Benvolguts i benvolgudes compatriotes,
Venim d’uns dies especialment intensos, carregats d’emocions i de vivències que ens quedaran gravades a la memòria. Una vegada més, el poble de Catalunya va demostrar ahir que està unit, que és un sol poble, que fa pinya en la defensa dels valors de la democràcia, i ho va fer de la manera com sempre fem i volem fer les coses: amb civisme i en pau. Hi va haver imatges molt simbòliques que ajuden a entendre aquesta idea de fraternitat i transversalitat amb què Catalunya afronta els seus reptes nacionals: persones amb banderes d’Espanya i banderes estelades compartint agermanadament una mateixa causa. El rebuig a la violència, el rebuig a les càrregues injustificables de les forces policials contra població civil pacíficament concentrada i la defensa dels drets civils que ens són elementals.
En aquest sentit voldria posar en molt de valor l’actitud dels centenars de milers de catalans i catalanes que ahir us vau mobilitzar en una aturada sense precedents al nostre país. Ho vau fer sense incidents, superant pors i amenaces i, sobretot, essent fidels a l’actitud pacífica amb què ens volem expressar sempre.
Per això ens hem de sentir forts si estem units i ens mantenim en aquesta actitud. Per més violència que hi vulguin posar alguns, fet que no és acceptable enlloc i que ha estat rebatut per molta gent i rebut amb molta preocupació a Europa, nosaltres ens hem de mantenir com un sol poble. Amb diferències, amb discrepàncies, amb errors i, a vegades, perquè també ens ho hem de dir, amb grans encerts. No deixeu que ens ho malbaratin els qui, per impotència, per por o per covardia, ens voldrien d’una altra manera. No sabeu l’admiració que com a poble estem recollint arreu del món per aquesta actitud tan cívica i tan compromesa.
Per desgràcia no tothom voldria que les coses ens anessin bé. Hi ha qui pretén presentar la reivindicació catalana com una cosa il·legítima, il·legal i criminal. Hi ha qui pensa que perseguir urnes, paperetes i votants és una exigència inexcusable de l’estat de dret, i que tot s’hi val per impedir que un poble es pugui expressar i pugui decidir. Estiguem tots molt tranquils i serens, i sobretot molt reconfortats: el que hem fet, el que estem fent i el que farem és el que d’altres pobles ja han fet i d’altres pobles faran en el futur. Seguim un camí democràticament marcat per la voluntat dels ciutadans, i això enlloc de ser combatut hauria de començar a ser comprès i a ser respectat.
Por eso quiero dirigirme a los ciudadanos españoles que en estos días han expresado su compromiso con las demandas de los catalanes; ciudadanos que nos han enviado su amistad y su solidaridad muy valiosa en los momentos que estamos viviendo. Seguramente las autoridades españolas deberían explicar mejor lo que ocurre en Catalunya, con visiones más ponderadas que ayudaran a entender un problema político que sabemos que es complejo. Sin embargo, agradezco el esfuerzo que nos consta directamente de mucha gente para acompañar al pueblo catalán en sus reivindicaciones. Somos un solo pueblo, que ama las lenguas que habla, que no tiene ningún problema con las identidades, las nacionalidades y las culturas, que quiere continuar contribuyendo al desarrollo del Estado español y que jamás va a prescindir de la enorme riqueza que representa la pluralidad.
Som, en efecte, una societat enormement cohesionada en la diversitat. Per això el missatge que el cap de l’Estat va voler adreçar a una part de la població no el podem compartir ni acceptar. El rei fa seu el discurs i les polítiques del govern Rajoy que han estat catastròfiques en relació amb Catalunya, i ignora deliberadament els milions de catalans que no pensem com ells. Ignora deliberadament els catalans que han estat víctimes d’una violència policial que ha glaçat el cor a mig món. El rei va perdre ahir una oportunitat d’adreçar-se a tots els ciutadans a qui deu la corona, i als quals deu el respecte perquè així li encomana la Constitució. Una Constitució que li atorga un paper moderador que en cap cas no ha tingut, i que ahir va declinar amb duresa. Tampoc no ha tingut interès a conèixer l’opinió i la visió del Govern de la Generalitat en cap moment d’aquesta crisi, i ha acceptat assumir un rol inadequat que només busca aplanar les decisions que el Govern espanyol fa temps que estudia per tal de liquidar les aspiracions de sobirania del poble català. Unes aspiracions que no dubta a tractar com a criminals i il·legítimes, i contra les quals usa recursos sense límit.
Voldria adreçar-me directament a Sa Majestat, en la llengua que sé que coneix i parla: així no. Amb la seva decisió d’ahir vostè va decebre molta gent a Catalunya, que l’aprecia i que l’ha ajudat en moments difícils de la institució. Gent que esperava de vostè un altre to i una apel·lació al diàleg i a la concòrdia.
Com a president de la Generalitat crec necessari adreçar-me al conjunt de la ciutadania, a tothom, pensi com pensi, per garantir el compromís del govern que presideixo de protegir el conjunt dels ciutadans, de vetllar pels seus drets a expressar-se lliurement i de respectar les seves decisions.
Ho farem amb el compromís que vam assumir a l’inici del mandat. Un compromís de fer-ho amb una porta oberta sempre al diàleg i al respecte cap a l’altre. No ens mourem d’aquí, i vull garantir als ciutadans que m’esteu escoltant que el meu govern no es desviarà ni un mil·límetre del compromís de pau i serenor, però alhora de fermesa, amb què volem fer les coses.
Per això reitero el que ja vaig dir dilluns: aquest moment demana mediació. Hem rebut diverses propostes en les darreres hores, i en rebrem més: totes elles coneixen de primera mà la meva disposició a emprendre un procés de mediació. Ho reiterarem tantes vegades com faci falta. Pau, diàleg i acord formen part de la cultura política del nostre poble. Tanmateix no hem rebut mai cap resposta positiva per part de l’Estat a cap de les opcions de mèdiació que ja hi ha sobre la taula, i crec, amb tota sinceritat, que torna a ser una greu irresponsabilitat no atendre els precs que envien gent de dins i de fora de Catalunya i de l’Estat per tal que aquest conflicte s’encarrili des de la política i no des de la policia.
Avui tenim més a prop que ahir el nostre desig històric. Diumenge vam aconseguir fer un referèndum enmig d’un oceà de dificultats i d’una repressió sense precedents; ahir vam donar un exemple en el seguiment de l’aturada general; i estic segur que en els propers dies tornarem a ensenyar la millor cara del nostre país quan les institucions de Catalunya haguem d’aplicar el resultat del referèndum.
Mentrestant mantinguem la confiança i l’aïllament a tota provocació i a tota intenció de violència. Ni la volem a casa ni la volem enlloc. Fem-nos forts en la dignitat i serem un poble capaç de fer possible el somni que es proposi.