LA CHALLENGE I EL SUPORT ECONÒMIC NECESSARI

La propera celebració de la Challenge tant a Calella com a la resta dels municipis del Maresme, que estan implicats és un d’aquells esdeveniments que l’hem de tractar amb molta cura i responsabilitat.

No és fàcil en els temps que corren que la nostra Ciutat i Comarca sigui escollida per celebrar aquesta prova esportiva complexa d’organització i logística i alhora dóna una molt bona oportunitat -per tractar-se d’una prova internacional i d’un gran nombre de participants – de donar-nos a conèixer a diferents participants de països europeus que de ben segur és una bona tarja de presentació com a municipis turístics que som. Una ocasió doncs important per poder fidelitzar en properes ocasions nous clients turístics .

Però tot això requereix una molt bona disposició , no únicament gestual i retòrica, sinó contundent i perseverant per aconseguir els màxim de suport econòmic de les diferents administracions públiques.

A nivell municipal sorgeix la polèmica quan personalment , i en nom del meu grup, denuncio que tenim constància que la Diputació de BCN ha concedit mitjançant una subvenció directa a l’Ajuntament de BCN de gairebé 3 M€, per celebrar una Competició Internacional d’Atletisme , mentre que en el cas de la Challenge , únicament 30.000 € al Consell Comarcal i 6.000 € a l’Ajuntament de Calella.

És a dir 36.000 € total respecte a 3M€. Comprenen que BCN és la capital de País , però trobem desmesurada la diferència. Estem parlant d’una comarca sencera.

El que em motiva a fer aquest post són 2 qüestions:

1. Constatar un cop més que l’Alcalde Juhé que alhora és el President del Consorci Turístic del Maresme, no ha insistit prou o no s’ha fet valer suficient, com perquè ens arribi aquesta quantitat tant i tant minsa.
2. És la resposta del Sr. Jaume Puig justificant que la subvenció que s’ha atorgat a l’Ajuntament de BCN, no és una subvenció directa.

Adjunto el document escanejat a on es pot veure la quantitat exacte i a més llegir amb claredat que es tracta d’una subvenció directa i amb caràcter finalista.

Cliqueu sobre la imatge per a llegir-la amb més resolució

L’equip de govern municipal després de 10 anys encara els hi costa saber de quina manera poden aconseguir més diners i el pitjor és que quan nosaltres ho denunciem (amb paper a la ma) per poder-ho constatar , fan el paper de l’enfadós com sempre , en lloc de pensar que poden fer per millorar les seves relacions institucionals i garantir major eficàcia.

El problema d’aquesta manca de lideratge és que depèn de com vagi aquest any i del suport econòmic que finalment tinguem podria ser que no es consolidés i tenim coneixement que València estan posant diners damunt a la taula per tal de que es celebri allà.

Tant de bo que tot funcioni, nosaltres ajudarem els que sigui possible perquè Calella i el Maresme es consolidi en els propers 5 anys, com lloc de referència de la celebració d’aquesta competició que té caràcter internacional.

MANERES DE FER, MANERES DE DIR…

Aquests darrers dies, he tingut uns debats intensos amb el Ministeri de Foment, per una banda la interpel.lació a la Ministra, Magdalena Alvàrez, en la qual li denunciava el fet de que el “seu” Ministeri hagués pujat fins a 3 vegades més el bitllet de rodalies respecte a l’IPC representant un 6’38 %.

Insensibilitat social crec que és la millor definició per aquesta actitud del Govern i especialment de la Ministra, és com si la crisi no anés amb ella o amb el seu Ministeri, cal posar de manifest aquesta insensibilitat social d’un Govern que es defineix d’esquerres i no està al costat dels ciutadans, 6’38% és una barbaritat, doncs majoritàriament les rodalies les agafen homes i dones treballadors .

Aquest increment desproporcionat dels preus per al 2009 no ajuda a les famílies ni a fidelitzar els usuaris d’aquests serveis.

Li vaig demanar que aparqués el seu full de ruta de preus pels transports públics, aprovat fa un parell d’any quan encara no havia aquesta crisi tant forta, però les maneres de fer, les maneres de dir com sempre, amb aquell autisme polític del que creu que la paraula corregir, és sinònim de feblesa o debilitat en política.

Quina diferència amb la compareixença que varen tenir la Presidenta d’AENA, Encarnación Vivanco i el Secretari d’Estat de Transports, per valorar i jutjar les actuacions per part del Ministeri de Fomento davant la nevada del 9 de gener.

Tot i que en un principi utilitzaven el típic recurs de l’eufemisme polític (Reforçar, Impulsar, Dinamitzar,etc) van acabar acceptant a petició meva que havien d’admetre que dir Corretgir en lloc de reforçar els mecanismes i protocols, comportava fer una autocrítica que de ben segur els ciutadans ho agrairien i en canvi ells guanyaven en credibilitat en la resta d’explicacions que varen fer.

Per això vaig insistir que demanar disculpes, en determinats episodis, sense fer autocrítica, no era suficient. Dir Corregir en lloc de Reforçar.

No es tracta d’eufemismes, es tracta d’actituds polítiques, en realitat la diferència és entendre que hom sempre pot millorar la seva acció i conseqüentment les seves decisions que coma governant un s’imposa davant els ciutadans.

Maneres de fer, maneres de dir. Mentre que la Ministra de Fomento, sistemàticament s’autoprotegeix amb autisme polític indescriptible davant els seus adversaris polítics, el seu propi staff, gent molt més oberta i professional que , amb educació i bones formes intenten fer-se entendre que la seva feina és feixuga, però que tenen voluntat de fer-la millor.

Maneres de fer.........maneres de dir.