divendres, 21 de febrer del 2014

Que parlin...



Deia el geni empordanès Salvador Dalí; que parlin de mi, encara que sigui bé.

D'una manera o d'una altra, ja fa mesos que el món parla de Catalunya, i no precisament malament. El procés que viu el nostre país no passa desapercebut pels diaris de referència d'arreu i les manifestacions de les dues ultimes diades nacionals de Catalunya han impactat en les pagines dels diaris mes prestigiosos, que han reflectit com centenars de milers de persones d'un territori de l'Espanya de la “transició democràtica exemplar”, han sortit al carrer per demanar que els deixin votar.

Contrasta la forma amb que s'enfoca la qüestió, en funció de si es fa de fronteres enfora o de fronters endins. Mentre a EEUU s'analitza amb lupa la relació de Catalunya amb Espanya i es busquen comparacions amb el procés iniciat a Escòcia i a Europa juguen a la “puta i la Ramoneta” tirant pilotes fora a l'espera dels esdeveniments, sembla que a Madrid tremolen els fonaments de l'”Espanya imperial” quan un govern que empren el camí de la regressió topa amb la contundència d'una demanda tant agosarada com la petició d'unes urnes.

El discurs de la bogeria sobrevinguda d'un president autonòmic que s'ha begut l'enteniment i necessita ser reeducat amb la doctrina de la sacrosanta Constitución, dona bons resultats en algunes esferes de l'arc parlamentari de la Carrera de San Jerónimo, però es difícilment comprensible per una comunitat internacional acostumada a fer les coses basant-se en paràmetres democràtics. Arguments com que ens tornarem pobres com les rates o que ens faran fora d'Europa no troben un encaix fàcil en un Parlament Europeu que es veu abocat a mantenir una postura d'extrema prudència davant d’una situació sense precedents. Recórrer al drama de la guerra que van patir alguns països de l'antiga Iugoslàvia per assolir la seva independència ja es, per la immensa majoria de ciutadans, un argument del tot desafortunat.

A aquestes alçades, molts de nosaltres ja hem perdut el compte de les vagades que el President de Catalunya ha aparegut en mitjans de comunicació internacionals responent a preguntes sobre el procés. I aviat ens costarà portar el compte de les vegades que des del Ministerio de Asuntos Exteriores s’han fet arribar als ambaixadors espanyols a tot el món les consignes amb les que han de rebatre les declaracions que el president de Catalunya faci a la premsa internacional. Tot plegat una mena de cançó de l’enfadós a l’estil m’han dit que et digui que si diu, digueu que...


Si tota l’energia que el govern del Partit Popular malbarata amb aquesta estratègia d’intencions malicioses, la dediques a buscar el diàleg necessari per arribar a una consulta pactada, possiblement ara estaríem en un escenari més propi de països civilitzats, el poble de Catalunya podria pronunciar-se a les urnes i el món sabria si la reivindicació del dret a decidir és la dèria d’un president o és la voluntat d’un poble.

dimecres, 12 de febrer del 2014

Una altra Calella era possible


Solucionar el problema de l’aparcament a Calella va ser una de les prioritats que ens vàrem marcar només arribar al Govern municipal, ara farà tres anys.

La manca de places d’aparcament en un municipi que basa la seva economia en el comerç i el turisme requeria que poséssim els cinc sentits en acabar amb un problema endèmic que fins a aquella data no havia aconseguit trobar una sortida optima.

Han passat molts mesos però recordo com si fos ahir quan el tinent d’alcaldia de Territori i Sostenibilitat i vice-president de Gestvia, en Jordi Sitjà, em va explicar il·lusionat aquest projecte que avui ja és una realitat. De la ma de l’empresa pública municipal Gestvia, ens vàrem posar a treballar de valent per trobar solucions i, aquestes, han anat arribant de mica en mica, optimitzant les places d’aparcament existents i creant-ne de noves, com el centenar que van entrar en funcionament al pàrquing “Mercat II” a mitjans del 2012, o com les 128 que ja estan operatives al que hem anomenat “Hospital II”, just davant del Tanatori Municipal, una acció que s’ha aprofitat per desenvolupar diverses millores urbanístiques a la zona. 128 noves places d’aparcament que serviran per facilitar l’accés a l’Hospital Comarcal Sant Jaume a l’hora que milloraran l’accessibilitat al casc antic i a la zona d’oci de la Riera Capaspre.

No cal que us digui que un aparcament, en ciutats com Calella, és molt més que un espai on estacionar vehicles. Son equipaments necessaris per facilitar l’accés als equipaments estratègics i donar facilitats als milers de persones que setmanalment visiten el nostre centre comercial.

L’entrada en servei d’aquest nou aparcament no és més que un petit gest dins d’un conjunt d’accions que durant els darrers anys han volgut donar sentit a l’eslògan de campanya amb el que fa prop de tres anys vàrem accedir al Govern municipal; “Una altra Calella és possible”. Ho sabíem la gent de CiU que dia rere dia seguim fem nostres les paraules del mai prou admirat Nelson Mandela quan va dir que “un triomfador no és més que un somiador que no s’ha rendit”.