Aquest cap de setmana passat hem gaudit de tres dies a París, a casa de familiars d’uns familiars. Fills i nets de l’exili català, amb molt de mestissatge amb els veïns del nord. Per casaments, per integració. Les primeres generacions, els fills d’emigrants, en general conserven el català com a llengua, si més no el comprenen. Tots en general han mamat dels avis, un gran respecte per Catalunya. En general són persones d’idees progressistes i properes al Partit Socialista, sigui línia Hollande, Segôlen, o Melanchon.
Vàrem fer una llarga sobretaula, i de manera inevitable, el tema de la independència va ser el centre de la tertúlia, i en aquest sentit, ens varen advertir de dues coses que si més no ens han de preocupar:
· Els mèdia espanyols han aconseguit que a França es divulgui que els catalans (que som els rics) volem deixar de ser solidaris amb la resta. I això a França està molt mal vist.
· I també, parlar a França de nacionalismes és equiparar-nos amb moviments molt dretans.
El primer el de la falta de solidaritat dels catalans, va caure amb l’exemple del PER d’Andalusia i el segon calia aprofundir amb elements històrics . Quatre idees que varen acceptar de primeres:
· Si desprès de 30 anys de polítiques de subsidi, unes regions no han canviat, cal canviar les polítiques.
· No podien entendre que un pagès – jornaler a Andalusia i d’altres regions amb vint-i-pocs dies de treball tingues 10 mesos de subsidi d’atur. Per la seva mentalitat nacional, és impensable les diferències de drets interiors.
· Els 16.500 M€ (descomptada la solidaritat ) que surt de Catalunya i que no tornen, 47 M€ diaris
· I el nostre darrer exemple, va ser el de l’ensenyament. Un ordinador per alumne a les regions subsidiades, i les regions solidàries, els alumnes comparteixen ordinadors.
El que vàrem aprendre els catalans a la conversa, és que hem de fer molta pedagogia, parlar poc de principis identitaris, i parlar molt dels drets i deures de tots plegats. I, per exemple, com ha fet santament aquesta setmana el nostre govern, explicar sense embuts que de la relaxació del dèficit de l’estat, no servirà per l’estat del benestar. No servirà per minorar els efectes de les retallades en polítiques socials, en ensenyament i en sanitat, o per exemple en casos com els de la Dependència a on el govern del PP retallarà 1447 milions d`€, doncs No. La relaxació del dèficit servirà per mantenir les despeses militars, o bé seguir mantenint els ministeris sense cap competència per no mencionar les grans partides pressupostàries per les obres i manteniment de les ambaixades espanyoles. Que dels 33.000 milions d’euros que la “generositat” de l’Angela Merkel dona a l’Estat Espanyol, 1.000 milions seran per les autonomies, es a dir per les polítiques socials, i la resta, 32.000 milions per les competències de l’estat.
Llàstima de no saber aquesta dada el divendres mentre dinàvem a París. hagués estat una dada definitiva.
Vàrem fer una llarga sobretaula, i de manera inevitable, el tema de la independència va ser el centre de la tertúlia, i en aquest sentit, ens varen advertir de dues coses que si més no ens han de preocupar:
· Els mèdia espanyols han aconseguit que a França es divulgui que els catalans (que som els rics) volem deixar de ser solidaris amb la resta. I això a França està molt mal vist.
· I també, parlar a França de nacionalismes és equiparar-nos amb moviments molt dretans.
El primer el de la falta de solidaritat dels catalans, va caure amb l’exemple del PER d’Andalusia i el segon calia aprofundir amb elements històrics . Quatre idees que varen acceptar de primeres:
· Si desprès de 30 anys de polítiques de subsidi, unes regions no han canviat, cal canviar les polítiques.
· No podien entendre que un pagès – jornaler a Andalusia i d’altres regions amb vint-i-pocs dies de treball tingues 10 mesos de subsidi d’atur. Per la seva mentalitat nacional, és impensable les diferències de drets interiors.
· Els 16.500 M€ (descomptada la solidaritat ) que surt de Catalunya i que no tornen, 47 M€ diaris
· I el nostre darrer exemple, va ser el de l’ensenyament. Un ordinador per alumne a les regions subsidiades, i les regions solidàries, els alumnes comparteixen ordinadors.
El que vàrem aprendre els catalans a la conversa, és que hem de fer molta pedagogia, parlar poc de principis identitaris, i parlar molt dels drets i deures de tots plegats. I, per exemple, com ha fet santament aquesta setmana el nostre govern, explicar sense embuts que de la relaxació del dèficit de l’estat, no servirà per l’estat del benestar. No servirà per minorar els efectes de les retallades en polítiques socials, en ensenyament i en sanitat, o per exemple en casos com els de la Dependència a on el govern del PP retallarà 1447 milions d`€, doncs No. La relaxació del dèficit servirà per mantenir les despeses militars, o bé seguir mantenint els ministeris sense cap competència per no mencionar les grans partides pressupostàries per les obres i manteniment de les ambaixades espanyoles. Que dels 33.000 milions d’euros que la “generositat” de l’Angela Merkel dona a l’Estat Espanyol, 1.000 milions seran per les autonomies, es a dir per les polítiques socials, i la resta, 32.000 milions per les competències de l’estat.
Llàstima de no saber aquesta dada el divendres mentre dinàvem a París. hagués estat una dada definitiva.