Com se sol dir en l’argot 2.0,
hem passat pantalla. Hem deixat enrere la pantalla del dret a
l’autodeterminació per obrir la del dret a decidir. És per això que, ara més
que mai, és necessari explicar, explicar i explicar qui som, d’on venim i on
volem arribar.
Aquest dimarts, el president
Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller d’Exteriors Romeva, van
ser a Parlament Europeo per explicar, en nom del Govern de Catalunya, allò que
en diuen “el procés”.
Van anar a explicar que Europa no
pot tancar els ulls a aquesta realitat. Quan arribi el dia del referèndum, amb
l’Estat espanyol en contra, Europa haurà de decidir quina és la seva postura, i
és impensable que no es posi del costat de la democràcia. Lluny de mirar cap a
una altra banda, Europa ha de ser part de la solució, per coherència amb els
valors i els principis democràtics que la inspiren. És fàcil entendre que, fins
avui, Europa s’hagi volgut mantenir al marge del que molts consideren un
problema intern, com és necessari informar a les instancies europees que, més
d’hora que tard, hauran d’assumir que no son aliens a aquesta qüestió.
Els contraris a aquest procés
democràtic han intentat desprestigiar, per terra, mar i aire, l’acte organitzat
pel govern català al Parlament Europeu, titllant-lo de “trobada de bar” on no
assistiria cap líder europeu destacat. No han entès –o no han volgut que
s’entengui- que dimarts no era el dia de trobades oficials amb líders europeus.
Aquestes trobades, a dia d’avui, ni tant sols s’han demanat. Hi haurà temps per
a tot.
El que no volen veure és que la
segona sala en capacitat del Parlament Europeu –allò que van definir com una
cafeteria- es va omplir de persones
interessades amb el que està passant a Catalunya, entre les que hi havia una
trentena d’eurodiputats i una cinquantena de representants d’altres regions i
estats d’Europa com Hongria, Suècia, Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, Lituània, Eslovènia
o Portugal, desafiant les pressions de la diplomàcia espanyola.
No hi va haver diplomàtics de
primer nivell, es cert. Els ambaixadors estaven a la recepció d’any nou
convocats pel flamant president de l’Europarlament, Antonio Tajani (del Partit
Popular Europeu). Però això no va impedir que a la sala s’hi poguessin veure
diversos representants de diferents ambaixades. S’ha de dir tot.
Ens hem hagut de sentir que fèiem
el ridícul, el mateix dia que Rajoy revivia un d’aquells moments només
comparables al de “y la europea?” valorant, en públic, la conferencia europea
del govern català dues hores abans que es produís i es queixava de la inexistència
del castellà als webs de la Generalitat, idioma que hi és present des de l’any
2000.
Primer ens van ignorar, després
se’n van riure, més tard ens han atacat, i ara hem omplert la “cafeteria”.
Catalunya guanya.