dissabte, 19 de juliol del 2014

Una Llei perquè pugui votar, fins i tot, aquella “majoria silenciosa”



Després d’una llarga espera, pròpia de les coses importants que requereixen ser fetes sense presses i a foc lent, la “Llei de consultes populars no referendàries” ha iniciat el camí cap a la seva aprovació per part del Parlament de Catalunya.

Hi ha qui considera aquest document un simple tràmit cap a la independència de Catalunya. No us deixeu enredar. El document aprovat per la Comissió d’Afers Institucionals és més, molt més que això.

L’esperit d’aquesta Llei ja queda recollit a l’article 122 de l’Estatut, on no únicament es parla de consultes, sinó que es dona un pas decidit per donar resposta a una de les demandes més insistents de la ciutadania; trobar nous mecanismes que garanteixin una major participació ciutadana.

Aquest document pretén donar veu als ciutadans en aquelles qüestions que siguin cabdals per el seu futur, perquè puguin participar activament en la presa de decisions i que puguin expressar la seva opinió sobre les decisions preses pel Govern mitjançant una votació o qualsevol altre mecanisme de participació. En definitiva, donar veu als ciutadans, allò que sembla que en altres instancies fa tanta por.

I, si. Si ho volem simplificar, aquesta llei també ha de permetre dotar-nos d’un marc legal per al 9N. S’ha redactat amb el major rigor jurídic, amb la voluntat que pugui tenir la màxima operativitat política i que sigui extremadament rigorosa des del punt de vista jurídic. Per garantir que això sigui així, el document ha estat tramès al Consell de Garanties Estatutàries amb l’objectiu de resoldre, d’antuvi, qualsevol dubte que pugui sorgir respecte al seu rigor constitucional i estatutari. S’ha fet així per assegurar-nos de que quan aquesta Llei sigui definitivament aprovada pel Parlament de Catalunya, cadascun dels seus articles s’ajusti plenament a la Constitució i a l’Estatut de Catalunya. S’ha fet així, perquè així ha de ser, tot i que en els darrers mesos ens hem fet un tip de sentir que hi ha qui espera aquesta llei per tramitar el corresponent recurs al Constitucional. Encara no coneixen el seu text, i ja el volen impugnar.

En moments com aquests es fa més notable que mai la diferencia entre aquells que utilitzen la llei per donar veu als ciutadans, i aquells que la utilitzen per fer callar els Parlaments escollits democràticament per als ciutadans a qui se’ls nega la veu.

Volem un marc jurídic que permeti que tothom pugui votar. Als del si, als del no, als del vot en blanc i als que prefereixin quedar-se a casa. Aquesta ha de ser una Llei que permeti donar veu, fins i tot, a aquella majoria silenciosa de la que alguns, sense que ningú els hi ho hagi demanat, s’han erigit com a portaveus.


Aquesta ha de ser una llei per poder votar; així de Normal.