 |
| Foto: El Periodico |
Dissabte passat es va jugar un
partit de futbol. És bo recordar-ho, perquè sembla que dissabte només s’hagués
xiulat un himne.
La utilització del futbol per
expressar inquietuds polítiques, ve de tant lluny com ens pugui portar la memòria.
Seria ingenu pensar que l’atractiu d’un Barça-Madrid rau, únicament, en l’interès
estrictament esportiu.
Hi ha moments en que els xiulets son
tant previsibles, que fins i tot s’incorporen a l’escaleta d’un acte de gran
repercussió. Recordem, per exemple, com l’any 1992, es va accedir a incorporar
Els Segadors a l’acte d’inauguració dels JJOO, a canvi de que l’himne de
Catalunya sonés quan fes la seva entrada, a l’Estadi Olímpic, el cap de
l’Estat, moment en que s’intuïen uns xiulets que van destacar menys amb l’himne
espanyol, amb el Rei ja al seu lloc.
Però si alguna cosa em sorprèn
especialment de tot aquest embolic de xiulets, és comprovar com el govern de l’immobilista
Rajoy del plasma, el del “qui dia passa any empeny”, torna a fer una
demostració d’espectacular rapidesa emetent comunicats abans, durant i després
de la xiulada de dissabte. Abans, amb la carta enviada al Club pel secretari
d’estat de seguretat i el Consell Superior d’Esports, demanant que “no es
produeixin alteracions que puguin afectar els símbols de l’estat”. Durant, quan
mentre es jugava la segona part del partit, el govern espanyol va emetre un
comunicat criticant l’agressió als símbols nacionals. I després, quan La
Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la
Intolerància en l'Esport –òrgan amb important presencia de membres del PP-
decideix obrir un expedient informatiu a les persones i les entitats que van
fer la crida a xiular l'himne espanyol. Estem davant d’una efectivitat només
comparable a la demostrada quan els documents d’impugnació sortien en direcció
al Tribunal Constitucional quasi al mateix temps que des de Catalunya es
convocava la consulta del 9N en les seves diferents variants.
I tot això amb l’inestimable suport
del sindicat “Manos Limpias”, -sempre a punt per empastifar qualsevol cosa que
faci ferum de català- que ha denunciat davant el fiscal general de l'Estat i el
Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva el que consideren "ultratges a Espanya i a les institucions de
l'Estat” ignorant que, l’any 2009, l’Audiència Nacional ja va arxivar una querella per ultratges a
Espanya presentada per la Fundación para la Defensa de la Nación Española
(DENAES) per una xiulada a l’himne espanyol durant la final de la Copa del Rei
entre el Barça i l’Athletic, en considerar que no era constitutiva de delicte.
La història es repeteix, i cada vegada amb cicles més curts.
Començarem a anar millor el dia que
qui governi a Espanya vegi en una xiulada un exercici de llibertat d’expressió,
una queixa expressada per milers de persones que aprofiten el ressò mediàtic
d’un esdeveniment per mostrar el seu rebuig a una realitat que desaproven. Un
govern que no el preocupi si xiulen, sinó, per què xiulen.
Però és evident que no hi ha pitjor
sord que el que no hi vol sentir, i que tornarem a sentir la Cospedal de torn
proposant evacuar l’estadi si algú xiula l’himne espanyol. Amb el PP al govern,
mai no ens faltaran motius per seguir xiulant.
Publicat a Tribuna.cat