dimecres, 12 de febrer del 2014

Una altra Calella era possible


Solucionar el problema de l’aparcament a Calella va ser una de les prioritats que ens vàrem marcar només arribar al Govern municipal, ara farà tres anys.

La manca de places d’aparcament en un municipi que basa la seva economia en el comerç i el turisme requeria que poséssim els cinc sentits en acabar amb un problema endèmic que fins a aquella data no havia aconseguit trobar una sortida optima.

Han passat molts mesos però recordo com si fos ahir quan el tinent d’alcaldia de Territori i Sostenibilitat i vice-president de Gestvia, en Jordi Sitjà, em va explicar il·lusionat aquest projecte que avui ja és una realitat. De la ma de l’empresa pública municipal Gestvia, ens vàrem posar a treballar de valent per trobar solucions i, aquestes, han anat arribant de mica en mica, optimitzant les places d’aparcament existents i creant-ne de noves, com el centenar que van entrar en funcionament al pàrquing “Mercat II” a mitjans del 2012, o com les 128 que ja estan operatives al que hem anomenat “Hospital II”, just davant del Tanatori Municipal, una acció que s’ha aprofitat per desenvolupar diverses millores urbanístiques a la zona. 128 noves places d’aparcament que serviran per facilitar l’accés a l’Hospital Comarcal Sant Jaume a l’hora que milloraran l’accessibilitat al casc antic i a la zona d’oci de la Riera Capaspre.

No cal que us digui que un aparcament, en ciutats com Calella, és molt més que un espai on estacionar vehicles. Son equipaments necessaris per facilitar l’accés als equipaments estratègics i donar facilitats als milers de persones que setmanalment visiten el nostre centre comercial.

L’entrada en servei d’aquest nou aparcament no és més que un petit gest dins d’un conjunt d’accions que durant els darrers anys han volgut donar sentit a l’eslògan de campanya amb el que fa prop de tres anys vàrem accedir al Govern municipal; “Una altra Calella és possible”. Ho sabíem la gent de CiU que dia rere dia seguim fem nostres les paraules del mai prou admirat Nelson Mandela quan va dir que “un triomfador no és més que un somiador que no s’ha rendit”.