Fa pocs dies el President Pujol va fer una intervenció a les jornades de ESADE a Mon Sant Benet. I va parlar d’un nou cicle polític, a Europa, a Espanya i també a Catalunya. Avui dimarts, ha estat Miquel Roca qui en el mateix espai, a insistit en el mateix. Unes noves relacions entre Espanya i Catalunya, que quedaran definides segons els resultats electorals del 20-N. Cada dia podem llegir als diaris articles d’opinió que de manera directa o indirecta parlen del mateix. Per exemple Ferran Requejo a La Vanguardia 27.09.2011.”L’autonomia(és un dir) que ve.”(és literal el titol)
A Espanya ja fa dies que surten veus (sovint crits) que parlen de simplificació administrativa. Bono per exemple de “revisar el estado autonómico en sentido patriótico”, o Aznar que parla de “poner límites constitucionales a las autonomias”. Molts polítics a Espanya parlen de posar fi al “café para todos”.
En definitiva que mentre a Catalunya una part important de la societat apostem per ampliar el nostre autogovern, que aspirem sincerament a més altes dosis de sobirania política i fiscal, a la resta de l’estat parlen en direcció contraria. En retallar l’autonomia, a engreixar l’estat central i aprimar les transferències i competències de les autonomies. El xoc de trens del que parlava Duran i Lleida serà inevitable, si d’una vegada per totes les forces polítiques de l’estat no torna al consens constitucional de l’any 77, 78 i 79. A aquella lectura de la constitució que reconeixia que Catalunya, Euskadi i Galicia no eren iguals a la resta de regions. Que així ho va refrendar el Tribunal Constitucional amb la sentència sobre la LOAPA, sobre el reconeixement a la immersió lingüística, etc.
Però la realitat és que ja portem més de 15 anys en direcció contraria. Pressions mediàtiques, ABC, La Razón, El Mundo, El País, amb els seus respectius altaveus televisius i radiofònics, i les seves expressions polítiques, al PP i en molt bona part del PSOE, han provocat com mai, que la situació a tot l’estat en contra de Catalunya, ens posarà en una situació insostenible.
Ens trobem davant de l’inici de nous cicles. Amb la crisi econòmica al conjunt d’Europa. A Catalunya amb els atemptats a la llengua; amb l’agressió de la modificació constitucional; amb els ajustos per la crisi econòmica. Ens calen doncs lideratges forts per afrontar les difícils decisions que haurem de prendre com a país, o que ens faran prendre.
I la primera decisió com a país són les eleccions del 20-N. Del resultat en poden dependre moltes coses. A Espanya i també a Catalunya.
