Un cop
finalitzades les festes nadalenques és hora de parlar de turisme. En
primer lloc, perquè el descens de l'activitat productiva d'aquesta
indústria en aquestes dates pot permetre a responsables i
professionals una perspectiva més adequada. En segon lloc, perquè
cal afrontar el reforçament d'una de les activitats econòmiques que
té més possibilitats de retornar-nos als nivells de prosperitat i
benestar que desitgem.
Tot i
la forta competència existent, el turisme és un dels poques
activitats que no poden témer la deslocalització, com succeïx amb
d'altres activitats industrials. Els atractius físics de casa nostra
romanen i, encara que alguns productes turístics estàndards són
reproduïbles en d'altres indrets, les platges, les muntanyes,
l'arquitectura o l'estil de vida són el nostre patrimoni exclusiu.
Tot i
això no poden baixar la guàrdia i hem de millorar la nostra
competitivitat. Cal que el nostre turisme guanyi encara més valor
afegit en el mercat global i pugui així fer front a destinacions
competidores d'arreu del món. Les claus per a millorar aquest valor
afegit són la qualitat i l'experiència.
La
qualitat es troba en el camí de l'excel·lència en el nostre propi
treball turístic. La qualitat d'una destinació poc té a veure amb
el turisme de luxe – un segment que cal seguir potenciant – sinó
en un conjunt de factors que sovint transcendeixen a les pròpies
empreses turístiques. La netedat, la seguretat de les destinacions,
el tracte exquisit i competent de professionals, de botiguers, de
restauradors i de ciutadans envers als visitants estan a la base de
la qualitat d'una destinació.
En
aquest camí d'excel·lència cal canviar la mentalitat de la nostra
societat cap el turisme. Si em permeteu l'anglicisme, cal transformar
la nostra indústria turística en una indústria de l'hospitalitat.
Hem d'esdevenir perfectes amfitrions i transformar les estades
turístiques en experiències úniques.
L'experiència
del visitant és el factor de la nostra fortalesa en competitivitat
global. Significa prescripció positiva en el seu entorn, repetició
de les seves estades a les nostres destinacions, contribueix de
manera decisiva a la desestacionalitació i conté un efecte
multiplicador en la promoció turística d'empreses i institucions.
En les
mesures de reactivació econòmica i de creació d'ocupació cal
tenir molt en compte la indústria de l'hospitalitat. El nou executiu
central, per exemple, ha de donar la resposta definitiva al
finançament dels municipis turístics, focus de creació de riquesa,
ocupació i exportació.
No
vull defugir de parlar de la taxa turística i en aquest sentit
confio que els grups de treball que s'han creat per part del Govern
Català i del sector turístic, trobaran l'equilibri i la mesura
equitativa que tots plegats desitgem