El govern Tripartit va deixar la Generalitat el 2010 amb un deute gairebé 3 vegades superior al que hi havia al 2003 (del 7,4 al 19% respecte el PIB) i un dèficit del 4,2% del PIB (malgrat que primer van dir que era del 2,4% i després del 3,1%). Això són 8.352 milions d'euros que durant el 2011 es van gastar sense tenir-los pressupostats. CiU l'ha pogut situar a finals de 2011 en el 3,7% del PIB, però l'Estat exigeix que sigui del 2,6%. Doncs bé: només amb el que ens deuen de la Disposició addicional 3a de l'Estatut -759 milions d'€- i el Fons de competitivitat -1.450 milions d'€- (que sumen 2.200 M€, l'1,1% del PIB), arribaríem al 2,6% de dèficit que reclamen. Imaginem-nos si hi sumem els altres deutes que l'Estat té amb Catalunya: els 5.748 M€ en infraestructures, que la mateixa ministra Pastor va admetre aquest febrer; els 2.000 M€ que ens costa la deslleialtat institucional (151,2 M€ en matèria de Sanitat; 57 M€ de l'escolarització gratuïta dels infants de 3 a 6 anys; 235 M€ de la Llei de la Dependència, les beques universitàries, etc).
Pel que fa al dèficit fiscal respecte l'Estat, de l'aportació que cada ciutadà fa de mitjana cada any a través dels impostos, 2.200 euros no tornen a Catalunya! En total, són 16.500 milions que van i no tornen cada any, el 8,4% del PIB. Aquest és un cas sense precedents a Europa. Per exemple, els estats federats alemanys -länders-, contribueixen a l'estat segons la seva riquesa però sense perdre mai la posició que tenien abans de contribuir-hi (Catalunya en perd entre 4 i 8 segons el moment) i el que més contribueix -Baviera- no ha arribat mai al 4% del PIB. Si a Catalunya es complís aquest ‘pitjor dels casos' i la contribució fos del 4%, tindríem 8.643 milions d'euros més cada any (gairebé 1/3 de tot el pressupost de la Generalitat) que es podrien invertir en serveis socials com pensions, polítiques actives d'ocupació, ajudes a PIMES, suport a les persones aturades, escoles, etc.
Calella necessita el pacte Fiscal!
