Calella és més... capital

Quan els calellencs encara tenim fresc en el nostre record la impressionant jornada que vam viure amb motiu de la designació de Calella com a Ciutat Gegantera 2013, dissabte passat molts vàrem poder assistir, a Arenys de Munt, a l’acte de proclamació de Calella com Capital de la Sardana 2015. Vàrem poder ser testimonis d’una nova mostra de confiança en la capacitat organitzativa d’aquesta ciutat i de la seva gent. Un reconeixement a la constància del teixit associatiu calellenc que ha entès la necessitat de situar Calella al mapa i de treballar colze a colze amb les institucions per esdevenir símbol de capitalita

Comptar amb un bon equip al govern municipal és un objectiu evident de tota persona que esdevé alcalde o alcaldessa. Veure com aquest equip s’estén fins a incorporar els centenars de persones que formen part de l’associacionisme local fent pinya per portar Calella més lluny, provoca una sensació que no es pot expressar amb paraules.

En aquests moments, és de justícia agrair la tasca feta durant tants anys per la gent de l’Agrupació Sardanista de Calella, garants de la constància que ha fet perdurar en el temps el que arreu es coneix com l’Aplec Pairal de Catalunya, i que ara veu recompensat el seu esforç amb l’assoliment d’una nova fita, convertir Calella en la Capital de la Sardana 2015.

Esdevenir un referent cultural a Catalunya ja no és un somni; els calellencs ho estem fent realitat.

Escric aquestes línies el dia que commemorem els deu anys sense Miquel Martí i Pol, l’home que ens va ensenyar que “tot està per fer, i tot és possible”.

Enhorabona!

Diplomats en “Vida”, màsters en esperança i doctors en felicitat

Al llarg de la nostra vida, tard o d’hora, topem amb algun moment en que el destí posa a prova la nostre capacitat d’entendre l’incomprensible. L’especie humana té la desafortunada virtut d’ignorar la salut fins que aquesta, per un motiu o altre, ens falla. La sensació de vulnerabilitat i d’indefensió que ens envaeix quan el nostre cos s’endinsa en el fosc camí d’una malaltia fa que moltes vegades oblidem omplir els dies de vida i ens resignem a omplir la vida de dies.

Aquestes situacions resulten especialment difícils de portar quan el pacient és un infant o una persona gran –que jo prefereixo definir com a gran persona-.

Pacients i familiars cerquen l’esperança en un anar i venir de bates blanques, de professionals a les mans dels quals lliuren tota la seva confiança. Escolten les paraules d’un metge intentant trobar-hi tot el positivisme possible i agraeixen els somriures del personal d’infermeria que vetllen per fer-nos saber que sempre hi són.

Però, ara fa unes setmanes, a l’Hospital de Calella, vaig tenir l’oportunitat de descobrir un personal fins ara desconegut en el catàleg de categories professionals de la sanitat; els “Pallassos d’Hospital”.

Entre la seriositat i la formalitat de la ciència que vetlla pel benestar dels pacients, els “Pallassos d’Hospital” escampen felicitat i somriures per tots els recons de les plantes de pediatria i el “sociosanitari”. Els seus medicaments son la ingenuïtat que, ben utilitzada, es converteix en el millor antídot per a qualsevol mal, capaç de guarir tant als malalts, com als seus familiars.

Somric, encara, quan recordo en Membrides, repartint cors entre una “clientela” sorpresa, entregant amb cadascun d’ells un bri d’estimació i de fraternitat.

Porten bata, si. No els importa si es de la seva talla, ni si el seu calçat reuneix les condicions que marca la normativa de prevenció de riscos laborals. Per a ells, l’estetoscopi no és altra cosa que una corbata original i les seves cares no les cobreix una mascareta de quiròfan, sinó un gran nas vermell.

Per molt que ho intenti, em sento incapaç d’explicar-vos amb paraules la feina que fan la gent de les associacions “Salut i Clowns” i “Papallassos”. Per això us convido a participar al festival que ens oferiran aquest cap de setmana (9 i 10 de novembre) en Gerard Borrell, la Companyia Doctor Bombolla, el Clown Silvar, els Saliclowns, en Pablo SuperStarrr, els Imperfectes Klowns i el ja prou conegut Toni Albà.

A tots ells, gràcies per demostrar-nos que un altre món és possible.