Des de fa un bon
grapat de mesos, ser català i afrontar una nova jornada a cop de titular
resulta, molts dies, una tasca més aviat poc grata.
Afortunadament,
aquest dimarts he tingut una grata sorpresa quan he llegit el volum de
peticions de vot registrat a les oficines de Correus. A Catalunya, les
peticions per poder votar per correu en aquestes eleccions europees han
augmentat un 45% mentre que al conjunt de l’Estat espanyol han disminuït un
4,5%. Per alguns poden ser simples xifres, però estic segura que per a la
majoria es tracta d’una dada summament positiva.
Amb tota seguretat,
els experts en demoscòpia atribuiran aquestes dades a l’interès que genera
entre els catalans el procés sobiranista que vivim. I segurament tenen raó.
Però hi ha una altra dada, tant o més important, que no hem de perdre de vista.
L’eslògan que
encapçalava la manifestació de la Diada del 2012 –Catalunya, nou Estat
d’Europa- no era una simple frase; era l’expressió de la voluntat d’un poble
que porta Europa al seu ADN des de fa 1.200 anys. No és un invent de quatre eixelebrats
per distreure l’atenció. Europa és el nostre espai natural.
Hem sortit al
carrer de forma festiva a demanar que ens deixin votar. El Parlament ha
recollit el clam del poble de Catalunya i l’ha portat fins al les Corts
Generals. Cada petició ha rebut un “no” per resposta per part del govern de
l’Estat. I els catalans seguim defensant el nostre dret a decidir de forma
pacifica i utilitzant les nostres institucions. Europa ens mira i ens admira. I
aquest 25 de maig ens miraran amb més atenció encara. Aquest diumenge, el vot
dels catalans serà un vot de reafirmació europea i un pas ferm per voler formar
part, amb veu pròpia, d’aquest projecte comú.
Pocs es podien imaginar
que en tant poc temps hauríem avançat tant. Sense dubte és un mèrit de la
societat civil catalana que s’ha mobilitzat per demanar als seus governants,
amb veu clara i ben alta, que ens deixin decidir el nostre futur. Que ens
deixin decidir quin tipus de relació volem mantenir amb l’Estat espanyol i amb
les institucions internacionals.
No és una tasca
fàcil per aquells qui governen. Liderar un procés com aquest és summament
complex, no per manca de suport dels ciutadans –que és evident- sinó per les
actituds d’aquells que ofereixen el seu suport al president Mas mentre per sota
de la taula fan anar la calculadora per comprovar com van les enquestes.
És de justícia que
diumenge que ve anem a votar conscients de qui és qui en aquest escenari.
Sabent diferenciar entre aquells que “fan” i aquells que diuen que “faran”. És
l’hora de demostrar a Europa que els catalans donem ple suport a la gestió del
govern de Catalunya, a aquells que donen la cara, i que deleguem la nostra
confiança en l’eurodiputat Ramon Tremosa perquè sigui la veu dels catalans al
Parlament Europeu. És de justícia.
Els catalans volem
votar, i ara ho podem fer. No perdem aquesta oportunitat.