No us sabria dir quantes vegades he visitat el
Parlament de Catalunya. Caminar pels seus passadissos provoca una sensació
difícil de descriure. Aquelles parets que un dia van acollir l’arsenal de les
tropes de Felip V construït en uns terrenys on abans hi havia les llars
d’alguns barcelonins que al 1714 van ser obligats a desmuntar amb les seves pròpies
mans les seves cases per deixar espai per a la construcció de la Ciutadella,
caserna de les tropes que després d’un llarg setge van ocupar la capital de
Catalunya. Quanta història han vist passar aquelles parets que ara acullen la
cambra des d’on els catalans aprovem les nostres pròpies lleis i governem el
nostre dia a dia...
He dedicat bona part de la meva vida a servir
al meu país des de diferents àmbits. Assumir un nou càrrec sempre ve acompanyat
d’una estranya sensació barreja d’il·lusió i responsabilitat. Però mai, mai
m’he sentit com em vaig sentir dilluns mentre prenia possessió de la meva acta
de diputada del Parlament de Catalunya. El que estàvem fent era molt més que
començar una nova legislatura; estàvem posant els fonaments del país nou que
tantes generacions han desitjat i que ara tenim a tocar.
Les particularitats de la sessió d’aquest
dilluns han fet que hàgim pogut veure dos presidents a la cambra. Julià de Jòdar
va presidir la mesa d’edat abans que Carme Forcadell prengués possessió com a
nova presidenta del Parlament de Catalunya.
Si busquéssim les coses que tots dos tenen en
comú, segurament no serien masses, però els uneix un sentiment que van saber
expressar en els seus respectius discursos. El mateix que passa entre tants
diputats que, en molts casos, mai s’haurien pensat que ho serien.
La composició de l’hemicicle català, sorgit
d’unes eleccions excepcionals convocades en un moment excepcional, és el reflex
del moviment nascut a la manifestació contra la sentència del TC del 2010, amb
una majoria independentista i amb una nova minoria a l’oposició.
Els nous diputats i diputades tenim encarregada
la noble tasca de resoldre el conflicte en els mateixos termes democràtics,
pacífics i sostinguts del moviment que li ha donat la majoria legal i la
legitimitat moral per fundar un nou model ètic, jurídic i polític assentat sobre
la llibertat, la igualtat i la justícia social per a Catalunya.
Tal com va recordar Julià de Jòdar, s'ha estat
molts anys ajudant a fer governs a Madrid, a construir les seves alternatives
de poder, però ara no som l’alternativa, sinó l’alteritat.
És l’hora de tancar l’etapa autonòmica i
començar a construir un nou model de país. Els catalans vam
parlar el 27 de setembre. Ho vam fer amb veus i opinions diferents, i aquestes
veus i opinions, aquesta diversitat i pluralitat de Catalunya estan
representades al Parlament, de Julià de Jòdar a Carme
Forcadell.
Ho va dir Forcadell i tots els presents ens hi reafirmem; aquest Parlament
estarà al servei de tota la ciutadania, parlin el que parlin, vinguin d’on
vinguin, pensin el que pensin, votin el que votin... Treballarem en base a les
majories donades pels ciutadans en l’exercici de la democràcia.
Totes les diputades i diputats de la Cambra catalana hem d’afrontar amb
responsabilitat nous paradigmes que demanen un nou Parlament. Noves voluntats
que demanen noves polítiques. Hem de deixar de ser esclaus del passat. Hem de
començar a treballar pensant ens els pròxims 300 anys, i no en els últims 300.
I tampoc voldria que ens passés per alt que, després de Núria de Gispert,
Carme Forcadell és la segona presidenta consecutiva del Parlament. Aquest fet
constitueix, en si mateix, un missatge per reclamar que la veu i les
experiències de les dones siguin presents en els espais públics en la mateixa
proporció que les dels homes i perquè la presència de les dones en els espais
de decisió sigui una normalitat i no una excepcionalitat.
Tenim feina, molta feina, i moltes ganes de fer-la. Després de ser
alcaldessa de la meva ciutat, no hauré tingut honor més gran a la meva vida
política que haver pogut formar part d’un Parlament en una legislatura decisiva
com cap altra a la història de Catalunya. Compto amb tots vosaltres; estic a la
vostra disposició.