87 milions. Aquesta és la xifra que podíem
veure a les portades de tots els diaris d’aquest divendres. 87 milions d’euros.
Això és el que va costar mantenir durant tres mesos uns quants milers de
policies i guàrdies civils en terres catalanes amb l’encàrrec de localitzar
unes urnes que no van trobar i evitar un referèndum que no van evitar. 87
milions per atonyinar els qui el ministre Zoido qualifica de “radicals
perfectament organitzats que van mostrar una actitud violenta que va obligar la
policia espanyola a defensar-se”.
És evident que el Partit Popular, 13 anys
després, no ha après la lliçó del 2004, quan atribuïa a ETA els atemptats de
Madrid en uns temps en que la informació ja no era patrimoni exclusiu dels
mitjans tradicionals. I això que no existia Twitter... Zoido continua negant
l’evidencia que han mostrat les televisions de tot el món. I després diuen que
som nosaltres els que vivim a “Matrix”.
87 milions d’euros. És una d’aquelles xifres
que fan que ens preguntem; que faríem amb tots aquests diners? I a El Punt Avui
i a Can Basté, el mateix divendres, ens van donar algunes respostes que
m’agradaria reproduir.
Amb 87 milions es poden construir entre 9 i 10
Centres d’assistència Primària. Es poden fer 14 instituts. Es poden comprar 725
ambulàncies. És la meitat de l’IVA que Hisenda reclama a TV3. Amb 87 milions,
l’Estat podria reprendre les obres del Port de Barcelona, on hi ha d’aportar 77
milions. Es cobriria una tercera part de les obres de desdoblament de la N-II
entre Maçanet i Tordera. Es podrien contractar 2.175 mestres. La Generalitat
podria eixugar el deute que te amb l’Ajuntament de Barcelona.
87 milions son tres milions d’euros més dels
que es van donar en ajudes al cinema espanyol el 2016. És el pressupost
de tot el Congreso de los Diputados, amb els sous dels diputats inclòs. És més
del que destina Catalunya, cada any, a l’esport, a la indústria o al comerç.
Son dos milions més que el pressupost de tota la Universitat de Lleida. El fons
de la Generalitat contra la pobresa energètica és de cinc milions cada any. Amb
87 milions, es garantiria aquesta partida fins l’any 2035. Son dos milions més
del que l’Estat destina a la prevenció dels incendis forestals. Son 13 milions
més dels que la Generalitat destina a reduir les llistes d’espera als quiròfans
de Catalunya.
87 milions llençats. Ni van trobar les urnes,
ni van impedir el referèndum. I buscant venjança, a cop de porra, van tancar
menys centres de votació que els Mossos d’Esquadra, sense ni tant sols treure
la porra.
I a Calella ens van obsequiar amb un “plus”,
sortint a atonyinar –de paisà i fora de servei- joves que, a la nit, mostraven
rebuig per les carregues que feien la volta al món. Uns fets que Zoido “no te
constància”. I el ministre, ni dimiteix, ni el dimiteixen. I aquí no passa res.
Vull agrair la pregunta que, en aquest sentit,
va fer el senador d’Euskal Herria Bildu, Jon Iñarritu.