Quan encara no ens hem refet de l’ensurt d’Esperanza Aguirre, amenaçant amb el fantasma de la recentralització o de les amenaces d’intervenció autonòmica llençades pel ministre Montoro , ens arriben les declaracions de Juan Ignacio Zoido, president de la Federación Española de Municipios y Provincias, advertint de que si la “cosa” no millora, les sempre “molestes i qüestionades” diputacions, podrien assumir les competències dels municipis de menys de 20.000 habitants. Si, si, fins a 20.000 habitants, increible! !!
Això implicaria que, a Catalunya, 884 municipis -el 94% dels municipis catalans- veurien com les competències que tenen traspassades per oferir uns serveis que, sovint, s’ofereixen amb un finançament inferior al cost que representen, marxarien cap a les diputacions, buidant de capacitat de gestió l’administració més propera al ciutadà, aquests tipus de propostes recentralitzadores del govern central en mans del PP contravenen clarament l’article 151 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
La reforma de l’organitació territorial de Catalunya és necessària. La nova proposta d’organització s’ha de fer amb la participació i el consens del territori. La solució mai no la podem buscar suprimint municipis. El que necessitem, des dels ajuntaments, és suprimir les duplicitats, i n’hi hauria prou establint un sol graó administratiu supramunicipal i amb potenciar la mancomunació de serveis.
Els catalans som perfectament capaços de dotar-nos d’una llei de finançament local. Ningú ens ha de dir com ens hem d’organitzar. Tenim clar que aquesta llei s’ha de fer sobre la base de la sobirania i del pacte fiscal. No necessitem ajuntaments testimonials, sinó superar l’actual divisió provincial i la reducció de l’Administració de l’Estat a Catalunya.
Voldria pensar que, actituds com aquesta, responen a una mena d’efecte contagi d’aquells globus sonda que el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero llençava per prendre el pols la ciutadania, abans d’emprendre una acció d’acceptació dubtosa.
Ja ho diuen; tot s’encomana, menys les coses bones..