Quan a la conferencia del novembre passat a
l’Auditori del Fòrum el president Mas va oferir a la societat civil i les
forces polítiques catalanes la creació d’una llista unitària amb la qual
poder-se presentar a unes eleccions plebiscitàries que substituïssin el
referèndum que no ens deixaven fer, el propi president es va oferir a no
encapçalar aquesta candidatura i, fins i tot, a tancar-la.
Estem a poques hores per a la celebració de
les eleccions i sembla que hi ha qui ha oblidat –interessadament- aquest fet.
Ho dic per aquells que durant tota la campanya han retret al president Mas que
s’hagi “amagat” al número 4 de la candidatura de Junts pel Si. Segurament son
els mateixos que, no només no es creien que fóssim capaços de fer realitat una
candidatura transversal com aquesta, sinó que els resulta increïble que més de
115.000 ciutadans anònims s’hagin adherit a aquesta candidatura, donant forma
el moviment polític i social més gran d’Europa.
Amb tota seguretat son els mateixos que
s’han sorprès del perfil de qui ha estat escollit per encapçalar aquest
projecte; en Raül Romeva. Especialment aquells que un dia el van tenir a les
seves files i no el van ni saber veure.
Se que no faré canviar d’opinió a aquells
que diumenge intentaran combatre, a les urnes, la força d’una candidatura com
Junts pel Si, però m’agradaria que aquells que ja tenen decidit el seu vot per
aquesta llista i aquells que encara estiguin indecisos, sàpiguen qui és Raül
Romeva.
Després de passar uns mesos com a eurodiputat, va decidir sortir
del grup post-comunista i adherir-se als verds cansat de la manera de fer
política dels primers (on actualment hi ha Izquierda Unida i Podemos
En quasi el 70% de les votacions
realitzades al Parlament Europeu entre 2009 i 2014 el grup verd ha format part
de la majoria parlamentària amb democristians, liberals i socialdemòcrates. En
diversos països d'Europa, els partits verds col·laboren amb els altres partits
polítics de forma transversal. De fet, a
Finlàndia, Badden Wuttemberg
i Hessen han
participat de coalicions de
govern amb forces de tot l'espectre polític. Recentment els verds holandesos
han donat suport al pla Juncker d'inversions europees. Fa poques setmanes, els
verds alemanys van donar suport en bloc al tercer rescat grec.
Des de la seva arribada a l’Euro
Parlament, Romeva ha estat un dels diputats més actius i el més estret
col·laborador de Ramon Tremosa a l’hora
de defensar els interessos de Catalunya,
més fins i tot que els socis de coalició, en aquell moment, Unió Democràtica de
Catalunya.
Entre el 2009 i el 2014, Romeva va
participar en el 95,53% de les votacions. Més que cap altre eurodiputat català!
Romeva i Tremosa comparteixen el privilegi
de poder dir que ells sols han fet tres vegades més preguntes parlamentàries
que tots els eurodiputats de PP, PSC i Unió junts.
En la seva etapa d’eurodiputat, Raül
Romeva va signar arribar a signar fins a 400 resolucions per a defensar els
drets humans al món.
Juntament amb Tremosa i Junqueras, Romeva
va votar a favor de la eliminació dels vols en business dels eurodiputats per
als trajectes intra-europeus.
Ja a la campanya de 2009, Romeva va
defensar, igual que ho va fer Tremosa, que Catalunya tingués representació directa
a l'Eurocambra.
Va ser objecte de dures critiques internes
per signar totes les iniciatives proposades amb l’objectiu de defensar els
drets dels catalans així com el seu auto-govern i el procés d'independència iniciat
el 2012.
Raül Romeva va donar suport a diverses
iniciatives impulsades per Ramon Tremosa, com la reclamació de la oficialitat
del català a la UE aprofitant el canvi de Tractats amb l'entrada de Croàcia, esmenes
en defensa d'una hisenda pròpia com la millor eina per a augmentar la
prosperitat dels catalans i lluitar contra el frau fiscal, la proposta per a
que la directiva contra les discriminacions inclogués també les discriminacions
per motiu de llengua, la denúncia davant la Comissió Europea de les amenaces
rebudes per part de militars espanyols, les accions en favor de la immersió
lingüística i en contra de la llei Wert, la reclamació per que el català
comptés punts per als concursos oficials per a entrar a treballar a les institucions
europees, la reclamació conjunta amb tots els eurodiputats catalans de la
gestió directa per a Catalunya dels fons de cohesió europeus, la reclamació per
que l'etiquetatge en català fos protegit per la legislació europea, la carta a
Barroso demanant respecte per al procés català...
Aquest és Raül Romeva, l’home que ha donat
la cara com a cap de llista de Junts pel Sí. Aquest és l’home que encapçala la
candidatura de la que tinc l’immens honor de formar part, i per la qual us
demano el vot, aquest diumenge.