Som a les portes d’una nova jornada de reflexió, aquell dia que algú va creure necessari per donar unes hores als electors per processar tota la informació rebuda durant els quinze dies de campanya i poder prendre una decisió, i que acaba essent aquell dia en que els candidats son fotografiats en les situacions més quotidianes com si tinguessin la necessitat de demostrar que son humans.
Sigui com sigui, es una jornada en que podem gaudir del luxe de la descompressió, mentre esperem la trobada periòdica amb aquelles urnes que espanten als defensors de la “unidad nacional”. L’aturada de l’intens bombardeig de missatges que ens han estat arribant per terra, mar i aire ens permet una reflexió més tranquil.la sobre tot el que s’ha dit i hem sentit les dues últimes setmanes que, en aquesta ocasió, no és poca cosa.
Tot i que, vistos els debats televisius puguem pensar que encara hi ha qui no se’n ha adonat, l’eix d’aquesta campanya ha estat el dret a decidir i això ha provocat una autentica riuada de tinta en articles de diversa procedència intentant fer-nos entendre si seria o no viable un Estat català.
L’última demostració ens ha vingut de l’Instituto de Estudios Economicos que, en temps de descompte, s’ha volgut afegir a la “festa” donant a conèixer el seu punt de vista sobre la viabilitat o no de Catalunya fora de l’Estat espanyol. Fins aquí, res a dir. No seré jo qui posi en dubte la capacitat dels seus membres d’analitzar els escenaris econòmics i, ja se sap que, en matèria d’economia, hi ha tantes interpretacions d’una mateixa realitat com realitats estem disposats a interpretar. El que sota el meu parer es podria haver estalviat l’Instituto de Estudios Economicos, és posar en qüestió el nivell intel·lectual dels catalans quan afirma, sense vergonya, que el poble no entén el que esta passant.
Durant la presentació de l'informe, Clemente Polo, catedràtic de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona i coautor del document, va qualificar d'"aventura bàrbara" la independència de Catalunya, i ha assegurat que "sorprèn que persones que quan es posen davant d'un micròfon diuen ser civilitzades i raonables" s'hi hagin "embrancat". Algú dubte que parla del president Mas?
En un altre moment de la seva intervenció, no ha dubtat a dir que el poble segueix als seus líders perquè no entén el que esta passant.
Senyor Polo, m’haurà de permetre que li recomani que busqui un moment per aixecar la seva mirada del full de càlcul i el “PowerPoint” i faci un cop d’ull al seu voltant. És molt possible que descobreixi les imatges de la manifestació de l’11 de setembre que han fet la volta al món. Veurà una immensa concentració de persones que saben molt be el que esta passant. Una magnifica representació d’un poble que no segueix al seu president -com vostè ha insinuat en la seva intervenció- sinó que fan costat al seu president, més enllà de les sigles polítiques amb les que ha arribat al càrrec. Si aprofundeix més, és molt probable que arribi a tenir dubtes lògics sobre si és Catalunya la que no seria viable sense Espanya, o seria Espanya la que no seria viable sense Catalunya. I si vol fer la prova del nou, preguntis perquè l’Estat està posant en marxa mecanismes que dubto molt que garanteixin un autèntic Estat de Dret.
En aquestes darreres hores encara veurem gestos i escoltarem manifestacions que l’únic objectiu és abatre la possibilitat de poder escoltar la voluntat del poble, mitjançant un referèndum, i de manera molt especial tot adreçat a la figura del líder que encapçala aquest full de ruta que és el President Mas.
Sigui com sigui, es una jornada en que podem gaudir del luxe de la descompressió, mentre esperem la trobada periòdica amb aquelles urnes que espanten als defensors de la “unidad nacional”. L’aturada de l’intens bombardeig de missatges que ens han estat arribant per terra, mar i aire ens permet una reflexió més tranquil.la sobre tot el que s’ha dit i hem sentit les dues últimes setmanes que, en aquesta ocasió, no és poca cosa.
Tot i que, vistos els debats televisius puguem pensar que encara hi ha qui no se’n ha adonat, l’eix d’aquesta campanya ha estat el dret a decidir i això ha provocat una autentica riuada de tinta en articles de diversa procedència intentant fer-nos entendre si seria o no viable un Estat català.
L’última demostració ens ha vingut de l’Instituto de Estudios Economicos que, en temps de descompte, s’ha volgut afegir a la “festa” donant a conèixer el seu punt de vista sobre la viabilitat o no de Catalunya fora de l’Estat espanyol. Fins aquí, res a dir. No seré jo qui posi en dubte la capacitat dels seus membres d’analitzar els escenaris econòmics i, ja se sap que, en matèria d’economia, hi ha tantes interpretacions d’una mateixa realitat com realitats estem disposats a interpretar. El que sota el meu parer es podria haver estalviat l’Instituto de Estudios Economicos, és posar en qüestió el nivell intel·lectual dels catalans quan afirma, sense vergonya, que el poble no entén el que esta passant.
Durant la presentació de l'informe, Clemente Polo, catedràtic de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona i coautor del document, va qualificar d'"aventura bàrbara" la independència de Catalunya, i ha assegurat que "sorprèn que persones que quan es posen davant d'un micròfon diuen ser civilitzades i raonables" s'hi hagin "embrancat". Algú dubte que parla del president Mas?
En un altre moment de la seva intervenció, no ha dubtat a dir que el poble segueix als seus líders perquè no entén el que esta passant.
Senyor Polo, m’haurà de permetre que li recomani que busqui un moment per aixecar la seva mirada del full de càlcul i el “PowerPoint” i faci un cop d’ull al seu voltant. És molt possible que descobreixi les imatges de la manifestació de l’11 de setembre que han fet la volta al món. Veurà una immensa concentració de persones que saben molt be el que esta passant. Una magnifica representació d’un poble que no segueix al seu president -com vostè ha insinuat en la seva intervenció- sinó que fan costat al seu president, més enllà de les sigles polítiques amb les que ha arribat al càrrec. Si aprofundeix més, és molt probable que arribi a tenir dubtes lògics sobre si és Catalunya la que no seria viable sense Espanya, o seria Espanya la que no seria viable sense Catalunya. I si vol fer la prova del nou, preguntis perquè l’Estat està posant en marxa mecanismes que dubto molt que garanteixin un autèntic Estat de Dret.
En aquestes darreres hores encara veurem gestos i escoltarem manifestacions que l’únic objectiu és abatre la possibilitat de poder escoltar la voluntat del poble, mitjançant un referèndum, i de manera molt especial tot adreçat a la figura del líder que encapçala aquest full de ruta que és el President Mas.