Al
llarg de la nostra vida, tard o d’hora, topem amb algun moment en que el destí
posa a prova la nostre capacitat d’entendre l’incomprensible. L’especie humana
té la desafortunada virtut d’ignorar la salut fins que aquesta, per un motiu o
altre, ens falla. La sensació de vulnerabilitat i d’indefensió que ens envaeix
quan el nostre cos s’endinsa en el fosc camí d’una malaltia fa que moltes
vegades oblidem omplir els dies de vida i ens resignem a omplir la vida de
dies.
Aquestes
situacions resulten especialment difícils de portar quan el pacient és un
infant o una persona gran –que jo prefereixo definir com a gran persona-.
Pacients
i familiars cerquen l’esperança en un anar i venir de bates blanques, de
professionals a les mans dels quals lliuren tota la seva confiança. Escolten
les paraules d’un metge intentant trobar-hi tot el positivisme possible i agraeixen
els somriures del personal d’infermeria que vetllen per fer-nos saber que
sempre hi són.
Però,
ara fa unes setmanes, a l’Hospital de Calella, vaig tenir l’oportunitat de
descobrir un personal fins ara desconegut en el catàleg de categories
professionals de la sanitat; els “Pallassos d’Hospital”.
Entre
la seriositat i la formalitat de la ciència que vetlla pel benestar dels
pacients, els “Pallassos d’Hospital” escampen felicitat i somriures per tots
els recons de les plantes de pediatria i el “sociosanitari”. Els seus
medicaments son la ingenuïtat que, ben utilitzada, es converteix en el millor
antídot per a qualsevol mal, capaç de guarir tant als malalts, com als seus
familiars.
Somric,
encara, quan recordo en Membrides, repartint cors entre una “clientela”
sorpresa, entregant amb cadascun d’ells un bri d’estimació i de fraternitat.
Porten
bata, si. No els importa si es de la seva talla, ni si el seu calçat reuneix
les condicions que marca la normativa de prevenció de riscos laborals. Per a
ells, l’estetoscopi no és altra cosa que una corbata original i les seves cares
no les cobreix una mascareta de quiròfan, sinó un gran nas vermell.
Per molt que ho intenti, em sento incapaç d’explicar-vos amb paraules la
feina que fan la gent de les associacions “Salut i Clowns” i “Papallassos”. Per
això us convido a participar al festival que ens oferiran aquest cap de setmana
(9 i 10 de novembre) en Gerard Borrell,
la Companyia
Doctor Bombolla, el Clown Silvar, els Saliclowns, en Pablo SuperStarrr, els Imperfectes Klowns i el ja prou conegut
Toni Albà.
A tots
ells, gràcies per demostrar-nos que un altre món és possible.