Les festes de Nadal van marxar tan de pressa com van arribar. Al compàs
de les dotze campanades que separen un any de l’altre, mentre evitàvem
ennuegar-nos amb el raïm que ens ha de portar sort, molts repassàvem, mentalment
aquells bon propòsits pel nou any, incloent aquells que sabem que no complirem.
Que no anem al gimnàs més que per pagar la matricula i estrenar les malles
noves, no te més conseqüències que la humana enrabiada amb la bascula la
pròxima vegada que ens pesem. Altra cosa son els compromisos que, suposadament,
assumeixen aquells que ens governen des de Moncloa.
La totpoderosa Soraya Saenz de Santamaria, a qui els reis han portat un
despatx a Barcelona perquè pugui venir més sovint a visitar la colònia, activa
l’”Operació Diàleg” oblidant desactivar l’”Operació Catalunya” de la que
presumien els intocables Daniel de Alfonso i Jorge Fernàndez Diaz.
Pocs dies després d’enviar el ministre a recordar a la Generalitat que
es tregui del cap el possible traspàs de les infraestructures ferroviàries de
l’Estat a Catalunya, ella mateixa, en persona, venia a Barcelona per reunir-se
amb el vicepresident Oriol Junqueras durant dues hores que podien donar molt de
si, però tot plegat es va resumir a un “no us autoritzarem el referèndum” i, “si
voleu parlar de més coses, feu venir el president Puigdemont a la Conferència
de presidents autonòmics en representació de la comunitat autònoma que sou i
sereu”.
I mentre la maquinaria de comunicació del Partit Popular continua llençant
per terra, mar i aire el missatge de l’”Operació diàleg”, quan amb prou feines
la Soraya havia arribat a Madrid, coneixíem que la fiscalia demanava nou anys
d’inhabilitació per a en Francesc Homs per haver participat en l’organització
d’aquell referèndum que ells mateixos van considerar “de costellada” i que es
proposava una nova querella per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell,
aquesta vegada per permetre que es tramités i es votés el nou full de ruta
aprovat el 6 d’octubre passat durant el Debat de Política General, i en que es preveu
fer un referèndum aquest any. I com que per poc no s’hi posen, hi inclouen Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona
Barrufet i Joan Josep Nuet, els tres primers de Junts pel Sí i l’últim de
Catalunya Si que es Pot, tots ells membres de la Mesa.
Ni em sorprèn ni em desanima. Ja sabem quin pa hi donen. Però sap greu que, davant d’aquest panorama, encara hi ha qui es preocupa més de saber quin serà el candidat del Partit Demòcrata a les pròximes eleccions quan, el que importa de veritat, és si aquestes eleccions seran autonòmiques o seran les primeres del nou Estat català.
Ni em sorprèn ni em desanima. Ja sabem quin pa hi donen. Però sap greu que, davant d’aquest panorama, encara hi ha qui es preocupa més de saber quin serà el candidat del Partit Demòcrata a les pròximes eleccions quan, el que importa de veritat, és si aquestes eleccions seran autonòmiques o seran les primeres del nou Estat català.