La inexistent “Operació Diàleg” consistent en obrir
un despatx a Soraya Saenz de Santamaria a Barcelona, ha mort abans de néixer,
donant pas a l’”Operació Precinte”.
Aquest dimecres, en un mateix dia, la lleial
escudera de Rajoy ha mostrat el seu costat més hostil en plena sessió plenària
del Congreso de los Diputados, amb aquell to que la caracteritza quan parla de
Catalunya, esprement tot el suc possible de les paraules del dimitit Santi
Vidal, i ha enviat el seu home de confiança a alertar de la intenció del govern
espanyol d’emprendre les “accions coercitives necessàries” per evitar la
celebració del referèndum. I com que en l’exaltació de la testosterona no els
guanya ningú, abans d’acabar el dia, coneixíem la presumpta intenció del govern
del Partit Popular de precintar les escoles i prendre el control de les
conselleries d’Interior i Ensenyament per evitar que es posin les urnes. No, no
parlo de Turquia ni d’Ucraïna, parlo d’Espanya. I com a cirereta del dia, abans
d’acabar-se el dimecres, des de Moncloa s’anunciava que quedava ajornada la
trobada entre el president Puigdemont i el president Rajoy. No deixa de ser
curiós que s’ajorni una trobada que encara no estava agendada.
S’activa l’”Operació Precinte” a l’hora que la
inexistent l’”Operació Diàleg” es posa en pausa, no fos cas que es mal
interpretés per part dels participants al Congreso Nacional del Partido Popular
que s’ha de celebrar la setmana que ve. Però les ànsies per esclafar el
moviment pacífic amb que Catalunya vol decidir el seu futur no tenen límit.
Dijous la Fiscalia enviava 200 agents de la Guardia Civil a examinar expedients
que la pròpia Fiscalia i la Guardia Civil reconeixen que son impecables i, tot
i així, realitzen diverses detencions que cap jutge havia ordenat i set
persones passen la nit a la garjola. I un cop més, es fa just abans d’un
esdeveniment rellevant per Catalunya, com va passar a les eleccions del 2012,
amb un atac mediàtic d’acusacions falses contra el candidat Artur Mas, i a les
eleccions municipals del 2015, amb un altre atac mediàtic de més acusacions
falses, aquest cop contra el candidat Xavier Trias, i com va passar abans de
les eleccions plebiscitàries del 2015 en que es presentava el projecte Junts
pel Si, amb la Guardia Civil escorcollant la seu de CDC davant de les càmeres
de totes les televisions de l’Estat.
Davant d’això, ens queda el consol de veure la
força d’un país que no es deixa atemorir i que a les poques hores del que s’ha
anomenat “Operacion Pika”, el nombre d’inscrits per assistir a la mobilització
de suport a Mas, Rigau i Ortega el #6F, va augmentar en 3000 i es va superar el
centenar d’autocars reservats per desplaçar-se al TSJC.
Dilluns que ve, per obra gràcia de la Fiscalia que
–segons un ex-ministre del PP- “todo lo afina”, la justícia que inhabilita per
dos anys el jutge Vidal per imaginar la constitució d’un Estat català i premia
Daniel De Alfonso amb una plaça de jutge a Santander per destrossar el sistema
sanitari català, asseurà al banc dels acusats al president Mas, i les
exconselleres Rigau i Ortega.
Tenim davant un Estat que jutja a qui facilita
l’exercici de la democràcia a l’hora que amenaça amb accions coercitives al 80%
dels catalans -independentistes o no- que demanen un referèndum. A aquells que
s’omplen la boca de proporcionalitat, els hem de saber donar una resposta
proporcional a les seves accions. Aquest dilluns, tots aquells que ens sentim
demòcrates, hem de respondre a la crida de les entitats sobiranistes per
concentrar-nos a les portes del tribunat que jutjarà els defensors del dret a
decidir.