Si no fos per la
importància de la qüestió, podríem pensar que el “guió” que segueix el Partit
Popular en el procés sobiranista que viu Catalunya l’esta escrivint l’autor de
la mítica sèrie de televisió “Enredo”. Si en teniu la possibilitat, us recomano
llegir aquest post escolant la música de la sèrie.
Després de fer un
“simulacre de referèndum” impugnat com si fos de veritat, diumenge a la tarda
Rajoy decideix fer comparèixer el fiscal general de l’Estat per fer por als
catalans després d’haver demanat informes sobre la legalitat de les urnes de
cartró. Eduardo Torres Dulce -reconegut cinèfil- està al cine i il·localitzable
durant tota la tarda. Quan el troben diu que no esta per fer declaracions, així
que Rajoy decideix continuar amagat al seu despatx de Moncloa i fa sortir el
ministre de Justícia amb un micròfon enganxat amb celo al mateix moment que a
Catalunya, el president Mas fa una compareixença solemne, en tres idiomes,
davant de centenars de periodistes internacionals i observadors europeus.
Dilluns, la
presidenta del Partir Popular de Catalunya erigida –un cop més- com a portaveu
del govern central a Catalunya i que a La Camarga ja advertia que te bones amistats
a Fiscalia anuncia, a Tele 5, el contingut de la querella que està a punt de
presentar el fiscal i que amb tota seguretat tocarà el crostó al president Mas
i un parell de consellers.
Milers de catalans
que ja estan tips de cassolades estèrils, es mobilitzen a la xarxa i
converteixen el trending tòpic l’etiqueta #autoinculpacions9N, declarant-se
culpables de votar.
L’actitud de la
Camacho no agrada gens als fiscals que, marejant la perdiu, es passant-se
informes entre ells i corregint els que Madrid envia a Catalunya, amb frases
com “gobierno sediciente”, i convertint –per allò de les presses- al conseller
Espadaler en conseller de Governació, càrrec que ostenta la vicepresidenta
Joana Ortega.
Mentrestant, amb
tres dies de retard, en Mariano Rajoy es decideix a sortir de l’amagatall de
Moncloa i deixa anar un discurs intentant posar cara d’enfadat com si l’estesin
fiscalitzant des de FAES, on li consta que estan ben “contents” amb la seva
actitud.
I com qui munta un
circ i li creixen els nans, dijous al matí en Basté, que s’ha desplaçat a
Madrid per l’ocasió, entrevista un reaparegut i experimentat jutge Garzón que
diu que no entén res del que esta passant entre el Partit Popular, el Tribunal
Constitucional i la Fiscalia, i que amb la informació de que disposa, li sembla
que tot plegat quedarà en res.
I en aquesta mena
de joc dels disbarats en que sembla que guanyi el qui la diu més grossa, encara
hi ha qui es pregunta, per què volem marxar.