A casa, diumenge a la tarda, en aquell moment que els amants de la terminologia anglosaxona
defineixen com el “down” del cap de setmana, posant ordre a l’agenda pels dies
que vindran, faig balanç del que acaba de quedar enrere; un cap de setmana atapeït
d’activitats en el que ha estat el tret de sortida d’un any en que Calella
tindrà l’honor de ser capital de la sardana.
Tantes activitats juntes, de tant alta qualitat
i de tant enorme compromís, d’il·lusió col·lectiva, d’orgull de ciutat... De
recordar, amb especial emoció per part dels més grans, els 88 anys d’aplec
pairal de Catalunya, els 65 anys d’Agrupació Sardanista de Calella... Tanta
història acumulada que defineix l’ADN de la nostra ciutat... Emocions que fan necessari,
recomanable i, indiscutiblement agradable, repassar mentalment cadascuna de les
vivències viscudes al llarg d’aquestes ultimes hores.
Aquest cap de setmana, Calella ha viscut la
posada de llarg de la seva designació com a “Capital de la Sardana 2015”. Aquest
ha estat el moment de recuperar de la memòria col·lectiva aquella “Lliçó
Magistral de la Sardana” que l’escriptor calellenc Francesc Grau i Viader va
llegir en l’acte de proclamació de Calella com a “Ciutat Pubilla de la Sardana”,
l’any 1996. Un text que, 18 anys després, resta més vigent que mai.
Explicava que, anys enrere, el mestre Vicenç
Bou, convidat a l’aplec de Calella per una família amiga, contemplant des de
les grades aquella munió de gent amb les mans agafades i els braços alçats, va
comparar aquella imatge amb la de l’engranatge d’un rellotge gegantí que oscil·lava
al ritme de la música amb un vaivé perfectament sincronitzat.
Quan els milers de dansaires es van adonar de
la seva presencia, li van dedicar una llarga ovació a la qual el mestre va
respondre saludant vivament emocionat.
Aquella experiència li va valer, al mestre
Vicenç Bou, per retenir a la seva memòria un record inesborrable que, poc
després, prendria forma de sardana amb “Record de Calella”, una peça que ha
esdevingut un autèntic himne per a la ciutat i que des d’aleshores forma part
del programa de l’Aplec de Calella per ser interpretada, en conjunt, per totes
les cobles.
Eren temps en que el país necessitava crear
nous símbols identitaris per suplir els que li eren prohibits, en que cridar “visca
el Barça” significava més del que deia i en que una sardana ocupava el lloc que
el nostre himne s’havia vist obligat a deixar buit.
En una expressió d’aquelles que fan que el
nostre cort s’acceleri i bategui més fort, en Francesc Grau parlava d’una
lluita perduda –a la llarga- per part de l’estament oficial, perquè “els
sentiments no es poden arrencar per decret quan han arrelat al cor del poble”.
I així és com, anys després, aquelles paraules
reprenen com mai el seu sentit. I en aquest context d’orgull de nació, Calella,
aquest cap de setmana, ha esdevingut “Capital de la Sardana 2015”. Com qui rep
el relleu en una cursa que no ha acabat i que ens exigeix córrer a l’sping,
ara, més que mai.