He tingut el privilegi de participar activament i en primera línia en aquest cicle electoral victoriós per el nostre partit. Sempre hauré d’agrair la confiança que el President Mas em va concedir el juliol del 2008 per proposar-me com a màxim responsable de tot l’àmbit sectorial.
En aquest cicle hem recuperat el govern de la Generalitat, molts ajuntament, entre ells el de Calella, i hem guanyat en diversos per primer cop, com Barcelona, Girona i Reus, o la mateixa Diputació de Barcelona.
Finalment varem tancar el cicle amb la victòria a les eleccions generals, també per primera vegada.
Un cicle electoral en el que el nostre partit en coalició amb Unió, ha guanyat o recuperat la confiança de milers i milers de catalans. Molts ens l’han atorgat per primer cop. D’altres en els darrers anys ens havien negat el vot. I això ho hem aconseguit posant damunt de la taula temes espinosos, d’aquells que cap polític voldria fer, reduint el dèficit de la Generalitat, racionalitzant serveis, reduint algunes prestacions, augmentant algunes figures impositives, creant-ne de noves. En definitiva un gran esforç de governabilitat.
Però amb objectius molt clars. La necessitat d’un tractament fiscal per Catalunya molt més just, i això pel cap baix, vol dir reduir la nostra balança fiscal en més d’un 30%. O si voleu amb xifres a l’entorn dels 4 mil milions d’euros anuals. No hem enganyat mai a ningú. Aquest ha estat i és el gran objectiu de legislatura, i el govern de Catalunya i el seu President hi estan deixant i seguiran deixant-hi la pell.
El nostre partit, ha d’elaborar reflexions estratègiques de més recorregut, al marge de govern. Per això en el nostre congrés hem debatut sobre un escenari en el supòsit que Espanya ens segueixi donant l’esquena, ens segueixi dispensant un tracte injust, discriminatori i de menys teniment. Que es mantinguin els atacs a la nostra llengua, a les nostres institucions i al nostre marc competencial.
No han passat 72 hores del Congrés i les veus jacobines ja han sonat amenaçadores i discriminatòries. El que és just per Euskadi no ho és per Catalunya. El PP de Catalunya condiciona el seu suport al govern català a les nostres genuflexions davant de Madrid. I això és solament el començament.
CDC i el nostre govern hem de ser prudents en l’administració d’aquestes relacions entre la nostra nació i Espanya. Hem d’intentar de sumar voluntats als reptes que aquest binomi ens posarà damunt de la taula.
Però també cada vegada hi ha més veus que no volen que la prudència ens faci traïdors.