En el particular diccionari que ens permet anar
confeccionant el procés sobiranista hi hem pogut afegir, aquesta setmana, el
terme “guerra de togues”.
Allò que alguns van titllar despectivament de
“botifarrendum”, de manifestació social sense més importància, es va convertir,
de la nit al dia, en la màxima prioritat del Tribunal Constitucional, prèvia impugnació
del govern del Partit Popular que va trobar en aquesta qüestió la cortina de
fum ideal per tapar l’operació “Púnica” contra alts càrrecs populars de Madrid
i rodalies.
Tot i “atemptar” contra la presumpta llei que
impedeix celebrar processos participatius mitjançant urnes, cap cos policial va
rebre la instrucció d’impedir que obrissin els col·legis (la foto hauria estat
demolidora) però tampoc s’ha impedit l’activitat en els centres habilitats per
seguir votant després del 9N.
Si és il·legal, per què permeten que se
segueixi votant? Podríem parlar d’un cas de prevaricació per part de les
autoritats espanyoles?
És evident que el que interessa és seguir fent
bullir l’olla per tenir contingudament contenta la família FAES, que acusa
Rajoy de ser massa tou amb la “cosa catalana”.
En una mena de lamentable joc dels despropòsits
i fent saltar pels aires qualsevol indici de l’enyorada separació de poders en
que es basa la democràcia, el Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce,
nebot del president del Tribunal de Orden Publico del regim franquista,
implacable defensor de la presumpta innocència de la Infanta Cristina en el cas
Noos i dificultador professional del procés pel cas “Gurtel”, executa –imagino
que sense massa resistència- l’ordre “no donada” per Moncloa de presentar una
querella contra el President Mas, la vice presidenta Ortega i la Consellera
Rigau. Això si, que ho facin els fiscals catalans.
Però com en qualsevol espectacle en la línia
del que ens tenen acostumats, no podia faltar la nota de color que cada vegada
hi aporta la autoproclamada portaveu a Catalunya del govern central, la
incombustible Alicia Sánchez Camacho que, sense pels a la llengua, i sabent-se
gravada per una càmera a l’estació de Sants de Barcelona, afirmava que estava assessorant...
a la fiscalia? Els seus companys han sortit al rescat aclarint que a qui assessora
és al partit a Madrid. Bon intent. Però si contraposem aquestes afirmacions a
la ja popular gravació de la Camarga on Camacho explicava cofoia les bones
relacions que tenia amb fiscalia...
Pocs han definit tant be i amb tant poques
paraules l’estratègia del Partit Popular com el sempre respectat Josep
Ramoneda; “si no pots amb el teu adversari, inhabilita’l”.