Aquesta no és
una Diada més. Avui comença una campanya excepcional per a unes eleccions
excepcionals. Sense dubte, les més importants que ha afrontat Catalunya a la
seva història. A tots els efectes, aquestes eleccions seran el referèndum que
no ens han deixat fer, s’hi posin com s’hi posin aquells que, convençuts de que
una mentida repetida moltes vegades es converteix en veritat, afirmen una
vegada i una altra que aquestes son unes eleccions autonòmiques més.
Abans de
començar, aquesta ja ha estat la campanya dels registres policials a la recerca
de no se sap ben be que, de Felipe Gonzalez explicant que “donde dije digo digo
Diego, cuando no te llamo Rodrigo”, de l’alt valor del que diu Merkel i Cameron
i el poc valor del que diuen els congressistes dels EEUU, del ministre de
defensa que ens “tranquil·litza” tot dient que si tothom fa el que ha de fer,
no hem de patir per si surten els tancs, d’un Josep Borrell de gira, presentant
un llibre on explica que el dèficit fiscal de Catalunya és un invent dels
independentistes i d’un Tribunal Constitucional presumptament despolititzat que
es repolititza a la velocitat d’un llampec.
Aquesta
campanya no serà fàcil. La seva pròpia excepcionalitat farà que fins al dia 27
de setembre hàgim d’estar preparats per veure’n de tots colors. Però ens faríem
un flac favor si penséssim que ho tenim guanyat. Hem vist enquestes, i més que
en veurem, i tot i la relativa credibilitat que puguin tenir, cap d’elles
indica que ens podem relaxar.
No ens hauria
d’estranyar que aquesta sigui la campanya en que la “guerra bruta” de l’Estat
assoleixi nivells mai vistos, però no hem d’oblidar que també serà la campanya
de la unitat dels del “Sí-Sí”. Estic convençuda de que pocs s’esperaven que
fóssim capaços de configurar una candidatura transversal com la que presenta “Junts
pel Sí”. Hem impulsat la revolta dels somriures reunint corbates i samarretes,
mentre ells ens han posat davant les togues del Constitucional.
El pa que hi
donen a l’Estat espanyol, ja sabem el gust que te. Ara és l’hora d’engegar el forn,
i coure el nostre propi pa, i que mai més ens donin les engrunes.
Que tingueu
una bona Diada. Itaca, és a la vista!