Acabo d’arribar a casa després d’assistir a l’Audiència
Pública que aquest any hem dedicat als Serveis Socials., sento la necessitat
d’escriure aquestes ratlles amb l’ajut d’una mica de cafè. No voldria que unes
hores de son em distraguessin de les emocions que he pogut sentir al llarg
d’aquest acte.
Guardo a la retina la visió de la sala d’actes de
l’Ajuntament Vell plena de gom a gom de calellencs que no han vingut a sentir
qui gestionarà projectes. No han vingut a sentir quins carrers asfaltarem i
quins no. No han vingut a demanar quins arbres esporgarem i quins no. La sala
d’actes de l’Ajuntament Vell estava plena de persones que han vingut a sentir
parlar... de persones.
De persones que veuen com els anys pesen tant que les
seves cames ja no els poden aguantar ni per caminar per una casa que un dia va
ser una llar. D’infants als qui l’únic mal que se’ls pot imputar és el de no haver
nascut amb un pa sota el braç. De joves que senten els seus somnis trencats i
tant lluny que sovint pensen en “llençar la tovallola” i busquen refugi en el
camí fosc de les drogues. De persones que després d’un viatge llarg i dur,
sovint enganyats per màfies sense escrúpols que fan negoci amb la desgracia, el
camí de l’atzar els porta fins a Calella a la recerca d’un futur millor. De
persones que veuen com algú a qui van donar el “si vull” prometent amor etern i
amb quin han format una família, de sobte, per una mala jugada del destí, es
converteix en el seu botxí.
Massa sovint les administracions públiques surten als
diaris vinculades a escàndols, corrupció, picabaralles i debats pujats de to i
d’educació dubtosa. Massa poques vegades es parla de la feina dels Serveis
Socials, especialment, dels ajuntaments que el govern del Partit Popular vol
convertir en gestories de comunitat de veïns.
Els professionals que treballen als departaments de
Serveis Socials dels ajuntaments son els qui miren als ulls als més
vulnerables. Son els qui agafen la ma d’algú que ha perdut l’esperança i li
diuen “soc aquí”. Son persones que truquen a la porta convertint l’estrident so
d’un timbre en la més dolça cançó d’amor.
Massa sovint, alguns governants, veuen gent allà on hi ha
persones. Això, a Calella, mentre jo ho pugui evitar, no passarà.
Gràcies a tots els qui heu vingut i, sobretot, gràcies a
aquests “àngels de la guarda” que formen el departament de Serveis Socials de
l’Ajuntament de Calella. I, especialment, gràcies a la regidora Núria Parella,
responsable de Serveis Socials de l’Ajuntament de Calella.