Després d’una llarga espera, pròpia de les coses importants que
requereixen ser fetes sense presses i a foc lent, la “Llei de consultes
populars no referendàries” ha iniciat el camí cap a la seva aprovació per part
del Parlament de Catalunya.
Hi ha qui considera aquest document un simple tràmit cap a
la independència de Catalunya. No us deixeu enredar. El document aprovat per la
Comissió d’Afers Institucionals és més, molt més que això.
L’esperit d’aquesta Llei ja queda recollit a l’article 122
de l’Estatut, on no únicament es parla de consultes, sinó que es dona un pas
decidit per donar resposta a una de les demandes més insistents de la
ciutadania; trobar nous mecanismes que garanteixin una major participació
ciutadana.
Aquest document pretén donar veu als ciutadans en aquelles qüestions
que siguin cabdals per el seu futur, perquè puguin participar activament en la
presa de decisions i que puguin expressar la seva opinió sobre les decisions
preses pel Govern mitjançant una votació o qualsevol altre mecanisme de
participació. En definitiva, donar veu als ciutadans, allò que sembla que en
altres instancies fa tanta por.
I, si. Si ho volem simplificar, aquesta llei també ha de
permetre dotar-nos d’un marc legal per al 9N. S’ha redactat amb el major rigor jurídic,
amb la voluntat que pugui tenir la màxima operativitat política i que sigui
extremadament rigorosa des del punt de vista jurídic. Per garantir que això
sigui així, el document ha estat tramès al Consell de Garanties Estatutàries
amb l’objectiu de resoldre, d’antuvi, qualsevol dubte que pugui sorgir respecte
al seu rigor constitucional i estatutari. S’ha fet així per assegurar-nos de
que quan aquesta Llei sigui definitivament aprovada pel Parlament de Catalunya,
cadascun dels seus articles s’ajusti plenament a la Constitució i a l’Estatut
de Catalunya. S’ha fet així, perquè així ha de ser, tot i que en els darrers
mesos ens hem fet un tip de sentir que hi ha qui espera aquesta llei per
tramitar el corresponent recurs al Constitucional. Encara no coneixen el seu
text, i ja el volen impugnar.
En moments com aquests es fa més notable que mai la
diferencia entre aquells que utilitzen la llei per donar veu als ciutadans, i
aquells que la utilitzen per fer callar els Parlaments escollits
democràticament per als ciutadans a qui se’ls nega la veu.
Volem un marc jurídic que permeti que tothom pugui votar.
Als del si, als del no, als del vot en blanc i als que prefereixin quedar-se a
casa. Aquesta ha de ser una Llei que permeti donar veu, fins i tot, a aquella
majoria silenciosa de la que alguns, sense que ningú els hi ho hagi demanat,
s’han erigit com a portaveus.
Aquesta ha de ser una llei per poder votar; així de Normal.
