El temps
passa ràpid i, com qui no vol la cosa, ja fa una setmana d’aquell “no referèndum”
que l’Estat va reprimir a cop de porra.
2.286.217
vots comptabilitzats en un referèndum no autoritzat pel govern central (que no il·legal)
amb 770.000 persones censades en col·legis clausurats. Si, son xifres
demolidores. Tant demolidores que, a la vista d’aquests resultats obtinguts
–tot i les garrotades- no han tardat en aparèixer els servidors de la
misteriosa i quasi oblidada prima de risc, aquell Sant Cristo Gros que es treu
quan s’acaben els arguments del sentit comú i els amos del tros amenacen amb
homes de negre tot brandant tètriques postals de Grècia.
No seré jo
qui qüestioni el pes en l’economia catalana de marques com CaixaBank, Banc
Sabadell o qualsevol de les grans empreses que han anunciat el trasllat de la
seva seu social fora de Catalunya. Si, la seu social, no les empreses. Però no
podem oblidar que hi ha vida més enllà d’aquestes empreses. A Catalunya hi ha
més de 6000 multinacionals. D’elles, prop d’un miler són alemanyes i la resta
dels EEUU, França, Suïssa, Japó i Holanda.
Aquests
dies ens hem fet un tip de sentir que el diner es poruc. Que qualsevol signe
d’inestabilitat fa que busqui refugi. Les primeres empreses a anunciar la seva
“fugida” han estat les cotitzades en borsa, participades per fons d’inversió i
grans accionistes. Empreses que –només faltaria- son lliures d’actuar com
millor considerin que poden preservar els seus interessos. Altra cosa és
l’actitud del Govern del PP, que no ha tardat ni cinc dies a adoptar mesures
que estimulin la fugida de seus socials de Catalunya cap a altres territoris de
l’Estat. Si, sembla com si, per fi, veiessin clar que assolirem la independència
i hagin començat a emportar-se “les seves coses”. Si tant segurs estan de que
no marxarem, perquè intenten debilitar d’un dels seus motors econòmics? Sona a suïcidi...
Però hem de
saber que el canvi de seu social d’una empresa no té, ara per ara, cap efecte
econòmic en termes de recaptació d’impostos per Catalunya. Les empreses
tributen allà on desenvolupen la seva activitat. Es a dir, canviar la seu
social no és més que un cop d’efecte; no canvia res.
Resumint,
tal com va dir el president Puigdemont; “ni corralito, ni fuga d’empreses, ni
pèrdua de llocs de treball, no caiguem en la campanya de la por”.
És això,
una campanya de la por. No coneixen un altre idioma.