt
Espanya: transferir el deute de l'estat a les autonomies; un
finançament deficitari crònic per a CCAA i ajuntaments;
l'incompliment de pagaments compromesos, com ara la disposició
addicional tercera o el fons de competitivitat, etc.
L'estat
espanyol està més a prop de Grècia que d'Alemanya. Per redreçar
la situació, abans que el diners, cal canviar les actituds i,
d'aquestes, la primera ha de ser la honestedat política i el
compliment dels compromisos.
Els
759 milions són, també, la darrera penyora de la credibilitat del
Regne d'Espanya a Catalunya. Si els sacrificis dels catalans no es
reconeixen i els pactes amb l'estat són incomplets de manera
sistemàtica, caldrà qüestionar-se molt seriosament la convivència
futura entre ambdues nacions.