A l’Espanya dels “compiyoguis” on
triomfen els missatges curts de l’estil “Luís, se fuerte” i on s’utilitzen
eufemismes com “reforma estructural” per referir-se a “l’austericidi”,
capbussar-se a les profunditats del complex llenguatge jurídic pot fer
enormement difícil prendre consciencia de la gravetat d’algunes accions.
Fa unes setmanes, l’”independent” i
“despolititzat” Tribunal Constitucional presidit per un ex-militant del Partit
Popular emetia un comunicat amb el següent text:
“El Pleno del Tribunal Constitucional
ha estimado parcialmente el recurso del Gobierno de la Nación contra el
Decreto-ley de Cataluña 6/2013, de 23 de diciembre, que modificó la Ley
22/2010, de 20 de julio, del Código de Consumo de Cataluña”.
No patiu, us ho tradueixo. El que vol
dir és: “No podeu evitar que es talli el subministrament elèctric, l’aigua o el
gas a les persones en situació de vulnerabilitat”.
Millor, oi? Doncs així podríem seguir
traduint els textos emesos pel TC fins a descobrir que, a petició del govern
del Partit Popular, ha rebutjat, tombat, suspès, rebregat i esclafat
iniciatives impulsades pel Parlament de Catalunya destinades a millorar al dia
a dia dels catalans.
Voleu més exemples de traduccions de
contenciosos del TC?
No podeu dir que Catalunya és una
nació.
No podeu protegir als ciutadans que
hagin estat víctimes d’estafes bancaries.
No podeu aplicar polítiques
d’igualtat entre homes i dones.
No podeu decidir quina serà la
llengua vehicular dels vostres fills a les escoles catalanes.
No podeu decidir l’hora en que
obriran i tancaran les botigues catalanes.
No podeu cobrar un impost als
propietaris de pisos buits per recaptar diners i destinar-los a lloguers
socials.
No podeu cobrar un impost als bancs
pels dipòsits que hi tinguin les grans fortunes.
No podeu cobrar un impost a les
operadores d’Internet per recollir diners que després destinareu a protegir la
industria cultural catalana.
No podeu cobrar un impost a les
centrals nuclears per recaptar diners que després destinareu a fer polítiques
de protecció del medi ambient.
No podeu organitzar el territori
català per decidir quins pobles poden ser municipis i quins no.
No podeu convocar consultes populars
ni referèndums, ni que sigui de forma democràtica.
No podeu demanar al Síndic de Greuges
que investigui possibles casos de tortura.
No podeu crear una Agencia Tributària
que gestioni els impostos que paguin els catalans.
No podeu tenir contacte directe amb
altres estats ni tenir un conseller d’afers exteriors.
No podeu prohibir el “fraking” com a
forma de buscar gas rebentant el subsòl català.
El vostre Parlament no pot fer
declaracions on s’expressi quin tipus de país voleu pel futur ni crear una
comissió amb aquest objecte.
Així s’entén millor, oi? A mesura que
escric, puc sentir bullir la sang del lector. Ho deixaré aquí, tot i que n’hi
ha més.
Permeteu-me que us faci una proposta
molt seriosa: El dia 26 de juny, suspenem, nosaltres, el Tribunal
Constitucional. Fem-ho de la única forma que no ens poden frenar (no serà
perquè no ho hagin intentat); votant!