Quan sentir parlar de crisi econòmica,
agencies de qualificació, primes de risc i contenció pressupostaria es
converteix en una mena de cançó de l'enfadós que tots ens resignem a
taral·lejar a tota hora, correm el risc de perdre de vista altres crisis que,
si be no son provocades estrictament per la situació econòmica, aquesta esdevé
un caldo de cultiu de conseqüències devastadores. M'estic referint a la crisi
política i institucional. Aquella que debilita greument les institucions que
ens representen; el màxim exponent de la democràcia.
Hi ha joc brut. N'hi ha, i n'hi haurà.
Atacar un càrrec públic amb acusacions falses o poc fonamentades, provocant un
linxament mediàtic abans, fins i tot, que un jutge es pronuncií, destruir una
persona sense necessitat d'aportar proves en la seva contra, és massa fàcil.
Els òrgans pertinents s'encarregaran -o així hauria de ser- de fer la seva
feina amb aquells que volen confondre la ciutadania amb falses acusacions i que
ens volen portar al fangar. Son situacions que no desitgem, però que no poden
justificar cap tipus d'irregularitat ni manca d'honestedat, ni dins de
Catalunya ni dins de Convergència. Hem de ser exemplars com a país, com a
societat, com a institucions i com a persones. No és només un desig, és una
necessitat.
No podem permetre que les ganes d'algú
de veure'ns fracassar ens facin perdre de vista els nostres propis errors. La
funció individual pot ser més un problema que una solució, però tant problema
seria no assumir la nostre pròpia responsabilitat com mantenir una actitud
passiva davant de qualsevol traveta interessada.
Hem d'exigir transparència perquè surti
tot el que hagi de sortir. Fermesa per assumir les conseqüències que siguin
necessàries quan ens equivoquem. I hem d'exigir reparació d'aquelles accions
injustes que a qui més perjudiquen és a la nostra societat.
El Govern de Catalunya no es resigna a
ser espectador de les mil i una accions que l'aparell de l'Estat o partits que
tenen malentès el concepte d'oposició, sigui capaços d'impulsar per fer-nos
caure. No faltarà qui ens intenti convèncer que des del Govern de la
Generalitat no s'actua per frenar aquesta situació de crisi institucional. El
Govern de Catalunya i, especialment, el seu President, no s'amaguen quan van
maldades. No ens agrada comparèixer en pantalles de plasma. Des de la
Presidència s'ha creat una comissió formada pels màxims responsables dels
organismes encarregats del control institucional del nostre país que ha
elaborat un informe sobre quines han de ser les bones practiques que han de
regir l'activitat pública i de regeneració democràtica de Catalunya.
També, des dels partits polítics, hem
de ser capaços de posar-nos d'acord per desbloquejar la llei electoral, ens hem
de sotmetre a auditories internes, establir una metodologia comptable única i
acceptar el control permanent d'un auditor assignat per la Sindicatura de
Comptes.
Tenim organismes de control;
potenciem-los! Ens hem de comprometre amb la regeneració democràtica i lluitar
plegats contra el frau fiscal. Tots els partits polítics, tots, hem de ser
capaços d'acabar amb la cançó del "i tu més". Tenim un compromís amb
la ciutadania i, tant des del govern com des de l'oposició, cal que fem un
exercici de responsabilitat i respecte a aquells que ens han donat el mandat de
les urnes.
Tot això també està passant a
Catalunya.