És absolutament impossible raonar i enraonar amb els xiïtes que ataquen la nostra llengua. Podríem parlar d’objectius, però no volen. No volen acceptar que a les escoles de Catalunya no hi ha cap nen que en surti sense conèixer la llengua castellana, i amb un domini molt similar al de la resta de sistemes educatius de l’estat.
No els interessa fer inventari dels mitjans de comunicació. Uns 6 canals de televisió en català en contra de més de 30 en castellà. Dos diaris catalans, Ara i el Punt, dos de bilingues La Vanguardia i el Periodico, i Público, El País, La Razon, ABC, El Mundo, Sport, Mundo Deportivo, As, Marca, exclusivament en castellà.
Qui no pot viure en castellà a casa nostra? Per contrapartida, quans de nosaltres no podem viure de manera exclusiva en català? Són bilingues totes les persones de Catalunya, o solament ho som els catalans? Quantes pel·licules s'estrenen en català cada setmana?Quina seria la llengua en perill sense la immersió? Tots els experts lingüístic del món afirmen, que sense la immersió la nostra llengua hauria retrocedit de manera quasi definitiva. S’hauria perdut a amplies zones del nostre país. Però d’això, amb els xiïtes del nacionalisme espanyol, no se’n pot parlar.
I doncs, quines són les arrels d’aquesta agressivitat contra la nostra llengua?
Doncs sincerament crec que són d’impotència. El bunker barraqueta, que al país valencià va trobar la manera d’anorrear la llengua, no ho ha pogut fer a Catalunya. El problema no és que els seus fills hagin d’aprendre en català. El problema és l’existència del català, de la nostra llengua. Desprès de 30 anys de democràcia, no entenen, sincerament, que la nostra llengua no hagi desaparegut. Necessiten doncs recuperar agressivitat. No poden, malauradament per ells tornar al franquisme. Els hi encantaria.
Per això, estan fent la tercera o la quarta lectura de la constitució. I com els salafistes amb l’islam, ells en fan la única i verdadera interpretació.
“No, diguem NO, nosaltres ja no som d’eixe mon”
