El projecte polític de la federació de CiU s’ha
acabat. És evident que tant pels que ho aplaudeixen com pels que es posen les
mans al cap, i fins i tot pels qui la relació entre CDC i UDC no els provoca ni
fred ni calor, la sensació que queda, aquests dies, és la d’haver viscut un
esdeveniment d’aquells que queden escrits en els llibres d’història d’aquest
petit país nostre.
Deixem enrere uns dies en que els dirigents de
les dues formacions polítiques que més anys han estat al capdavant del Govern
de Catalunya han fet un acte de responsabilitat i han pres la que segurament
sigui una de les decisions més importants de les seves vides polítiques. I ho
han fet per no posar pals a les rodes al procés que el dia 27 de setembre viurà
el seu moment clau. Fins i tot des del principal grup de l’oposició s’han ofert
a garantir la governabilitat del país si això fos necessari.
Llegia al Twitter de l’admirat Lluis Llach;
“tenim un centre/dreta fort i ben liderat, un centre/esquerra obert i ampli i
una esquerra radical de base magnifica”. Jo no ho podria haver dit millor. La
revolta de les corbates i les samarretes, junts per un objectiu comú, per una
Catalunya millor. I que riguin -com diria Joan Maragall- “la gent d’ulls
tèrbols i boca espessa, la gent de la malura o la feblesa, la gent de lo
possible… però sobretot, demaneu la Lluna”.
El projecte polític de la federació de CiU s’ha
acabat, si. I no ha estat per una picabaralla de pati d’escola. S’ha acabat per
les discrepàncies de fons sobre com cal afrontar el futur polític de Catalunya.
Una discrepància tan profunda en una qüestió de tanta rellevància feia
impossible seguir circulant per la “tercera via”; hem pres la sortida 27S. Les
eleccions que venen no seran unes eleccions catalanes normals. Ho hem dit, ho
hem repetit i no ens cansarem de repetir-ho. Tant se val el que diguin els
amants de l’immobilisme. El 27 de setembre serem al costat del President Mas,
defensant el Si/Si, demanant una Catalunya independent.
Els qui hem rebut l’encàrrec dels electors per
defensar Catalunya des de Madrid, tant al Congres com al Senat, ens hem
reorganitzat per afrontar amb il·lusió questa nova etapa com a grup de CDC. Son
temps de canvi, i també son temps de satisfacció. Satisfacció per saber-nos amb
les mans lliures per poder-nos comprometre de forma molt seriosa i sense
matisos en la defensa d’una Catalunya més lliure. Visualment, només veureu que
ha canviat la ubicació de diputats i senadors als corresponents hemicicles.
Però el que realment importa és allò que no es veu; l’autonomia que tindrem
tant CDC i UDC.
Convergència Democràtica de Catalunya es va
fundar per servir Catalunya. Ara és el moment de complir amb el nostre compromís
de garantir el benestar i el progrés econòmic i social dels seus ciutadans
avançant cap a un estat independent.
A nivell nacional, el projecte comú de CiU s’ha
acabat. Ho ha fet de manera endreçada i sense escarafalls. No tinc ni el més mínim
dubte que a Calella succeirà el mateix. Soc coneixedora de la lleialtat de la
gent d’Unió de Calella al projecte sobiranista impulsat pel President Mas, i
estic segura que sabran prendre les decisions més coherents amb el seu compromís.
Personalment estaré –com sempre ho he estat- al seu costat.
La independència comença per la pròpia autonomia
a l’hora de prendre decisions i mostrar posicionaments. La tenim. Decidim
seguir navegant, proa cap a Ítaca.