Sempre he pensat que els dies son com petits fotogrames d’una pel·lícula que, un cop sumats, ens permeten veure la seqüencia d’imatges que formen la nostra vida. Depenent de quin conjunt de fotogrames escollim, ens podrem fer una idea del que ha estat un moment concret del nostre pas per aquest món.
Això que és vàlid per a les persones, també ho és per a les empreses, les institucions i els governs. I així, en algun moment, a algú li va semblar que recollir i ajuntar els 100 primers fotogrames d’una legislatura ens serviria per saber si la trajectòria d’un govern és més o menys adequada.
No deixa de ser agosarat pensar que en 100 dels 1.460 dies de que consta una legislatura ens puguem fer una idea de la gestió d’un govern, però hem de reconèixer que en els moments que estem vivint, 100 dies poden ser tota una pel·lícula, i no precisament d’humor.
Dimecres passat el president Mas va comparèixer en roda de premsa (d’aquelles de sempre, en que els periodistes poden preguntar) per fer un balanç de com el govern ha afrontat els 100 primers dies de legislatura. Va ser una sessió llarga, de més de dues hores, incloent les preguntes de la premsa. Hi va haver temps per dir i escoltar moltes coses. Però hi ha algunes dades que resulten especialment “cridaneres” i que, si hi parem atenció, ens poden servir per entendre moltes coses a –priori- incomprensibles.
Si ve la compareixença del President havia de servir per fer balanç dels 100 primers dies de legislatura, es fa necessari retrocedir fins al 2010, per entendre com hem arribat fins aquí. I no per criticar al govern anterior. Simplement per tenir clar quina va ser la situació de partida amb que es va trobar el govern de CiU.
El 2010, el dèficit va ser el doble del que s’havia dit. Va ser del 4,57% del PIB, en lloc del 2,5%. Per què ens entenguem, no van ser 4.875M€, sinó 8.911M€, i el compromís de despesa amb càrrec a exercicis futurs van passar dels 25.543M€ de l’any 2006, als 79.502M€ l’any 2010. No cal ser un expert analista en macroeconomia financera per adonar-nos de que el panorama, més que convidar a governar un país, convidava a sortir “cames ajudeu-me”. I van arribar les retallades.
Catalunya representa el 17,5% de la despesa total de les comunitats autònomes però, alerta, l’ajust que ha fet ha estat del 24,33%. Ha estat la comunitat que ha fet un ajustament més gran en els darrers dos anys, reduint el dèficit del 4,02 a l’1,96%; un ajust de 4.139 milions d’euros.
El 71% de l’ajust de totes les administracions públiques l’han fet les comunitats autònomes, i això que representen el 33% de la despesa total, mentre que l’Administració de l’Estat -que representa un 53,3% de la despesa- només ha fet el 18% del total d’ajustos fets pel conjunt de les administracions públiques.
Sortint de la fredor de les xifres i dels percentatges, és evident que no tothom ha fet els deures que li pertocaven. És més, si tothom els hagués fet, podeu estar segurs que en aquests moments, la situació seria considerablement diferent.
Algú es podria preguntar; “i per què no assumeix cadascú la part de sacrifici que li pertoca?”, tenint en compte que el tripartit va deixar deutes (en algun cas) fins l'any 2108. La resposta és tant senzilla com lamentable: Retallar, costa vots. Ergo, que retallin els altres.
Davant d’aquestes actituds injustes i insolidàries, la persona amb la paciència més gran del món es podria veure temptada al cop de puny a la taula i a trencar la baralla, però no podem oblidar que sense pressupostos, no hi ha govern, sense govern, no hi ha nació i sense nació, no hi ha procés cap a la transició nacional.
Haver fet els deures que ens pertocaven no ens ha de fer sentir malament. Al contrari! Ho hem de saber explicar, aquí i a “fora”, i ens ha de sevir per plantar cara a aquells que ens acusen d’insolidaris i separatistes compulsius, sempre dempeus i amb el cap ben alt. Ara només es tractaria de que PSC i ERC ajudessin en aquests moments tant difícils, això també és política social i nacional.
Això que és vàlid per a les persones, també ho és per a les empreses, les institucions i els governs. I així, en algun moment, a algú li va semblar que recollir i ajuntar els 100 primers fotogrames d’una legislatura ens serviria per saber si la trajectòria d’un govern és més o menys adequada.
No deixa de ser agosarat pensar que en 100 dels 1.460 dies de que consta una legislatura ens puguem fer una idea de la gestió d’un govern, però hem de reconèixer que en els moments que estem vivint, 100 dies poden ser tota una pel·lícula, i no precisament d’humor.
Dimecres passat el president Mas va comparèixer en roda de premsa (d’aquelles de sempre, en que els periodistes poden preguntar) per fer un balanç de com el govern ha afrontat els 100 primers dies de legislatura. Va ser una sessió llarga, de més de dues hores, incloent les preguntes de la premsa. Hi va haver temps per dir i escoltar moltes coses. Però hi ha algunes dades que resulten especialment “cridaneres” i que, si hi parem atenció, ens poden servir per entendre moltes coses a –priori- incomprensibles.
Si ve la compareixença del President havia de servir per fer balanç dels 100 primers dies de legislatura, es fa necessari retrocedir fins al 2010, per entendre com hem arribat fins aquí. I no per criticar al govern anterior. Simplement per tenir clar quina va ser la situació de partida amb que es va trobar el govern de CiU.
El 2010, el dèficit va ser el doble del que s’havia dit. Va ser del 4,57% del PIB, en lloc del 2,5%. Per què ens entenguem, no van ser 4.875M€, sinó 8.911M€, i el compromís de despesa amb càrrec a exercicis futurs van passar dels 25.543M€ de l’any 2006, als 79.502M€ l’any 2010. No cal ser un expert analista en macroeconomia financera per adonar-nos de que el panorama, més que convidar a governar un país, convidava a sortir “cames ajudeu-me”. I van arribar les retallades.
Catalunya representa el 17,5% de la despesa total de les comunitats autònomes però, alerta, l’ajust que ha fet ha estat del 24,33%. Ha estat la comunitat que ha fet un ajustament més gran en els darrers dos anys, reduint el dèficit del 4,02 a l’1,96%; un ajust de 4.139 milions d’euros.
El 71% de l’ajust de totes les administracions públiques l’han fet les comunitats autònomes, i això que representen el 33% de la despesa total, mentre que l’Administració de l’Estat -que representa un 53,3% de la despesa- només ha fet el 18% del total d’ajustos fets pel conjunt de les administracions públiques.
Sortint de la fredor de les xifres i dels percentatges, és evident que no tothom ha fet els deures que li pertocaven. És més, si tothom els hagués fet, podeu estar segurs que en aquests moments, la situació seria considerablement diferent.
Algú es podria preguntar; “i per què no assumeix cadascú la part de sacrifici que li pertoca?”, tenint en compte que el tripartit va deixar deutes (en algun cas) fins l'any 2108. La resposta és tant senzilla com lamentable: Retallar, costa vots. Ergo, que retallin els altres.
Davant d’aquestes actituds injustes i insolidàries, la persona amb la paciència més gran del món es podria veure temptada al cop de puny a la taula i a trencar la baralla, però no podem oblidar que sense pressupostos, no hi ha govern, sense govern, no hi ha nació i sense nació, no hi ha procés cap a la transició nacional.
Haver fet els deures que ens pertocaven no ens ha de fer sentir malament. Al contrari! Ho hem de saber explicar, aquí i a “fora”, i ens ha de sevir per plantar cara a aquells que ens acusen d’insolidaris i separatistes compulsius, sempre dempeus i amb el cap ben alt. Ara només es tractaria de que PSC i ERC ajudessin en aquests moments tant difícils, això també és política social i nacional.