Diuen que
entendre la política no és fàcil. No és que consellers, diputats i senadors no
hi posem tot el nostre empeny en fer-nos entendre, però no és fàcil
aconseguir-ho quan hi ha qui està disposat a emboirar el missatge provocant un
“totum revolutum” que distorsioni una realitat que li és incòmode per “treure
profit de l’embolic”.
El
contundent i asfixiant joc a la contra previsible en aquesta legislatura no
s’ha fet esperar. Amb un Parlament “acabat de sortir del forn”, el Partit
Popular del Sr. Xavier Garcia Albiol ens ha sorprès amb una reacció que ens ha permès
recuperar una paraula de so estrany i difícil memorització que alguns havíem
descobert -ja fa molts anys- en un capítol de West Wing; “filibusterisme”.
En aquella
ocasió, un parlamentari allargava la seva intervenció durant hores i hores,
recitant receptes de cuina, per no perdre el seu torn de paraula i endarrerir
tant com fos possible una votació que sabia que no li seria favorable. Tant
absurd com això.
A l’”Ala
Oest de la Ciutadella”, el senyor Albiol ha endarrerit tant com ha pogut la
formació del seu grup parlamentari per intentar bloquejar la reunió de la Junta
de Portaveus que havia de pronunciar-se respecte a la petició de reconsideració
de la Proposta de Resolució presentada per Junts pel Sí i CUP, que insta al
Parlament de Catalunya a iniciar el mandat obtingut a les urnes el 27 de
setembre passat.
I el sofert
ciutadà que intenta seguir el procés a través de noticies es pregunta amb tota
la raó del món; “que ha passat?” Permeteu-me que us ho resumeixi amb ben
poques paraules; ens han volgut posar un parany i no hi hem caigut. Ras i curt.
La Mesa del
Parlament disposa de quatre dies per a resoldre la petició de reconsideració
mitjançant una resolució motivada, escoltada la Junta de Portaveus. Ara be,
aquest termini tocava a la seva fi i el Partit Popular seguia sense constituir
el seu grup i, per tant, no havia designat el seu portaveu.
Si la Mesa
del Parlament no resolia les sol·licituds de reconsideració en el termini fixat
incomplia el Reglament en perjudici dels grups que les van presentar. Al mateix
temps, els grups que van presentar la iniciativa i van demanar la tramitació
d’urgència, es veurien afectats amb dilacions indegudes pel que fa a la
resolució definitiva sobre la tramitabilitat de la proposta.
És a dir; mal
si es fa, mal si no es fa.
La
presidenta del Parlament, Carme Forcadell, assessorada pel bon criteri del
departament jurídic de la cambra, va decidir convocar la junta de portaveus
convidant al PP a enviar-hi un representant que pogués participar en aquella
trobada a fi d’aportar el seu criteri sobre les sol·licituds de reconsideració.
Podria
semblar una broma de mal gust entre adolescents, però aquest és el nivell amb
el que el PP català ha començat aquesta legislatura. Deia Xavier Xirgu a El
Punt Avui “el que importa no és el que faran ells, sinó el que farem
nosaltres”. I en aquest sentit, els diputats de Junts pel Sí estem decidits a
arribar fins al final. Sabem el que ens han demanat els ciutadans i hem vingut
a complir el seu mandat.