Sempre em fa una certa peresa fer cròniques de trobades informals, o entre amics i per tant més lúdiques i personals. És com si hagués de creuar la línea d’allò més privat, d’allò que correspon a la part més epidèrmica de nosaltres mateixos.Ja fa força temps que un amic em va dir que creia que el meu blog hauria d’incloure aspectes més personals. Jo interpreto com a personal les meves posicions, no únicament polítiques, d’un munt de temes que des del 2006 he anat desgranat d’un munt de temes i circumstàncies, però sempre reservant-me confessions que corresponen més al cercle d’amics i coneguts. Tanmateix crec que no fora just sinó fes un comentari del sopar de blocaires que varem tenir ara fa una setmana en el marc del que s’anomena la llopasfera.
Tot aquest nou món de la societat del coneixement i de les noves tecnologies dona peu, és ben veritat, a descobrir persones molt interessants. Inquietes per la societat, compromeses des de diversos àmbits, implicades en activitats diferents i alhora sacsejadores d’un nou món que elles mateixes el van dibuixant.
D’en Vilapou i en Jordi Verdura (El tros), ja vaig tenir el plaer de fa temps d’anar-los “descobrint” , són les autèntiques ànimes de la Llopasfera i han volgut que tot aquestes energies de comunicació diversa que ha sorgit darrerament , aglutinar-la per conviure plegats. Per tant moltes gràcies per la tasca que fan.
Ells han permès que en Jordi Sitja, secretari de comunicació d’ERC i Miquel Pérez , ex-regidor d’ERC a l’ajuntament , puguem seure a la taula plegats i parlar del món mundial , però el més important és que ens ajuda a veure la part més humana i càlida dels companys adversaris políticament. D’en Sitjà he descoberta la part de la persona que el fa ser un gran gourmet i un cercador de vins de qualitat i en Miquel Pèrez amb quí les batalles de política local ens allunyava força, el descobreixo més com una persona reflexiva i oberta a tot un seguit de qüestions que ens amoïnen força a tots plegats.
Noves descobertes com ara la qualitat humana i fotogràfica del Quim Fàbregas, l’inquiet i molt interessant Applejux, les imatges de Dakinho, que ara ha estrenat bloc, un Jaume Bagó, menys tímid que resulta que és un excel·lent fotògraf i els ulls sempre inquiets, curiosos i cercadors de novetats de la Dolors Lieury, entre d’altres.
Pel que fa al Saül i la barrufeta ja fa temps que formen part del meu bagatge emocional.
El què deia els blocs un nou àmbit de descobertes i coneixences que aconsegueix un nou marc de diàleg i comunicació. Tot un privilegi.
