UNA MANERA DE FER, UNA ORGANITZACIÓ DE PAÍS.

Aquests darrers dies es llegeixen diferents opinions als mitjans de comunicació sobre la necessitat de reorganitzar les estructures administratives de Catalunya. Simplificar consells comarcals, analitzar les diputacions. Es tracta de veure com posem damunt la taula una nova organització comarcal, de vegueries i de diputacions, que sigui compatible i complementari de l'organització de la Generalitat i dels ajuntaments.

És un debat obert, en part per la crisi, però en part per interessos polítics diversos. Permeteu-me que no pugui creure sinceres opinions sobre la Diputació de Barcelona per exemple, en boca dels qui n'han tingut el poder durant més de 30 anys. O sobre el nostre consell comarcal del Maresme, desprès de 12 anys de govern socialista. O sobre la mateixa Generalitat en boca dels qui en els darrers 7 anys havien incrementat de manera important la seva burocràcia. Si més no, és curiós. Ara, barrejat amb la crisi i les noves demandes socials, sembla que aquesta feina és urgent, quan, si era possible una organització més eficient, racional i suficient, un bon gestor ho hagués afrontat sense les preses de la crisi.

Anem al nucli doncs del problema. Ens cal una nova organització territorial? Els consell comarcals, les diputacions, les entitats locals de l'àrea metropolitana de Barcelona, presten molts i diversos serveis, i moltes vegades de manera molt eficient.

Per exemple al Maresme, el Consell Comarcal gestiona les depuradores, i el subministrament d'aigua als municipis de l'Alt Maresme, i el transport escolar, i un llarg etcètera. La Diputació presta també molts i variats serveis. La gestió tributària de molts municipis, té a la seva cura diversos parcs naturals, ajuda i assessora municipis petits. Per tant, si parlem de simplificació administrativa, hauríem de parlar també de qui assumeix la gestió i direcció d'aquests serveis públics de molta i diversa vàlua.

No val a disparar de manera indiscriminada contra tot el que ens sona a estructures polítiques. Això és demagògia, populisme en molts casos. Simplificar estructures si es pot fer si, també en d'altres àmbits, però assegurant que els serveis se seguiran prestant, de manera eficient, racional i suficient, i com crec que no pot ser d'altra manera, amb control democràtic de la gestió. I per això, poc o molt caldrà estructures polítiques derivades de processos electorals de primer o segon grau, molt simplificades si es vol, molt reduïdes si així es creu que ha de ser, però sempre derivades de la voluntat i la sobirania popular, que en definitiva és l'origen del poder, no?

Esmolem les eines un cop més

Cada cert temps, els governs espanyols reaccionen de forma totalment desproporcionada i violenta davant de temes que ja estaven ben arrelats i assumits. Bé, alguns pensàvem que es tractava de qüestions més o menys superades. Però no, els catalans sembla ser que sempre haurem d’estar alertes, sempre haurem de tenir les eines a punt i ben esmolades. L’últim episodi ha estat protagonitzat per la revisió de l’ús del català al Senat. El català a Espanya els treu de polleguera. El català està mal vist a Espanya perquè és incòmode, perquè no casa amb l’assimilació. El més diferent que hi ha Espanya és el català. Això els emprenya, perquè l’ús del català sempre ha estat més important que l’Euskera. La nostra llengua es va parlar sempre. Es va defensar durant el franquisme en els tallers, en les esglésies, als partits de futbol, arreu.

Això xoca amb concepció imperial d’Espanya. La mentalitat espanyola és imperial. Van perdre les colònies exteriors i ara s’han llençat sobre les presumptes colònies interiors. I tot i que Catalunya no és una colònia , de vegades ens han tractat com si ho fos. S’hi escarrassen, però no tots, i no ho aconsegueixen. Nosaltres existim com a poble per la llengua i per la nostra cultura. Els emprenya..

El portaveu del Partit Popular al Senat, Xosé Barreiro, va trepitjar una línia vermella la setmana passada. Va cometre un greu error dient que l’ús del català i de les llengües oficials a la Cambra Alta és equivocat i que s’hauria de revisar. A la cambra territorial s’utilitzen totes les llengües oficials reconegudes per la Constitució amb absoluta normalitat. Es tracta d’una qüestió intocable, no té retorn, no hi ha marxa enrere. Serem absolutament defensors de l’ús normalitzat de les llengües al Senat, perquè una cambra que vol ser i és territorial no té sentit que no utilitzi les llengües del territori que vol representar. El que es va aconseguir en l'anterior legislatura no pot canviar. No ens mourem d’aquí, defensarem amb fermesa la nostra posició.

Resulta molt sorprenent que Barreiro hagi dit aquestes coses quan dimecres es va aprovar una moció per unanimitat per reformar el Senat i remarcar la seva naturalesa de cambra territorial. Va quedar clar que la llengua era intocable, però alguns ho van oblidar ràpidament.

El que demostra Espanya no ha entès res de res i haurem de fer encara més esforços per protegir la nostra llengua, la nostra cultura.


Article publicat a l'e-noticies