Avança la campanya per a les eleccions europees entre
enquestes i declaracions que dia rere dia confirmen que l’eix esquerra/dreta
cedeix el protagonisme a l’eix de pertinença en un camí que ens porta, un cop més,
a una polarització extrema entre aquells que defensem el dret a decidir i els
qui basen la seva acció en els presumptes avantatges de seguir junts.
Dotar-nos d’una veu forta i clara al si de les institucions
europees ha de ser el principal objectiu d’aquells que veiem en aquestes
eleccions una oportunitat única de deixar-nos sentir. Tal i com va dir el
president Mas en el míting d’inici de campanya, ara cal demostrar que no només
sabem omplir els carrers, sinó que també sabem omplir les urnes. Que això és,
precisament, el que reclamem, poder omplir les urnes, ara, per perfilar la
nostra presencia a Europa i, més endavant, per definir quin tipus de relació
volem mantenir amb l’Estat espanyol.
Tot sembla indicar que, aquesta vegada, la minsa
participació de la ciutadania en unes eleccions europees trencarà la seva tendència
a la baixa, al menys a Catalunya. I això no és un fet casual. Tothom sabrà
interpretar de forma molt positiva la implicació dels catalans en unes
eleccions europees. Aquestes eleccions han de servir per demostrar als països
membres de la Unió Europea que Catalunya te la voluntat i la decisió de poder
parlar, de tu a tu, amb qualsevol estat membre, sense intermediaris.
Tenim molt a rebre d’Europa, si, però també tenim molt a
oferir. Amb tots els entrebancs que hem de superar en el nostre dia a dia,
Catalunya lidera la creació d’ocupació en aquest tram final de la crisi econòmica,
compta amb un clúster industrial que ha contribuït decisivament a fer que l’any
2013 hagi estat un any record per a la internacionalització de l’economia
catalana, tant en l’àmbit de l’atracció d’Inversions com en el de les
exportacions.
Alguns, interessadament, us voldran fer creure que l’ofec
que pateix Catalunya es conseqüència dels objectius de dèficit imposats per la
Unió Europea. No us deixeu enganyar. És el govern de l’Estat qui, a l’hora de
repartir entre les administracions autonòmiques i locals aquests objectius de dèficit,
ho ha fet aplicant un repartiment injust i desproporcionat, i no ha estat capaç
de traslladar a les autonomies i als ajuntaments la flexibilitat que, per la
seva banda, ha ofert la comissió europea als estats membres. Un greu acte de
deslleialtat institucional que no fa altra cosa que limitar la nostre capacitat
de superar aquesta crisi.
Volem que se sàpiga. Volem que els representants de
Catalunya al Parlament Europeu vetllin pels interessos dels catalans. I això
només ho podrem fer si el dia 25 de maig donem el nostre vot a qui ha demostrat
ser capaç de defensar Catalunya a Europa; en Ramon Tremosa.
És l’hora de fer costat al partit del govern de Catalunya,
també, a les institucions europees.